Torna-li la trompa al xic

Escrito por Agustín Gómez Cámara
Jueves, 03 Noviembre 2022 10:12

Hi ha coses curioses que continuen passant per més que visquem en ple segle XXI. I és que sembla que posar en valor un idioma suposa relegar cap a un segon pla als altres, maltractar-los, obviar-los, per més que els demés no tinguen obligació de conèixer-los.

Les normes no escrites de l'educació més bàsica en un territori bilingüe dicten que si algú te parla en anglès, francès, gallec o basc – per posar un exemple – tu li contestes, de conèixer l'idioma, en el que t'interpel·len. Però el que hem dit, són les normes no escrites i no cap llei de cap tipus de rang. És més, per la mateixa regla de tres, hauríem d'entendre que quan aquest parlant no és coneixedor del teu idioma hages de tindre la delicadesa i l'elegància de continuar la teua al·locució al seu, de conèixer-la, o en un idioma que tots dos conegueu.

A priori, sense necessitat de recórrer a cap altre tipus d'aclariment tots convindrem que lo comentat és el que és apropiat per no incórrer en no només una falta d'educació contra el nostre interlocutor, sinó per no provocar falta de comunicació, malentesos o qualsevol tipus de problema derivat d’una mala comunicació verbal o escrita. Ara bé, quan es parla un dels idiomes oficials de l'autonomia hi ha formacions polítiques més propenses a obcecar-se en utilitzar l'idioma autòcton per més que l'altre intervinent sigua madrileny, italià o habitant de Timor Oriental. Podria semblar que és de compliment obligat comunicar-se en l'idioma autonòmic per poder complir la funció pública però, ho sent amics, no ho és – afortunadament – ​​per més que a molts els encantaria que ho fora.

El castellà és la llengua oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a fer-la servir. Les altres llengües espanyoles seran oficials – on ix això de cooficial? – a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts. No ho dic jo, així ho expressa l'article 3 de la Constitució Espanyola, la carta magna que ens varem donar tots els espanyols. Per contra, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana diu que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià – aneu amb compte, el valencià, no sé si m'explique – que és oficial de la mateixa manera que el castellà que és la llengua oficial del Estat. Tots [en l'àmbit d'aplicació de l'Estatut] tenen dret a conèixer-lo i usar-lo i a rebre ensenyament del i en l’idioma valencià. Vaja, que tots els valencians tenen el deure conèixer el castellà i el dret d'usar el valencià segons la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Fins aquí bé.

Per tant, dit això me pregunte, hauríem de recordar a determinats regidors de la corporació municipal que sí que han de respondre a un parlant de castellà en castellà? Tal com hem vist, i sense lloc a interpretació, un edil o qualsevol altre ciutadà valencià no té obligació de saber valencià – que sí dret – però sí el deure de saber castellà i, per tant, davant d'un ciutadà que pregunta en castellà i no sap valencià un representant polític municipal hauria d'acomodar la seua al·locució a l'idioma en què li entenga millor aquest ciutadà. Espere que en properes intervencions al Ple de ciutadans i regidors de Compromís com el senyor Tarrazona, la senyora Moll o el senyor Fernández, per citar-ne alguns, tinguen la cortesia i gentilesa de contemplar els drets i obligacions lingüístiques a què tots estem sotmesos a fi d'una millor comunicació i convivència tal com sí que fan en el seu tracte particular fora de focus amb qualsevol ciutadà, cosa que personalment agraisc i de la que tinc certesa.

El valencià no ha de ser una arma entre iguals. El valencià és un dret, és cultura, és història i hem de lluitar per perpetuar-lo com a llengua viva, usada i valorada. No ho posa al nostre estatut, però això hauria de ser un deure i crear ponts una obligació, així que no posem murs.

Agustín Gómez Cámara
Secretari de finances de Idea Sagunto-Puerto

Modificado por última vez en Jueves, 03 Noviembre 2022 10:19

 

 

SUCESOS

SALUD