Que si la península de Crimea és d’Ucraïna, que si ara és de Rússia, que si la Comunitat Internacional va a sancionar a Putin, que si açò, que si allò. I ara que torna a estar de moda Ucraïna, perquè no fem memòria?
La primera vegada que vaig sentir el nom d’Ucraïna tenia 9 anys. Me’n recorde perquè fou l’any de la meua Comunió: 1986. No sabia situar-la al mapa. Per tot arreu es parlava de l’esclafit de la seua central nuclear, Txernòbil, i de la fuga radioactiva. Tots temíem per les conseqüències, que podien arribar a molts kilòmetres a la rodona, incloent a Sagunt, i que podien perdurar molts anys.
Doncs els diré que no sempre calen grans catàstrofes, com aquesta,per a que la nostra salut es veja afectada. Moltes vegades és suficient estar exposat a una "xicoteta contaminació”, durant algun temps, per patir-ne serioses conseqüències en termes de salut. Però clar, aquestes situacions passen infinitament més desapercebudes.
Per a mi, l’exemple és Sagunt.Pare’ns a pensar un segon: quantes persones del seu entorn coneixen amb algun tipus de càncer? I quantes són sorprenentment joves? Conec famílies senceres, amb més d’un membre de la família amb càncer, i no solament són els iaios, sinó també els pares o els fills.
El que mengen, el que respiren, les radiacions a les que estem sotmesos, l’estil de vida, l’exercici físic, ..etc, tot conta i suma a l’hora de allunyar del nostre cos la malaltia i la mort.Però per molt bé que ens “portem”, hi ha dues coses que escapen al nostre control. Són les mutacions genètiques heretades i associades a càncer, i l’edat o envelliment. Tant aquestes mutacions com l’edat, són veritables factors de risc de càncer.
No podem parar el temps. Estem abocats a envellir des que naixem. A mesura que fem anys, és més probable que haguem estat sotmesos a més factors de risc i també durant més temps. Per altra banda, les mutacions poden heretar-se o poden adquirir-se. Heretar-les no és sinònim de desenvolupar un càncer, sinó més bé de predisposició, de tindre més números per la “sorteig del càncer”. Que ens toque la loteria, és a dir que tingam un càncer, és més fàcil si la persona que té la mutació es veu exposada a factors de risc. Però les mateixes mutacions poden adquirir-se quan una persona s’exposa a factors de risc. Així passa amb el càncer de pell (melanoma): a més temps d’exposició a la radiació solar, i més probabilitat de càncer. De tot açò, podríem deduir que en principi, un cos jove no deuria de tindre càncer, i menys encara si no ha heretat cap mutació genètica associada a aquest.
Els factors de risc fan que el nostre cos forme cèl·lules immortals en lloc de continuar formant noves cèl·lules normals (que moren de forma programada en envellir per cedir així el seu lloc a les cèl·lules jòvens). Aquestes cèl·lules immortals no són més que l’origen del càncer. Al final, els factors de risc de càncer són els que determinen en gran mesura l’aparició de mutacions genètiques, i secundàriament, de càncer. Per tant, una manera clara de disminuir i retardar l’aparició de càncer és evitar-los al màxim.
A Txernòbil el que passà fou que un únic factor de risc de càncer, però molt potent, com és la radiació nuclear, provocà mutacions genètiques en les persones exposades. Desenvoluparen càncer en un període relativament curt de temps, com també esterilitat. Les seues cèl·lules reproductores (espermatozoides i òvuls) es veren irradiades, i s’incrementaren els avortaments i les malformacions fetals. Encara me’n recorde de les imatges dels recent-nascuts malformats...A més, les mutacions es transmeteren a les futures generacions, condemnant-les també a emmalaltir i morir. A part dels humans, s’afectaren altres éssers vius. Els animals, plantes i arbres, que eren l’aliment d’aquella població, de cop, deixaren de ser aptes per al consum. La terra deixà de ser cultivable. L’aire deixà de ser saludable. Tot es va convertir en factor de risc per a càncer.
