L'última setmana d'octubre s’aprovava als plenaris de Benifairó de les Valls i de Faura la proposta d'Esquerra-Camp de Morvedre perquè tots dos municipis s'integraren a la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull.
Mentre es debatia la moció, em vaig sorprendre en comprovar que cap dels regidors, ni els del PSOE ni els del PP, sabia qui era Ramon Llull. Fou curiós perquè tots parlaven en català, també anomenat valencià al País Valencià, i, així com ens resultaria increïble que algun castellanoparlant no conegués a Miguel de Cervantes, em va sorprendre que aquestos valencianoparlants no conegueren qui va ser el pare de la prosa en la seua llengua.
Ramon Llull va nàixer al segle XIII i fou una de les més grans personalitats de la seua època. Va ser dels primers autors a escriure sobre ciència, filosofia o teologia en una llengua diferent del llatí. L’única raó per la qual pot ser desconegut és pel desprestigi que la literatura en català ha patit i continua patint. Seguint amb la comparació entre el coneixement que la gent té de Cervantes i de Llull, cal dir que tots sabien quines són les funcions de l'Instituto Cervantes, però ningú sabia què fa la Fundació Ramon Llull. Doncs bé, ambdues es dediquen al mateix: intensificar l'estudi de la llengua, promoure la seua projecció internacional i defensar-la en totes les seues variants.
L'altra cosa que passà _ reconec que no em va admirar gens_ va ser l'oposició del PP. No em sorprén perquè prèviament ja s'havia negat com a Generalitat Valenciana a formar part de la Fundació on s’integren el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals i la ciutat de l'Alguer; és a dir, la màxima representació institucional d'aquells territoris on es parla el català. Per això precisament, per ser l'únic territori de parla catalana que no s’integrara institucionalment a la Fundació Ramon Llull, es va crear la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull perquè els municipis que desitgen formar-ne part puguen afegir-se a la Fundació.
Aquesta Xarxa deixarà de tindre sentit, i, per tant, d'existir, quan aplegue el dia en què, o bé el PP deixe la Generalitat, o deixe de banda els seus postulats acientífics i accepte allò que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (creada per ells mateixos!), les universitats valencianes i d'arreu del món i els tribunals (Tribunal Superior de Justícia de la Comunidad Valenciana, Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional) no han deixat de repetir-li: que el valencià i el català són la mateixa llengua! Fins que no arribe eixe dia, on el PP deixe de crear polèmica amb la llengua i dividir els valencians per tapar les vergonyes de la seua gestió i els seus escàndols, no es podran plantejar polítiques de país per millorar la situació de la llengua al País Valencià. Per millorar la situació del nostre català, el valencià de tots.
Mentre es debatia la moció, em vaig sorprendre en comprovar que cap dels regidors, ni els del PSOE ni els del PP, sabia qui era Ramon Llull. Fou curiós perquè tots parlaven en català, també anomenat valencià al País Valencià, i, així com ens resultaria increïble que algun castellanoparlant no conegués a Miguel de Cervantes, em va sorprendre que aquestos valencianoparlants no conegueren qui va ser el pare de la prosa en la seua llengua.
Ramon Llull va nàixer al segle XIII i fou una de les més grans personalitats de la seua època. Va ser dels primers autors a escriure sobre ciència, filosofia o teologia en una llengua diferent del llatí. L’única raó per la qual pot ser desconegut és pel desprestigi que la literatura en català ha patit i continua patint. Seguint amb la comparació entre el coneixement que la gent té de Cervantes i de Llull, cal dir que tots sabien quines són les funcions de l'Instituto Cervantes, però ningú sabia què fa la Fundació Ramon Llull. Doncs bé, ambdues es dediquen al mateix: intensificar l'estudi de la llengua, promoure la seua projecció internacional i defensar-la en totes les seues variants.
L'altra cosa que passà _ reconec que no em va admirar gens_ va ser l'oposició del PP. No em sorprén perquè prèviament ja s'havia negat com a Generalitat Valenciana a formar part de la Fundació on s’integren el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals i la ciutat de l'Alguer; és a dir, la màxima representació institucional d'aquells territoris on es parla el català. Per això precisament, per ser l'únic territori de parla catalana que no s’integrara institucionalment a la Fundació Ramon Llull, es va crear la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull perquè els municipis que desitgen formar-ne part puguen afegir-se a la Fundació.
Aquesta Xarxa deixarà de tindre sentit, i, per tant, d'existir, quan aplegue el dia en què, o bé el PP deixe la Generalitat, o deixe de banda els seus postulats acientífics i accepte allò que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (creada per ells mateixos!), les universitats valencianes i d'arreu del món i els tribunals (Tribunal Superior de Justícia de la Comunidad Valenciana, Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional) no han deixat de repetir-li: que el valencià i el català són la mateixa llengua! Fins que no arribe eixe dia, on el PP deixe de crear polèmica amb la llengua i dividir els valencians per tapar les vergonyes de la seua gestió i els seus escàndols, no es podran plantejar polítiques de país per millorar la situació de la llengua al País Valencià. Per millorar la situació del nostre català, el valencià de tots.
Joan Vea Badenes,
militant d’Esquerra i impulsor de la sol·licitud.
militant d’Esquerra i impulsor de la sol·licitud.
