Sembla mentida que una paraula que conté al seu si el terme “justícia” puga donar lloc a situacions de veritable injustícia on una de les parts es sent discriminada i veu que els seus interessos no són respectats ni tenen la mateixa prioritat que les d’altra part. Parle, és clar, de la situació que s’ha donat amb els justipreus de les terres expropiades en Parc Sagunt II on els propietaris veuen que la societat Espais Econòmics Empresarials, participada per la Generalitat Valenciana i l’Estat espanyol, va a recórrer els justipreus que el Jutjat Provincial d’Expropiació ha donat com a vàlids, i es clar, perquè consideren que no volen pagar tant als expropiats, curiós que en altres moments no es van recórrer estes “sentències”, i ens preguntem per què?

Nosaltres, des de Compromís per Sagunt, entenem la indignació, les reivindicacions dels expropiats i les compartim. Esta situació es dona, precisament, perquè la llei existent sembla que no s’està complint, que no volen complir-la. Existeix una legislació que estableix quins són els criteris segons els quals s’han de calcular els justipreus per a una expropiació i és la que el Jutjat Provincial de l’Expropiació ha aplicat. Esta llei, dicta quins son els paràmetres per a calcular els preus d’expropiació i tenen en compte, entre altres aspectes, el rendiment econòmic a futur que la terra en qüestió en vista dels cultius existents o els que es pogueren plantar, inclús, el valor sentimental o afectiu. En altres paraules, el Jutjat Provincial d’Expropiació ha posat uns nous preus d’expropiació i ara volen recórrer estes sentencies, per estalviar-se pagar el que s’ha dictaminat.

Que els llauradors tinguen una compensació justa respecte dels beneficis, que a llarg termini van a aconseguir altres, per les terres que durant anys han treballat i amb les que han aconseguit proveir-nos a la resta de productes de primera qualitat és una reivindicació justa. Tot el món, sempre, vol traure el màxim rendiment possible per les seues propietats, pel seu treball i pels seus desvetllaments i en este sentit ens sembla que les administracions publiques no poden pretendre fer negoci amb les propietats expropiades.

La gent ha de poder confiar en les institucions i per aconseguir això el primer que cal fer és que les institucions compelixquen les seues pròpies normes, això inspira confiança. Però, si pel contrari, si votant-se la llei, l’administració en trau un rendiment impropi d’unes expropiacions venent a un preu major del que ha comprat, el que s’aconsegueix, pel contrari, és crear desconfiança entre els ciutadans.

La notícia de l’arribada de la gigafactoria de fabricació de bateries per a vehicles elèctrics de la multinacional Volkswagen ens ha alegrat a tots perquè hem vist en ella una oportunitat per millorar les nostres vides. Els més joves podran trobar en ella, i en les empreses auxiliars que s’instal·laran al voltant de la gigafactoria, una oportunitat laboral amb la qual poder començar a construir-se les seues pròpies vides, els més majors, senten alegria perquè els seus fills i filles podran gaudir de grans oportunitats. La ciutat també es veurà afavorida per l’arribada d’esta empresa i en eixe sentit cal treballar per poder facilitar la seua instal·lació. Ara bé, el que no podem permetre ni consentir és que esta gran notícia es faça servir per ningú per tal d’orquestrar operacions que tinguen com objecte beneficiar a uns i que els propietaris es vegen damnificats.

L’arribada de la gigafactoria ha de servir per a que la vida de totes i tots millore i en este sentit hem de treballar, per tal de que la planta represente prosperitat per a totes i tots i no sols per als de sempre. Este és el nostre compromís i per ell cal que lluitem, també per uns justipreus que siguen justos i conforme al que marca la llei, estiguen els terrenys on estiguen i independentment de qui siguen els seus propietaris.

Albert Oliver Sáez
Compromís per Sagunt