El Grau Vell de Sagunt constituïx un dels conjunts monumentals més singulars de la ciutat i del nostre País, i és un dels pocs espais preservats de la costa mediterrània, que a més té un valor afegit per la seua situació en un paratge natural tan valuós en la Marjal dels Moros. La seua importància històrica és de primer ordre, ja que és el testimoni de més de 2500 anys d’història de Sagunt i és un dels pocs ports de l’antiguitat que encara conserven restes rellevants. Una ciutat oberta al mar i a la civilització que a través del comerç va esdevenir un pol de riquesa i de cultura que la va posicionar entre les més desenvolupades en l’època ibera i romana.

En realitat es tractaria de dos ports situats al sud de l’actual: el més antic, en la zona coneguda com a Trencatimons, excavat parcialment a finals dels 80, i el Grau pròpiament dit, que va substituir-lo en l’època medieval i moderna. La part més visible és la situada al costat del mateix poblat, encara habitat i també interessant per la seua fesonomia tradicional pràcticament intacta. La zona més antiga és invisible perquè es troba totalment abandonada i oculta sota matolls i rodejada d’una tanca degradada.

I és que lamentablement la importància del conjunt del Grau Vell només és superada per la desídia en la seua conservació. A pesar dels requeriments i de l’obligació que tenen els seus titulars, han passat els anys i un patrimoni tan espectacular s’ha anant degradant de manera vergonyosa. Fins que fa cinc anys decidírem prendre les regnes del nostre patrimoni i començar un projecte per fases per a la rehabilitació integral del conjunt.

Precisament ara està a punt de finalitzar la primera fase, la rehabilitació de la torre, bateria i magatzems, a més d’altres elements importants. Vam encarregar un projecte i vam obtenir recursos de diferents administracions, al mateix temps que vam haver de superar els obstacles que el Ministeri titular ens va posar per obtindre una concessió per 50 anys. Una vegada acabada la restauració hem de treballar en la posada en valor d’este espai com a centre d’interpretació de la història portuària i comercial de Sagunt.

De manera immediata s’ha d’exigir a l’administració una actuació en la zona més antiga, la més important i abandonada. La proposta passa per ampliar les excavacions al màxim i fer visibles les restes de les instal.lacions portuàries iberoromanes, fins i tot restaurant el moll que sembla que hi ha submergit. Esta segona fase pot ser la més costosa i llarga, però també és la més necessària.

I evidentment no es pot oblidar el mateix poblat, que per ell mateix constituïx un patrimoni històric, i està inclós dins del BIC que protegix tota la zona. Per una banda el Ministeri responsable hauria de regularitzar la situació legal garantint als seus habitants una possessió de les vivendes que siga raonable i que elimine la incertesa, perquè no es pot mantenir els immobles sense els seus ocupants i perquè el Grau és i ha de ser un poblat viu. D’altra banda, l’Ajuntament ha de conseguir la concessió de tot l’espai públic per poder intervenir en la millora de les seues infraestructures i serveis.

Una vegada completades totes estes fases, la nostra ciutat haurà complit amb la seua obligació amb el seu patrimoni i podrà oferir al ciutadans i a la humanitat un testimoni excepcional del seu passat, com poques ciutats poden mostrar. Mirant al passat continuem avançant.