En l'Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals es creu en la intercessió dels sants, el sant patró és un sant que té una afinitat especial amb una comunitat o un grup específic de persones i a la intercessió de les quals s'acullen els membres d'aqueixos col·lectius.
Oficialment els Sants de la Pedra i la Mare de Déu del Bon Succés ocupen aquest lloc a la nostra ciutat, però per a molts hauríem d’ampliar en dos més eixe patronatge. La Mare de Déu del Carme i Begonya que es mereixen estar en eixe llistat, encara que l’Església catòlica no ho permeta.
Mare de Déu del Carme. Patrona del mar i dels pescadors, és per això que és molt important al nucli marítim, que des dels anys 50, o fins i tot abans, la veneren.
Abdó i Senén, Sants de la Pedra. En 1644 van ser proclamats patrons de la ciutat, i les seues relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo Pellicer, després del permís obtingut del papa Innocenci VII, de manera que se’n va festejar l’arribada. En 1695 els jurats de la vila van encarregar a l'arquitecte Rafael Martí una capella, d'estil barroc, al convent de Sant Francesc per a donar-los culte. Precisament d'aquestes dates ha de ser el reliquiari de major grandària i obstinació.
Mare de Déu de Begonya. És una advocació mariana originària de l’església de Begonya, actualment pertanyent a Bilbao. Va ser declarada canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per Pius X, i al Port de Sagunt en celebrem la festivitat el 15 d’agost.
Mare de Déu del Bon Succés. Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer dissabte de setembre. Encara que l'ermita del Bon Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta església la imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, la qual creu la tradició que va vindre per mar. Segons aqueixa tradició, una barca havia eixit de Sagunt al rescat d'un embalum misteriós que surava en el mar. Ningú aconseguia acostars’hi. Diverses barques ho havien intentat, però l'embalum s'allunyava insistentment d'elles per a continuar surant.
Per fi un capellà, que anava en l'últim bot, va aconseguir arribar fins a l'embalum i atrapar-lo. Quan el van pujar al bot, el sacerdot i la tripulació van descobrir que es tractava d'una imatge de la Mare de Déu tallada en marbre que, miraculosament , no s'havia enfonsat.
I ací és on també entren un element primordial de la festa. Que serien les festes sense les Confraries i Associacions? Una confraria o associació és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa. Es poden distingir diversos tipus de confraries segons les seues activitats principalsː les de caràcter gremial o professional (per exemple, les confraries de pescadors; les de caràcter assistencial o caritatiu, les dedicades al foment d'alguna devoció religiosa (per exemple, la Confraria la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist o la de la Confraria de Minerva), o les que promouen processons i altres celebracions populars com son les federacions de penyes de Sagunt i Port.
Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre
