Imprimir esta página
Francesc Fernàndez Carrasco

En defensa de l'interés públic

Viernes, 13 Noviembre 2020 20:06

Voldria explicar de manera clara i concisa quin ha sigut el procés judicial que l’Ajuntament de Sagunt ha mantingut i encara manté obert amb la multinacional Lafarge. El primer que m’agradaria deixar clar és que la nostra obligació com a grup municipal i com a partit és defensar els interessos públics, és a dir, l’interés general. Perquè el contenciós jurídic entre Lafarge i l’Ajuntament de Sagunt, cal dir que es tracta d’un conflicte d’interessos entre la defensa d’un patrimoni natural i públic, que és de tota la ciutadania, i els interessos particulars d’una empresa. El nostre deure és respectar la llei, la qual, dins de l’àmbit municipal la determinen els informes dels tècnics municipals. I nosaltres sempre hem estat en línia amb els informes municipals quan es tracta de defensar el que és nostre, de tots els veïns del nostre municipi. Si no fóra així, ja fa molt de temps que Compromís estaria fora de joc. Si hui en dia continuem parlant de la defensa de la muntanya de Romeu és precisament perquè tenim, d’una banda, la legitimitat de la defensa de l’interés general i, d’altra, perquè ens avalen tots els informes municipals que l’empresa a recorregut. Mai no ens hem mogut una coma del que els dictàmens municipals determinaven.

En esta llarga trajectòria del conflicte he de dir que, des de la meua responsabilitat com a regidor d’Urbanisme en passades legislatures, vam presentar una proposta per declarar la muntanya de Romeu Paratge natural Municipal, tal com era la nostra promesa i la nostra obligació. Davant de la nostra proposta, Lafarge va presentar una Declaració d’Interés Comunitari, el procediment necessari per a ampliar la pedrera. Esta declaració va ser informada negativament, no sols per l’Ajuntament, sinó també va ser denegada de manera contundent per la mateixa Conselleria, que en aquell moment estava dirigida pel Partit Popular. Estava clar que l’ampliació no tenia cap viabilitat, i de fet la mateixa empresa va intentar retrotraure aquella acció, amb la col·laboració del PP, per tal de desactivar la negativa.

Este va ser l’inici del conflicte judicial perquè, tal com defensaven els informes municipals, esta sol·licitud no podia anul·lar-se i s’havia de mantindre amb la denegació expressa. Ja en l’oposició, des de Compromís vam haver d’arribar al Suprem i l’alt tribunal ens va donar la raó. Per tant, l’ampliació de la pedrera és inviable per la Declaració d’Impacte Ambiental negativa que continua encara vigent.

En el moment que assumírem l’Alcaldia el 2015, reprenguérem el nostre programa polític al respecte, el qual també era recollit en el pacte de govern signat pels quatre partits integrants, com era la declaració de Paratge Natural de la muntanya de Romeu. La declaració, no sense tensions, es va produir al final de la legislatura, però com era d’esperar l’empresa la va recórrer. A hores d’ara estem pendents de la sentència, que sens dubte és la més important per a la resolució del conflicte. Nosaltres tenim plena confiança que els tribunals ratificaran l’acord de la Generalitat perquè es tracta d’un expedient rigorós i avalat per tots els informes municipals i autonòmics.

En el mateix procés de declaració, els tècnics municipals van detectar d’ofici dues infraccions importants. La primera afectava l’extensió de la superfície, sobre la qual ja tenim dues sentències que han donat la raó a l’Ajuntament davant del recurs de Lafarge; es tracta d’una gravíssima infracció de caràcter urbanístic i ambiental que afecta sòl públic protegit. La segona afectava el contracte d’extracció d’àrids, ja que s’assegurava, i s’assegura, que Lafarge ha superat les cotes que tenia autoritzades. L’empresa va recórrer també este segon expedient i el jutjat li ha donat la raó, entre altres motius per no aportar la documentació requerida, però el Ple de l’Ajuntament, amb el nostre vot en contra, va decidir no recórrer, en la nostra opinió una decisió equivocada en la defensa dels interessos municipals. Un altre tribunal, com ha passat en diverses ocasions, podria haver fallat al nostre favor, i el recurs no comportava una major despesa digna de menció.

Finalment, Compromís i diverses associacions van interposar sengles contenciosos sobre la pròrroga que la Generalitat va oferir a Lafarge, una demanda que tampoc no va prosperar al Ple municipal perquè la majoria dels regidors i regidores no secundaren els informes municipal que alertaven de les irregularitats que contenia l’expedient autonòmic. Es tracta d’un conflicte encara obert, ja que encara que la sentència ha sigut contrària a la nostra demanda perquè el jutge ha considerat que no hi havia legitimitat per part dels impulsors del contenciós, no ha entrat al fons de l’assumpte i a més la podem recórrer al Suprem perquè entenem que vulnera drets fonamentals. D’altra banda, està viu encara el contenciós iniciat per part de les associacions de veïns i la Plataforma en Defensa de la Muntanya de Romeu.

En qualsevol cas, el fons del conflicte està clar: ací tenim una muntanya que s’ha de protegir perquè és patrimoni públic natural i una pedrera que no es pot ampliar per molt que l’empresa utilitze tots els mecanismes al seu abast. Si tots els partits polítics hagueren donat suport als informes municipals, no estaríem en esta situació d’incertesa i els tribunals no tindrien cap mena de dubte sobre la voluntat de l’Ajuntament. És, precisament, la curiosa circumstància que alguns partits de l’oposició i alguns també del govern s’han desmarcat, allò que ha impossibilitat que el tema estiga a hores d’ara totalment tancat, cosa que seria el més desitjable per a la ciutat. Nosaltres, des de Compromís hem avantposat a qualsevol altra consideració els principis essencials i legals de defensa de l’interés general, de preservació del patrimoni públic, i ho hem fet com sempre, a base de treball i de coherència.


Si le ha interesado esta información, puede unirse a nuestro canal de Telegram y recibirá todas las noticias que publicamos para el Camp de Morvedre. Síganos en https://t.me/eleco1986

Lo último de Francesc Fernàndez Carrasco