Tot açò de Txernòbil no és tan únic i excepcional com es poden pensar. Jo crec que a Sagunt passa una cosa pareguda. La diferència radica en que a Sagunt, les conseqüències no són ni tan immediates, ni tan visibles, ni tampoc es propaguen a tanta distància. Açò fa que no isca en els medis de comunicació, que no produisca alarma social. Però no per això va a deixar d’existir. Els estic parlant de la contaminació medi-ambiental.
Tinc la sensació que els casos de càncer a Sagunt són cada dia més freqüents, i no tinc cap dubte que això està relacionat, directa o indirectament, amb el nostre medi-ambient. Inquieta pel tema, vaig consultar-ho amb un company genetista (wikipedia: genètica és el camp de la biologia que busca comprendre la herència biològica que es transmet de generació en generació). Em digué que la població de Sagunt ha estat sotmesa durant molt anys (i probablement continuem, dic jo) a factors de risc ambientals per a càncer. Es referia concretament, a tot allò derivat dels fums i/o l’abocament de productes procedents de la mineria, de la sidero-metal·lúrgia, de les cimenteres, de la fabricació d’insecticides i pesticides, entre d’altres. Així que ja portem més de 100 anys d’exposició a factors de riscs per a càncer! Com no anem a patir les conseqüències!?
A mi em resulta molt sospitós que ni cap Organisme ni Autoritat, ni pública ni privada, ni de l’àmbit de la Sanitat ni de la Política, s’hagen preocupat pel tema. Hi ha evidents signes d’alarma però, o no els han volgut vore, o expressament els han ignorat. S’hauria d’investigar el tema, fer estudis, per demostrar els que passa o no passa a Sagunt, no creuen? Així ho va fer Julia Roberts, en “Erin Brockovich” (2000), una pel·lícula basada en fets reals. Vos la recomane.
Potser, presumptament, com en la pel·lícula, hi ha “interessos ocults” que fan que tot açò quede arraconat o ignorat. Potser, presumptament, a Sagunt també tingam polítics que es compren fàcilment. Potser, presumptament, tot estiga relacionat amb els diners que posen algunes empreses per comprar les decisions d’alguns del nostres representants, fent amb això que els controls ambientals siguen més “flexibles” o “inexistents”, que les resolucions judicials es retarden en la seua aplicació, que els contractes finalitzats es prolonguen en el temps, o que les compensacions ecològiques es posterguen.
Si, presumptament, algun polític o dirigent, s’ha prestat a aquest joc, a ell/a em dirigeix: “Que sàpiga que vostè i la seua família pagaran igualment les conseqüències de viure exposats a un medi-ambient contaminat. Potser la diferència serà que tindran un millor cotxe, una millor casa o unes millors vacacions, però si acaben amb un càncer, de què els valdran els diners agafats? Potser pensen que amb els diners podran anar al famós hospital de Huston, com la Rocio Jurado. Però ni tots els diners del món poden comprar la salut. Sabien que amb molts diners també es mor de càncer? Així que, com “más vale prevenir que curar”, sols tenen dues opcions: o agarrar les maletes i anar-se’n ben lluny de Sagunt, o posar-se a treballar seriosa i honestament pel poble que els ha votat. Els demane, per favor, i des de la meua absoluta preocupació, que comencen per fer veritables polítiques ambientals per intentar compensar tota la contaminació del passat i per acabar amb la contaminació del present”.
Lamentablement, en els últims anys, hem assistit a: la desaparició progressiva de la muntanya de Romeu, com també a la seua no reconstrucció; a la no neteja de tota la brutícia que s’acumula en el llit del Palància; al no manteniment ni neteja de les nostres muntanyes municipals, el que provoca incendis amb més facilitat; a la desaparició del únic pulmó verd al nucli urbà del casc antic, la plaça del Cronista Chabret, també coneguda com la Glorieta, que s’ha convertit en una plaça plena de formigó;...etc. I segurament, els meus germans del Port de Sagunt, podrien afegir-ne uns quants més, n’estic segura.
Ja estic cansada d’escoltar sempre la mateixa excusa per no fer polítiques medi-ambientals: “si les faig, es perdran llocs de treball”. Des de quan és incompatible crear llocs treball i conservar/millorar el medi-ambient? Si em donaren a triar entre tindre un lloc de treball o tindre un càncer, jo no tindria dubtes. I vostès?
