Sempre m’ha cridat l’atenció el nom d’una de les travessies de Petrés, coneguda des de temps immemorial com La Cosa. Fins una època relativament recent només hi havia edificada una de les vores del carrer, a la que sobretot donen corrals o patis de cases amb entrada principal per la plaça i els carrers oposats o contigus; a l’altra banda eren (encara hi subsisteixen) camps de garrofers. La meua curiositat m’ha fet investigar una mica al voltant del possible origen d’aquesta denominació, havent trobat lo següent.

Segons el Diccionari Normatiu Valencià, cos o cossa es una expressió etnològica, emprada per a significar el lloc on s’efectuen carreres de cavalls. Mateix significat dona el Diccionari Català-Valencià-Balear, que atribueix l’etimologia de la paraula a corsa (llatí: cŭrsa), ‘correguda’.

Son nombroses les poblacions del nostre país (també de Catalunya i les Illes Balears) en la que es celebren —des de antic o recuperades— curses populars de cavalls, en molts casos denominades tropells o corregudes de joies; en aquest cas, la joia sol ser un mocador de seda nugat a una corona de llorer que porten els genets, o que obtenen si guanyen, i que en acabant ofereixen a la persona amada. Només per posar una mostra, citarem algunes de les que encara queden:

• Pinedo: amb més de 150 anys d’existència, es fan a la platja de la Creu de la Conca en setembre. Participen tant homes com dones.
• Grau de Castelló: en la platja del Gurugú, en el mes de febrer.
• Oliva: a la platja Mitja Galta, en febrer/març.
• Llombai: en gener, durant el Mercat dels Borja.
• Vallanca, en setembre, formant part de les «Festes Grosses»
• Culla: en agost, per a les festes patronals.
• Muro d’Alcoi: Es celebren per a Sant Jaume, en juliol.
• Hi ha pobles que, a més de cavalcades, organitzen aquest tipus de curses per a les festes en honor de Sant Antoni del Porquet (entre d’altres El Puig, L’Alcora, Vilanova d’Alcolea, Benicàssim, Orpesa, Atzaneta del Maestrat, Torreblanca).

Francesc Mira ha escrit que també antigament en València, de bon mati i per a la festa de la Mare de Déu, joves de l’horta feien corregudes de rossins pel carrer Navellos fins a la plaça de la basílica, on al guanyador li concedien la joia corresponent.

Altres llocs de la ciutat de València on de tant en tant es celebraven tal mena de curses van ser la Font de Sant Lluís, el llit del Túria i el passeig de l’Albereda fins la seua pavimentació.

En Requena i Albocàsser (gener) i en Les Coves de Vinromà (agost) es celebren corregudes de joies però sense cavalleries ni mocadors de cap espècie. Es la gent, a peu o fins i tot en patinet, la que es disputa els premis atorgats pels organitzadors.

Fotograma de la pel·lícula Nit d’albaes dirigida en 1925 per Maximilià Thous. Doloretes entrega el mocador (la joia) a Atila, un del genets

El terme cossa apareix per nomenar diversos indrets de la nostra geografia:

• En Rocafort, Borbotó i Massarrochos, Camí de la Cossa.
• En Onda hi ha el Camp de Fútbol de la Cossa en el carrer del mateix nom.
• Entre Almassora i Borriana també s’enregistra un altre Camí de la Cossa.

En tots el casos citats es tracta de vies o camins amples, llargs i prou rectilinis (com en Petrés), molt apropiats per a les corregudes de cavalls ja esmentades. I encara que no semblen existir proves documentals de que el carrer que ens ocupa es fera servir per a aquest tipus de competicions —que es remunten als segles XVI i XVII—, pense que hi ha indicis i raons suficients per a creure que així va ser, per la qual cosa soc de l’opinió de que, previ els informes i autoritzacions que calga demanar, l’Ajuntament hauria de canviar-li el seu nom per Carrer de la Cossa, amb dos esses.

Rafael Sastre Carpena
Membre del Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre. Autor del llibre ‘Petrés, pequeña Historia’