En aquest present d’incerteses, en què ens trobem tancats i a la deriva, situats en un punt estrany on sembla que el rellotge s’ha parat i l’horitzó són les parets de casa, necessitem reflexionar, pensar el futur i actuar.

Estem exposats a la desinformació i a la manipulació perquè no és fàcil destriar allò que realment és fiable. En el volum ingent de notícies que ens arriben pels mitjans audiovisuals i les xarxes, es barregen xifres oficials amb tot tipus d’interpretacions subjectives, que van des de confabulacions galàctiques a comentaris de pati de veïns. La por genera molta desconfiança i és l’hàbitat perfecte per a la ràbia i el ressentiment. No és el moment de les especulacions interessades ni de la transmissió de més inseguretat. Cooperem tots a generar un clima de confiança i solidaritat, tant en l’àmbit sanitari com en el social i econòmic.

La situació de l’epidèmia, a pesar de tot el que estem vivint, sembla més controlada. La gent es queda a casa i seguix majoritàriament les indicacions de les autoritats sanitàries i l’atenció hospitalària sembla garantida.

No es pot abaixar la guàrdia i haurem de continuar fent sacrificis. Més prompte que tard tot tornarà a la normalitat. Si de cas, hem d’aprendre que hem d’estar sempre preparats amb un sistema públic de salut potent que ens vacune contra situacions semblants.

En qualsevol cas, el present no ens pot ocultar el futur. Durant aquestes setmanes molta gent ha perdut el treball, o ha perdut parts dels seus ingressos; molts comerços, bars, restaurants, etc., han hagut de tancar. Moltes empreses han fet ERTOS i han frenat o paralitzat la seua activitat. És una autèntica catàstrofe sense precedents en les últimes dècades, que afecta tot el món, però alguns països com el nostre d’una manera més greu. I en això és en el que hem de pensar ara: com eixir d’aquesta crisi amb els mínims danys possibles, amb el menor nombre de víctimes socials i laborals.

En primer lloc cal tenir clar que hem d’eixir junts i juntes. No podem deixar en l’estacada a ningú. S’ha de forjar una aliança de cooperació entre ciutadans i institucions, entre treballadors i empreses. S’han de deixar de banda els interessos particulars i arrimar tots el muscle en benefici del bé comú. La política hauria de tornar a la senda del consens com a eix vertebrador de la societat, buscant el benestar de la comunitat i actuant d’àrbitre. No podem tornar a la selva, la polis és l’objectiu. No podem permetre que un bitxet acabe amb segles de civilització. Encara diria més, hauríem d’aprofitar aquesta crisi, amb tots els respectes al dolor, per a rectificar els efectes devastadors de la globalització i l’ultraliberalisme, si realment compartim els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

I cadascú i cadascuna de nosaltres hem de cooperar i actuar en l’àmbit de les nostres competències, personals i col·lectives. Nosaltres com Ajuntament estem adoptant mesures que busquen pal·liar al màxim els problemes dels ciutadans al nostre municipi, des de les d’abast general a les més concretes destinades a la població més vulnerable, sense caure en la demagògia i el populisme. Mesures reals que ajuden les persones que no poden pagar ara els seus impostos, que necessiten atenció de tot tipus. Ara més que mai l’administració ha d’estar al costat de la gent. I es fa gràcies a tots, des del govern a l’oposició, passant per treballadors i sindicats, i comptant també amb l’ajuda inestimable del voluntariat. Som una ciutat amable i solidària.

El nostre repte immediat és el futur, un futur que ja està ací. De fet ja s’estan prenent mesures i se n’hauran de prendre moltes més. Els pressupostos del 20 i el del 21 s’hauran d’orientar en gran part a les polítiques socials i econòmiques. Per una banda, els serveis socials s’hauran de dotar de partides més fortes encara per garantir les necessitats bàsiques de les persones més desfavorides, d’altra, caldrà implementar plans d’ocupació per a la gent que no té treball, tant de manera directa com indirecta. Haurem d’ajudar els xicotets comerços i les xicotetes empreses, també amb la cooperació dels ciutadans. Buscar la col·laboració de les administracions competents per buscar ajudes a les grans empreses de la nostra ciutat ha de ser un altre dels nostres objectius. En definitiva, necessitem un pla de xoc per mitigar els efectes de la crisi i mantenir la cohesió social.

Cooperant, entre totes i tots tenim molt de futur.