La supervivència de la festa de Sant Blai d’Estivella

Escrito por Lluís Mesa i Reig
Viernes, 03 Febrero 2023 21:04

Els escassos freds que ens ha deixat el canvi climàtic són casualment els que en estos últims anys acompanyen la celebració de la festa de Sant Blai d’Estivella. Les temperatures, en uns pocs anys, han canviat excessivament. S’ha transformat l’oratge i també la forma de festejar una devoció que va sorgir en este poble de les Baronies pel segle xviii. Eixe fet, com tants altres, fa pensar no solament en el que fou o és la festivitat sinó en la seua supervivència.

L’origen de la festa, i, per tant, la data en la qual es va iniciar, no se sap exactament. Tanmateix, es coneix que en els comptes municipals del 1726 s’esmentava que es van gastar 19 lliures per a les festes de «los señores San Juan y San Blas... que este común hace todos los años según costumbre inmemorial». Sabem, doncs, que eixos dos sants eren aleshores els més destacats. Es diu que des de temps immemorial. Caldria afegir que la memòria d’aquell veïnat no tenia més de 100 anys, moment en el qual es va repoblar un poble deshabitat per l’expulsió morisca. La realitat és que, en eixe moment, Sant Blai ja té una capella pròpia i una imatge. Potser fins i tot abans que les obres del temple s’enllestiren en el 1740. Prompte va iniciar-se la tradició de coques, un costum que no s’ha perdut i que té una recepte pròpia.

En arribar el segle xix, no sabem si l’oratge va canviar, però, almenys les devocions, en part sí. El patronatge de Sant Joan va ser desplaçat per Sant Josep el 1784. La Creu del Garbí, erigida en la muntanya el 1787, en uns pocs anys, va transformar-se en la gran devoció del veïnat. Un signe del canvi festiu és que la campana “Xicoteta” va rebre el nom de Sant Blai. Eixe fet explica que ja no era la festa més destacada, ja que la campana “Grossa” es va dedicar a la Santa Creu. Amb la nova centúria, semblava que algunes festes se celebraven menys intensament, com ara la dels Sants de la Pedra. Esta, malgrat tindre una antiga confraria, deixà d’estar-ne com la principal. Pareixia, doncs, que Sant Blai també estava destinada a oblidar-se. Tanmateix, no fou així. El fet que nasquera una societat de Socors Mutus per a auxiliar el veïnat, assegurà la seua vigència. Els confrares no sols s’encarregaven de fer suport als socis sinó de festejar la festivitat amb el pressupost que es poguera.

Amb l’entrada del segle xx, la Societat de Socors va continuar vigent. Es va reconstituir el 1883 i va estar vigent fins als anys 30. Era la millor garantia perquè la festa tornara a eixir pel poble cada any. Unes vegades venien amb calderes i unes altres amb l’actuació de bandes i serenates o dels dolçainers de la comarca. El més important és que va continuar.

Després de la Guerra d’Espanya, es potenciaren tradicions i devocions religioses, però algunes se’n reformaren o perderen intensitat. La festa de Sant Blai també va canviar. Sols va sobreviure per la passió del sagristà José Blasco Aparicio. Ell va fer que no l’oblidarà el poble. Quasi de manera solitària, la va sostindre. La llarga tradició de les coquetes i de l’oli van ajudar a mantindre-la viva. En les cases, continuaren fent les pastes i portant-les als forns. De generació en generació, es passaren els motles que aprofitaven per a posar la silueta del Sant. No obstant això, pareixia que no tenia recanvi l’actitud insistent i il·lusionada del sagristà. Sortosament, va nàixer una comissió. Així es va assegurar que la festa de l’hivern continuara. Les calderes formaren part del programa d’actes, amb la resta de celebracions. Tot i ser una festa local d’hivern, festejada entre setmana, el poble no la deixà perdre. El 2013, a causa de la seua edat, es va retirar la comissió. Tanmateix, va sorgir-ne una que continua fins a l’actualitat. Ara ho fa junt amb una entitat taurina que organitza festejos en el cap de setmana més prop a Sant Blai. En eixe context, i per diferents causes, des del 2022 la processó es va passar al matí.

Este és el passat sintetitzat i el present més immediat. En dos paraules, es pot dir que la festa ha sobreviscut a adversitats. S’ha adaptat als temps i continua viva. No obstant això, quin futur s’espera a eixa festivitat única en els pobles del Camp de Morvedre? Endevinar, sobretot ara que tot canvia i caduca tan ràpidament, és difícil. Hem vist com una pandèmia canvia la vida d’una humanitat. Qualsevol cosa, doncs, pot extingir-se d’un dia a un altre. Però la realitat és que la festivitat continua. No ha perdut cap ritual de passat. Sant Blai, doncs, és encara una oportunitat de mantindre una tradició autòctona i d’aconseguir que pervisca com a una devoció singular en la comarca. Les coquetes del Sant, símbol gastronòmic d’Estivella, continuen fent-se en les cases i en els forns. El suport municipal i el del poble són signes que indiquen que la festa continuarà. Sens dubte, no deixarà de transformar-se. Els canvis en la comissió continuaran. Les corporacions municipals se succeiran. Però no hi ha res que indique que la història de Sant Blai s’acabe. Confiem que així siga. Cada vegada que mantenim una festa local en el Camp de Morvedre, tenim l’oportunitat de demostrar la nostra identitat i sentir millor el patrimoni de la comarca.

Lluís Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella

Más en esta categoría: « Llibertat de debò Inclusión social »

 

 

SUCESOS

SALUD