Les declaracions de Gerardo Camps, conseller d’Economia, ens han deixat bocabadats a tots. El conseller proposa una reforma de l’Estatut d’Autonomia valencià si el Tribunal Constitucional aprova l’Estatut català. Açò es faria per obligar al president del govern espanyol a destinar més diners al País Valencià.
La pregunta que als republicans ens ve al cap és: i fa tres anys, quan van fer un Estatut nou, no podien haver pensat en posar alguns articles garantint un bon finançament per als valencians? La resposta és evident: es podia haver posat, però tant PP com PSOE estaven més pendents d’eixir bé en la foto i intentar pressionar perquè l’Estatut català fóra menys ambiciós que de fer un Estatut que resolguera els problemes dels valencians. Una prova d’açò és la famosa “clàusula Camps”, que s’ha revelat inútil per aconseguir els avanços que estatuts com el català o l’andalús sí han aconseguit.
El victimisme del Consell cansa i molt. No crec que els culpables de què els valencians tinguen menys recursos siguen aquelles “regions” que han sabut negociar més recursos per als seus governs. És més probable que siga el contrari: que els dirigents del govern valencià estaven més pendents de la seua imatge, de tratges i regals diversos, que de negociar amb el govern de l’Estat més recursos per als valencians. És com si un mal estudiant culparà del seu suspens a qui trau un excel·lent!
A més a més, el nou model, on Esquerra ha tingut una influència decisiva, es basa en paràmetres com la població, com demanava el Consell, costos diferencials i llengua, que beneficien el País Valencià, perquè els nostres problemes són molt semblants als de Catalunya. Si tan mal model és, no s’entén per què les comunitats governades pel PP, que són tan maltractades pel nou model segons ells, no han votat en contra, sinó que s’han abstingut en les votacions.
Des d’Esquerra creiem que és un bon acord per al País Valencià, encara que, tal com estem explicant en la nostra campanya “Valencià: paga i calla”, no resol el problema del dèficit fiscal del País Valencià, però és una estació intermitja, és a dir, és un pas cap al concert econòmic i poder tindre el finançament d’un estat independent.
La pregunta que als republicans ens ve al cap és: i fa tres anys, quan van fer un Estatut nou, no podien haver pensat en posar alguns articles garantint un bon finançament per als valencians? La resposta és evident: es podia haver posat, però tant PP com PSOE estaven més pendents d’eixir bé en la foto i intentar pressionar perquè l’Estatut català fóra menys ambiciós que de fer un Estatut que resolguera els problemes dels valencians. Una prova d’açò és la famosa “clàusula Camps”, que s’ha revelat inútil per aconseguir els avanços que estatuts com el català o l’andalús sí han aconseguit.
El victimisme del Consell cansa i molt. No crec que els culpables de què els valencians tinguen menys recursos siguen aquelles “regions” que han sabut negociar més recursos per als seus governs. És més probable que siga el contrari: que els dirigents del govern valencià estaven més pendents de la seua imatge, de tratges i regals diversos, que de negociar amb el govern de l’Estat més recursos per als valencians. És com si un mal estudiant culparà del seu suspens a qui trau un excel·lent!
A més a més, el nou model, on Esquerra ha tingut una influència decisiva, es basa en paràmetres com la població, com demanava el Consell, costos diferencials i llengua, que beneficien el País Valencià, perquè els nostres problemes són molt semblants als de Catalunya. Si tan mal model és, no s’entén per què les comunitats governades pel PP, que són tan maltractades pel nou model segons ells, no han votat en contra, sinó que s’han abstingut en les votacions.
Des d’Esquerra creiem que és un bon acord per al País Valencià, encara que, tal com estem explicant en la nostra campanya “Valencià: paga i calla”, no resol el problema del dèficit fiscal del País Valencià, però és una estació intermitja, és a dir, és un pas cap al concert econòmic i poder tindre el finançament d’un estat independent.
Joan Vea,
secretari d’Econonia d’Esquerra-Camp de Morvedre
secretari d’Econonia d’Esquerra-Camp de Morvedre
