La Setmana Santa a Sagunt, declarada "Festa d'Interès turístic Nacional", s'ha consolidat com un fenomen social i religiós que es manté des de fa més de 500 anys. Els joves confrares que formen la ‘Majoralia' són els responsables de la preparació dels actes que es desenvolupen en la seua majoria en l'ermita de la Sang.

Comencen el Diumenge de Rams amb la benedicció dels Palmells i la processó del mateix nom. Es realitza una representació, per actors saguntins, de la Passió de Crist, aquest acte comença en l'església de Santa María i continua pels carrers del casc antic fins al Calvari, on s'escenifica la Crucifixión. En la nit del Dimecres Sant transcorre la impressionant Processó del Silenci. El Jueves Sant se celebren solemnes oficis i es procedeix al trasllat de Jesús Sagramentat al Monument instal·lat en l'ermita de la Sang.

El dia gran de la Setmana Santa Saguntina arriba el Divendres Sant que comença amb el Viacrucis des de l'ermita amb la imatge de Jesús Natzaré fins al Sant Calvari. A la vesprada, es procedeix a la tradicional subhasta de Saions i Passos en la plaça de l'ermita, on els Majorals sol·liciten la col·laboració econòmica dels saguntins.

El "Sermó del Desenclavament" en l'església de Santa María i particularment la processó vespertina del Sant Enterrament són uns altres dels actes destacats. Els actes finalitzen amb la Missa de Resurrecció que se celebra en Santa María i a continuació un castell de focs artificials.

No sabem quins són els orígens de la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist de Sagunt. Sabem que en el segle XVI estava establida en l'abandonada sinagoga jueva. Segons ho il·lustre el cronista Antonio Chabret, en la seua coneguda obra “Sagunt la seua història i monuments”: "La sinagoga estava en el barri de la Sang Vella, i va ser convertida en església de la Sang de Crist després de l'expulsió dels israelites. Avui, només queden del temple judaic quatre arcs ogivals en la part posterior de les cases núms. 7 a l'11 de l'indicat barri".

Els pendons morats que obrin la processó del Sant Enterrament ens recorden als gremis que antigament existien en la vila de Morvedre, sent molt possible que aquestes organitzacions serien les autèntiques iniciadors de la commemoració de la Setmana Santa, sobretot de la processó del Divendres Sant.

En 1492 Fernando el Catòlic va concedir franquícies i beneficis econòmics als quals van repoblar la jueria. Aquesta repoblació no va ser copiosa i va tardar més del que s'esperava. El barri, abans habitat per jueus, va ser ocupat pel gremi o confraria de “peraires” o teixidors de lli, és a dir menestrals dedicats a la fabricació de draps i teles. No és estrany doncs, que aquests artesans anaren els fundadors de la Confraria de la Sang. El que si sabem cert és que des dels seus inicis la Confraria tenia, i té, un càrrec anual fix, est és el de "majoral".

La Setmana Santa de Sagunt, o millor, el Divendres Sant que es ve rememorant des de fa més de cinc-cents anys, constitueix l'eix principal de la commemoració. Dia que es viu amb intensitat, no solament pel Clavari i els seus Majorals o els prop d'1.500 confrares, amb el rostre cobert amb negra vesta, sinó per tot el poble saguntí. El Divendres Sant comença la vespra, el dijous, amb els "oficis" en l'ermita de la "Sang", la visita als "monuments", continuant a la nit amb la vetla del Santíssim que s'uneix al Divendres Sant amb la pujada al Calvari. És el Viacrucis. A Sagunt, des de sempre, només ha existit una Confraria, mentre que en altres ciutats i pobles proliferen les Germanors i Confraries. a Sagunt la rememoració es redueix al Sant Enterrament. El Divendres Sant és el dia d'obligada concurrència. Gents de la comarca i d'altres punts de la geografia provincial s'acosten, amb total fervor, a la nostra ciutat amb l'ànim de presenciar i viure, de bé a prop, el Divendres Sant, la piadosa processó del Sant Enterrament. Des dels inicis de la commemoració, a meitat del segle XV, fins avui, a penes s'ha alterat el cerimonial i els costums.

El poble paga la "festa", perquè és seua, es fa loteria, rifes, s'arreplega porta a porta per a mantenir una hisenda sanejada. Tot està fixat, reglamentat, els dies i les hores, l'ordre de les desfilades, les expressions, els cants, els vestits, “les vestes" i fins als menjars.

La processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant, s'inicia a les sis del matí amb l'eixida del Viacrucis que transcorrerà des de l'ermita de la "Sang" fins a la muntanya del Calvari, on va ser crucificado i mort Jesucrist.

Ixen de l'ermita els primers confrares, amb la imatge de Jesús. Molt abans que s'inicie el dia, seran gran nombre de saguntins, xiquets fins i tot, els que seguiran el tortuós camí de la muntanya del Calvari, al peu del castell.

En finalitzar el Viacrucis, com ja és tradicional, es desdejunarà amb bunyols o xurros i xocolata. Mentrestant, en l'església de Santa Maria, un orador ens ofereix el sermó matinal. A partir de les dotze del mig dia, en l'ermita, tenen lloc els oficis i l'adoració de la Santa Creu.

Des de temps immemorial, al peu de l'escalinata de l'ermita se celebra, a les quatre de la vesprada, la tradicional subhasta dels passos, el tambor i l'uniforme del "capitá dels saions" (vestits de romans). Es tracta d'un ritual quasi mític, entranyable; "trecentes pesetes donen per portar el tambor dels saions, a la una...". En la nostra llengua, la dels valencians, els mayorales acompanyant al clavari de l'any, amb veu forta, rotunda, van subhastant cadascun dels passos que prenen part en la "processó de les vestes".

L'escenari de la subhasta és la pròpia escalinata de l'ermita, construïda en 1601, i aqueix petit espai urbà que més que un carrer més prompte sembla una petita plaça, la de Sang Nova.

En finalitzar la subhasta dels passos i "saions" que han de formar part en la processó del Divendres Sant, en la parròquia de Santa Maria té lloc el "Sermó del Desclavament".

Aquesta vegada l'escenari serà la plaça de la Trinitat, en aqueix espai urbà que antany, fins a 1933, on va estar situat el convent trinitario construït en 1275. Allí, el secretari de la Confraria, pujat sobre una pedra, que abans va estar en el convent, passarà llista de tots els confrares que han de participar en el Sant Enterrament. Seran més d'1.500 els confrares que, amb la vesta amb llarga cua i el rostre cobert, després de passar llista, en formació, es dirigiran per Camí ral a la plaça Major i, des d'ací, a l'ermita de la "Sang", des d'on, a les vuit de la vesprada, s'iniciarà el Sant Enterrament Saguntí i universal.

La processó del Sant Enterrament, després de més de quatre hores de marxa, inicia la seua tornada a l'ermita de la "Sang" acompanyada per l'harmoniós redoblament dels tambors de les bandes de cornetes i tambors, sobreeixint, com si s'haguera apoderat del silenci, el "tambor dels saions", i al final, després de Vera Creu, la banda de música de la Societat Musical Lira Saguntina.

Un caramelet

Es tradicional, des de temps inmemoriables, que els confrares en la processó del Sant Soterrament, el Divendres Sant, enteguen als xiquets, el “caramelet”: tradició tan significativa que seria quasi imposible el abolir aquesta costum en la nostra Setmana Santa a punt ja de cumplir més de cinc-cents anys de vigència.

El repartiment de caramels es tan tradicional con la resta dels actes que tenen lloc durant la Setmana de Passió, així doncs, els xiquets extenen la mà al temps que demanen, això sí en valencià com deu de ser, de forma inconfundible “un caramelet” al pas dels confraresamb vesta negra, cola i portant en la seua enguantada mà, l’hatxa, la cara coberta i en silenci entregant al peticionari el “caramelet”.

Coneixem diverses versions de les causes que motivaren a l’arraigo i costum de donar caramels el Divendres Sant Saguntí. Una d’elles, la més fiable, ens la va contar Tarsilo Caruana, persona ampliament vinculada a la “festa”. Segons el nostre comunicant fins ben entrada la década dels 30, el Divendres Sant es celebrava d’idèntica forma a l’actual amb la salvetat de que els pasos eren bastant més xicotets, es seguia la tradició d’entrar en totes les esglésies, ès a dir, entraven els pasos i els confraresen l’esglèsia del Salvador i en el convent de les monges servites se Santa Anna i al Peu de la Creu, en la de Santa Mariasols entrava la Vera Creu al pareixer per la dificultatde pujar les escales de la porta principal de l’esglèsia de Santa Maria. La tradició conta que en cada esglèsia, grups de xiquets ajudaven als confrares a arreplegar-se les coles així com a l’eixida extendre-les i com a pagament d’aquest servei, els confrares entregaven als xiquets uns “caramelets”.

Albert Llueca Juesas
President de l’Arxiu fotogràfic Llueca-Juesas