La política de la imatge i la política dels fets

Viernes, 17 Diciembre 2021 21:04

Deia Churchill que un polític ha de saber predir el que va a passar demà, el més següent i l’any pròxim, i al mateix temps saber explicar després per què no va ocórrer. Esta confessió per part d’un dels grans referents històrics de la política del segle XX conté una important dosi de cinisme, però en el fons és el que molta gent pensa del personal que es dedica a la cosa pública, que prometen molt i es justifiquen massa quan allò anunciat es queda en un eslògan purament electoral. I això no implica necessàriament que la mateixa gent deixe de confiar en els polítics, o almenys que deixe de votar-los, perquè tot i ser una de les activitats més criticades, en cada elecció són molts més els que voten que els que es queden en casa.

Siga com siga i independentment del percentatge de participació o abstenció, o del nivell de confiança que la ciutadania manifeste respecte de la política, cada legislatura les institucions acullen puntualment els candidats elegits i molt freqüentment en la nòmina de gestors es repeteixen els noms en més d’una ocasió. Hòmens o dones, veterans i novells, joves o majors, allò que importa no és precisament la seua fiabilitat, sinó especialment la seua capacitat de seducció. Allò que es diu la imatge, el perfil, treballats a consciència per assessors més o menys especialistes, que es deixen la vista cada dia en les pantalles que il.luminen les xarxes socials. Les paraules se les emporta el vent i una imatge diuen que val més que mil paraules.

I no és una paradoxa, sinó més bé el reflex d’una societat on la paraula ha deixat de tenir el valor que tenia, almenys en la nostra cultura agrària, en què els tractes de compra-venda es comprometien amb la mà i es consideraven sagrats. Una societat en què, com en la fira de les vanitats, el maquillatge s’imposa a la pell nua i la ficció a la realitat, on les aparences enganyen i a la gent li és igual.

No podem saber si les coses van a continuar així o si encara pot anar a pitjor, però hauríem d’intentar que la paraula recobrara el protagonisme, sobretot la paraula que es tradueix en fets. Perquè si la paraula és important els fets encara ho són més, i més que per les paraules, com diu un clàssic de la literatura universal, ens haurien de reconéixer pels nostres fets. Els fets no se’ls emporta el vent, es mantenen fixats en la realitat, impertorbables, immunes al pas dels temps.

De tant en tant arriben a les nostres ciutats anuncis publicitaris en majúscules que prediuen grans coses, per exemple inversions de molt de calibre. Les especulacions es disparen, els assessors van preparant l’escenari, els discursos estan calfant motors. De moment a ningú sembla que li preocupe si les prediccions s’acompliran o si com deia el premi Nobel de Literatura de l’any 53, haurà de saber explicar per què no va ocórrer el que havia anunciat.

Siga com siga els fets marcaran el futur per damunt de les paraules, i de les imatges. I els fets estan fets, no hi ha excusa que valga, ni paraula, ni imatge que els puga esborrar. Afortunadament.


Si le ha interesado esta información, puede unirse a nuestro canal de Telegram y recibirá todas las noticias que publicamos para el Camp de Morvedre. Síganos en https://t.me/eleco1986

 

 

SUCESOS

SALUD