Enguany celebrem el 30 aniversari de l’aprovació i promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, llei promulgada pel govern socialista presidit per Joan Lerma, amb Cipriá Ciscar com a Conseller d'educació, llei que ha permès, en gran mesura, normalitzar el valencià a l’escola i a la societat.

Fou una de les primeres lleis aprovades per les primeres Corts democràtiques de la nostra història, Corts que van assumir la veu del poble i van tindre la voluntat política de retornar a la llengua pròpia dels valencians la capacitat de normalització, no solament per a reivindicar el seu ús lliurement sinó per a recuperar el seu prestigi docent, literari i social, superant així una injustícia donada durant més de 300 anys.

Després de 30 anys de la seua aprovació i promulgació ja són dues generacions les que han pogut educar-se en la llengua pròpia del seu poble, i si bé, l'aplicació de la llei en la vessant educativa, ha estat un èxit considerable, ja que la llengua està en el seu millor moment pel que fa al seu coneixement acadèmic, existeixen encara actualment grans desequilibris d’aplicació entre trams educatius, entre centres públics i privats i també entre territoris.

Quant a l’ús social del valencià, la llei no ha comptat amb l’èxit que caldria haver esperat. Per a fer efectiu el compliment de la mateixa calia i cal impulsar polítiques decidides de normalització lingüística des del govern de la generalitat, impuls que no s’ha donat mai per part dels governs del partit popular.

Les polítiques de normalització mereixen una especial atenció per part de la Generalitat i per part de les Administracions locals. En l’actualitat és necessari i urgent intensificar els esforços per a què la nostra llengua estiga present en tots els àmbits.

El valencià ha de servir per a fomentar la cohesió social del nostre poble i ha d’esdevenir una potent eina d’integració i compensació social que ens permeta recobrar la nostra capacitat de sentir-nos membres d’una col·lectivitat singular.

Així però, les últimes noticies, referents al tancament de la ràdio televisió pública valenciana, la de tots els valencians i valencianes, ens aboquen a un futur ben negre per a la nostra identitat, a més de què suposa una agressió directa contra la nostra llengua, es tracta d’un incompliment dels articles 25 i 26 de la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Per tal de revertir esta situació, i fer efectiu el compliment de la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, és necessari dissenyar i realitzar actuacions municipals i mancomunades dirigides a promocionar i fomentar l’ús social del Valencià; impulsar, en la mesura que hi siga possible, la creació o el funcionament d’oficines municipals o mancomunades de promoció del valencià; recolzar i donar suport al document 30 propostes per a commemorar 30 anys de la LUEV, d’Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua, que inclou accions concretes per avançar en la normalització del valencià en els àmbits: polític, administratiu, social, de la cultura i la comunicació i el món educatiu; sol·licitar amb caràcter immediat la revocació de la decisió del Govern de la Generalitat de tancar la Ràdio Televisió Pública Valenciana, i establir mesures de diàleg, juntament amb la resta de forces polítiques de les Corts Valencianes, el Consell d’Administració de RTVV i representants dels treballadors, per a garantir la viabilitat i continuïtat de la Ràdio Televisió Pública.