Imprimir esta página
Francesc Fernàndez Carrasco

9 d'Octubre

Jueves, 08 Octubre 2020 19:06

Al llarg de la història, pobles i nacions d’arreu del món han escrit la seua biografia, no sols amb la intenció de preservar la memòria del seu origen i dels esdeveniments més importants, sinó molt sovint amb la pretensió d’assegurar la legitimitat de tots els actes comesos en el seu nom, fins i tot els més injustificables. I no sols els actes del passat, freqüentment la història és una coartada per analitzar el present.

Hem pogut veure recentment manifestacions als EUA o a Europa on s’enderrocaven estàtues de figures històriques vinculades a l’esclavitud, monuments que ocupaven espais importants de les ciutats en alguns casos des del segle XIX. L’esclavisme va ser abolit al Regne Unit el 1833, el 1865 als Estats Units i a Espanya, on els Borbons en treien un bon benefici, el 1880, però les efígies d’alguns dels seus promotors han aguantat el pas del temps fins ara, còmodament petrificats. No és pas la memòria de la indignitat la causa principal que ha propiciat la seua destrucció, sinó la pervivència de la indignitat en ple segle XXI, cruelment reflectida en la tràgica mort de Geoge Floyd a mans del supremacisme, que encara impera als dominis de Trump i més enllà.

Jutjar ara Aristòtil per la seua defensa de l’esclavatge no tindria massa sentit, per la important distància cronològica i per la impossibilitat d’establir una relació directa de causa entre els seus escrits i la pràctica de l’esclavitud dos mil tres-cents anys després. No podem jutjar el passat llunyà amb els ulls del present, però sí que podem entendre les conseqüències del passat recent sobre les nostres vides.

El 9 d’octubre de 1238 simbolitza el naixement del poble valencià, no tant per l’entrada de Jaume I en la ja rendida ciutat de València, com per la constitució posterior del Regne de València com a entitat jurídica i institucional amb uns Furs propis i avançats al seu temps. La conquista i posterior colonització va suposar també el sotmetiment de la població musulmana, una injustícia que només es pot disculpar en la llunyania del context històric de l’època.

Les commemoracions modernes del 9 d’octubre no haurien de ser una reivindicació nostàlgica d’aquell passat, sinó una actualització ajustada als valors democràtics actuals inspirats en els principis de justícia i igualtat, amb un model de societat integrador, però sense oblidar la nostra identitat com a poble. Perquè perdre la nostra identitat també és un reflex de la injustícia derivada d’un projecte que el dia 12 precisament celebra la seua festa, un projecte del passat que allarga la seua ombra sobre el nostre present.

No sé si Madrid és España dentro de España, ni em lleva la son, però és evident que la força centrípeta del quilòmetre 0 ens ofega com a poble i com a persones, i que els valencians cada dia de Sant Donís, i cada dia de l’any hem de recordar d’on venim i on volem anar si no volem que el pes de la seua història acabe amb la nostra.


Si le ha interesado esta información, puede unirse a nuestro canal de Telegram y recibirá todas las noticias que publicamos para el Camp de Morvedre. Síganos en https://t.me/eleco1986

Lo último de Francesc Fernàndez Carrasco