És difícil saber quin és l'origen de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt, i, encara més, els motius que van provocar la seua fundació. La dada és que ja en el segle XVI estava establerta en la sinagoga abandonada pels jueus ens aporta, almenys, una data a partir de la qual iniciar la investigació; per això és interessant reproduir el que s'ha dit per Antonio Chabret en la seua famosa obra Sagunto. Su historia y sus monumentos editada en 1888: «La Sinagoga estava en el barri de la Sang Vella, i va ser convertida en església de la confraria de la Sang de Crist després de l'expulsió dels israelites. Hui, només queden del temple hebreu quatre arcs ogivals en la part posterior de les cases núm. 7 a l'11 de l'indicat barri».
Els jueus espanyols van ser expulsats dels regnes hispànics en 1492. Els jueus de Sagunt residien, des de temps immemorials, en el barri del seu nom en el qual encara es conserva l'arc d'entrada, així com escasses restes de la sinagoga situada al carrer que hui es denomina Sang Vella.
Les banderes morades que obrin la processó del Sant Soterrar, recorden d'alguna manera els gremis que antigament existien a la ciutat i és possible que estes organitzacions, foren les que crearen en el seu moment la celebració de la Setmana Santa i més concretament el Divendres Sant.
Entre els segles XIV i XV s'estenen amb força per l'Occident cristià les manifestacions del Misteri de la Passió. A Castella, la idiosincràsia dels castellans va fer que estes corrents piadoses arrelaren molt prompte al poble.
També en els estats de la Corona d'Aragó ocorria una miqueta del mateix dos estaven millor preparats per a adoptar les corrents europees degut, sobretot, a les constants relacions culturals i mercantils de València i Barcelona amb els rics estats italians del Renaixement. No és estrany, doncs, que moltes confraries tinguen el seu origen entre els segles XV i XVII, temps de gran fervor religiós unit al sentit corporatiu, la manifestació principal del qual la trobem en els gremis, confraries i germanors.
Respecte a la vila de Morvedre, caldria pensar que seria una xicoteta població emmurallada i que la seua Confraria de la Sang tindria els seus inicis en la segona mitat del segle XV. Vegem per què.
Sabem que, en 1492, Fernando el Catòlic va concedir franquícies especials als quals repoblaren la Jueria de Morvedre. Esta repoblació no va ser quantiosa i va tardar molt més del que es pensava en principi. El famós barri, abans habitat pels jueus fins a la seua expulsió, va ser ocupat en part pel Gremi o Confraria de Paraires o Teixidors de lli, és a dir, menestrals dedicats a la fabricació de draps i teles.
És molt interessant la consulta de l'article de Santiago Bru i Vidal en la Revista de Setmana Santa Saguntina, número 9, corresponent a 1969 Consideracions entorn de l'origen de la Confraria de la Puríssima Sang, de Sagunt, on el cronista relata àmpliament el tema dels gremis.
Seguint a Bru i Vidal direm que és molt possible que estos paraires o teixidors de teles, procedents de València en la seua major part, siguen els fundadors de la Confraria; no seria estrany, i alguna cosa tindria a veure la Confraria de la Sang de Sagunt amb els paraires, quan 100 anys més tard, en 1606, una pedra que hi havia a casa d'un teixidor de lli, casa que formava part de l'antiga sinagoga hebrea, va ser traslladada a la nova ermita de la ’Sang’, tal vegada per creure els saguntins d'antany que esta pedra tindria un especial significat per als confrares, ja que pel que sembla procedia de l'antic domicili de la Confraria.
Quant als càrrecs, dins de les confraries, entre els teixidors o paraires existien uns de caràcter anual, el títol del qual era el de «majorals».
Els temps que estem narrant eren propicis per a esta mena de fundacions, gràcies a l'exacerbat fervor religiós del poble i la millor manera de desagreujar a Jesucrist era (segons Bru i Vidal) implantar en la mateixa sinagoga jueva, ara ocupada per uns paraires vinguts de València i qualificats cristians vells, la seu de la nova ‘Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist’.
Un altre possible domicili de la Confraria de la ‘Sang’ podria ser el desaparegut ‘Hostal de la Castellona’, una de les poques posades medievals que encara quedaven en peus en 1939 en el Raval del Salvador. Esta casa situada al carrer València, antigament «Camí Real de València», va ser residència de la coneguda família dels Vives de Cañamás, que els seus descendents ostenten el títol de Conde de Faura.
Després de la guerra civil, l'edifici va quedar quasi totalment en ruïnes i abandonat. En 1941 unes pluges van deixar al descobert uns vestigis de pintura mural a la qual no es va prestar la deguda atenció. Es tractava d'una representació del «últim Sopar», quasi completa, d'aproximadament tres metres de longitud per dos d'altura i la cronologia de la qual pot situar-se entre els segles XIV a XV. En 1944, les pintures de la ‘Castellona’ van ser recuperades i traslladades al Museu de Belles arts de València.
Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre
