Deixem que s´apanyen fins que les maten?

Escrito por
Viernes, 04 Septiembre 2009 02:00

 
Què podem fer davant una agressió per violència de gènere? Ens quedem palplantats, presenciem la pallissa i ho deixem córrer perquè sapanyen? Si ens assabentem dun cas de maltractament duna dona, potser una amiga, una veïna, en fi un ésser humà, augmentem el volum de la tele per no escoltar els colps, els crits, els plors... O intentem ajudar-Ia?
Aquesta pregunta, que fins fa pocs anys no tenia cabuda a Iimaginari col·lectiu, a hores dara resulta capdal per a conscienciar-nos, totes i tots, que aquesta maleïda lIuita contra el poder masclista, que encara és present en moltes famílies, que domina la voluntat, el cos i I´ànima de milers de dones maltractades necessita de la nostra col·laboració, del nostre suport i, el més essencial de tot, de la denúncia pública.
El 8% de la població justifica aquesta violència. La dada apareix en el darrer estudi del Ministeri d´lgualtat espanyol i posa en relleu la cruel tolerància dels qui pensen que una pallissa i uns quants blaus al cos és "normal", habitual i, per tant, acceptable: "Si no passa rés... total per un parell d´hòsties" i frases per Iestil. Malauradament, aquest estudi posa xifra a una realitat quotidiana i moltíssimes vegades consentida per la gent que envolta la víctima i calla. I no, no ens podem callar.
Les dones i homes que amb humilitat ens dediquem a treballar diàriament per eradicar la terrible xacra social que representa la violència de gènere, a plantar cara a més d´un maltractador, posant en perill la nostra integritat física i fins i tot psicològica, no baixem la guàrdia, sabem que queda molt per fer.
Conèixer de primera mà algun cas de violència, escoltar els plors duna dona maltractada, amb el cor i I´ànima destrossada i demanant ajuda amb una mirada trista perquè la seua parella la denigra físicament quasi cada setmana és dolent, trist i desgastador.
En més d´una ocasió hem hagut de demanar ajuda a les autoritats competents, però la lIei en matèria de violència de gènere resulta insuficient tres anys després de ser aprovada, així és que, de vegades, els professionals qualificats per aquests casos no poden ajudar les víctimes. “La lIei és la lIei, senyoreta, no podem fer res si I´agredida no denuncia, de segur que el marit acabarà amb ella!”
El cas particular, amb nom i cognoms, que a hores dara ens preocupa i que des dací denunciem públicament, és un més de tants i tants exemples de dones nouvingudes atemorides i tancades a la seua pròpia casa perquè no baden boca, perquè ningú no puga observar els estralls de la violència masclista.
R.S. pateix maltractaments des del mateix dia que es va casar, un casament obligat i pactat pels seus familiars i que la va llançar als braços d´un mal home que deixa palés amb el seu comportament dia rere dia, el maltractador domèstic què és. Més inhumà imposible.
Per què dones com ara R.S. pateixen per partida doble la violència de gènere? un doble peatge sols per ser dona i nouvinguda? Duna banda, experimenten la indefensió que comporta la manca dun treball, dun habitatge, el desconeixement de la nostra lIengua, la por de denunciar a la seua parella; daltra banda, i el més dur de tot, han de suportar la passivitat de la gent del carrer que considera que, per ser una immigrant, aquesta dona no mereix ni ajuda ni unes poques paraules dànim i suport.
A la Llei integral de violència de gènere li falten mesures legislatives i plans dacció, la justícia i lassistència encara no és una realitat, la reparació a les víctimes i els seus familars, a hores dara inimaginable... així és que malauradament queden en desigualtat envers altres víctimes de violacions dels drets humans.
En el cas de les dones nouvingudes la cosa es complica encara més perquè, immediatament després de rebre informació i assistència mèdica, es comprova si la seva situació és “irregular”, cosa que pot derivar amb sancions administratives i fins i tot un expedient dexpulsió. Terrible, no?
1.    No sabem com acabarà aquest cas quasi ”personal” que coneguem, però des d´Esquerra desitgem que aquesta jove immigrant traga forces per seguir endavant, lIuny de Iespiral de por i violència domèstica, i preguem que no siga un número més de la maleïda lIista negra. Nosaltres estem amb ella, i per ella hem volgut escriure aquest article: Reina mora, per tu i tantes dones com tu, no defallirem!
2.    M´he ocupat personalment daquest cas com a dona solidària i indignada fins on la llei mho permet, però el que desitjaria finalment és ...
Diguem no! No més violència masclista! Us necessitem a totes i tots perquè totes les dones maltractades no caiguen en Ioblit. Recordeu les 39 dones mares, filles i germanes mortes en el que va dany a mans de les seues parelles o exparelles. Per totes vosaltres, la lIuita continua.

Anna Martínez i Martínez, secretaria de la
Dona d´Esquerra Republicana Camp de Morvedre.

Modificado por última vez en Viernes, 04 Septiembre 2009 02:00

 

 

SUCESOS

SALUD