El centenari del Saguntino. Tota una vida

Escrito por Josep Manuel Tarazona Jurado
Viernes, 20 Mayo 2022 21:01

Hi som al minut 9 de la pròrroga, El Saguntino juga la promoció a 2-B en el Guillermo Lagüe de Gandia, quasi res. En una acció plena de coratge, Nando Expósito guanya un baló al mig del camp, avança cap al frontal de l'àrea i li fot una bona nyespla a la pilota amb l'empenya del peu esquerre. El porter de l'Adzeneta no arriba ni de lluny i el cuiro entra irremeiablement dins de la seua porteria. GOOOOL! 1 a 0. El partit i la promoció encarrilada, just l'any del Centenari del club. Els romanos han jugat un bon partit davant l'Atzeneta, ja només queda un rival, UM Escobedo de Cantàbria per guanyar una nova categoria.

Aquesta història com moltíssimes altres, formen part de la història d'un club esportiu que enguany compleix 100 anys, l'Atletico Saguntino. Moltes felicitats a un club que rep la medalla d'or de la ciutat. I tot un orgull participar en la dita decisió, formant part del Ple de l'Ajuntament de Sagunt.

Cent anys donen per a molt. Cal dir, que la història del club està associada amb la vida de milers de persones que han tingut relació amb ell i que han deixat empremta del seu pas.

Històries com la de Pilar Jurado i Jose Tarazona quan a principi dels anys 50 del passat segle, per tirar endavant, en aquells temps de fam i postguerra, amb dues xiquetes menudes, muntaren una botiga on venien electrodomèstics, material de papereria, alguna motocicleta, encara que s'especialitzaren també en el món de la fotografia.

Jose Tarazona, mon pare, entre altres facetes, va ser uns dels fotògrafs que diumenge darrere diumenge, anava al llegendari Camp de Romeu, durant els anys 50 i 60 per retratar, amb una màquina Leica, les imàtgens dels partits que jugava l'Atlètico Saguntino. I de fet, crec que era un avançat al seu temps perquè no era un mer fotògraf d'estudi, anava més enllà. Era un reporter amb una esbalaïdora capacitat per captar moments destacats i únics del partit amb absoluta nitidesa. I això no és gens fàcil, i més amb la tecnologia d'aquella època. Immortalitzar l'instant on el porter vola amb una espectacular estirada per agafar un baló enlairat, Retratant un regat, el baló fregat el pal, a ídols com Claramunt, els derbis Saguntino-Acero... hi ha un fum de moments reflectits en els reportatges d'aquells partits. I pense que eren reportatges perquè feia una seqüencialitat de fotografies al llarg del partit, que després penjaven ordenadament en l'aparador de la tenda que hi era en l'actual carrer Camí real, prop de la carxata; on els aficionats, després del partit acudien a veure dites fotos per rememorar les jugades que guardaven en la retina. Però, el cert és que darrer hi havia molt de treball i no hi era l'únic. Quan acabava la primera part, Jose Tarazona eixia corrent, cap a la tenda on Pilar Jurado, ma mare, les revelava i les penjava darrere del cristall, esperant als aficionats. En aquells moments, la societat de l'època era molt masclista, baix l'ideari del règim, on moltes dones treballaven portes en dins. Malgrat tot el seu esforç, moltes d'elles no hi han tingut el reconeixement al seu treball com es mereixen. Havien de tirar cap endavant la família, en temps de fam i por. Crec que les dones de la postguerra han de tindre un merescut reconeixement i retre un homenatge.

D'aquestes coses, l'altre dia estava parlant a ma mare quan va somriure, recordant una de les fotos venudes i que més èxit va tenir. Era la d'un baló enlairat, disputat per diversos jugadors que botaven per donar-li amb el cap. De fons tenien els murs del castell de Sagunt. Feia la impressió que la pilota hi havia sigut penjada des del mateix castell i els jugadors botaven per assolir-la. Tal va ser l'èxit de la foto que s'esgotaren els marcs per emmarcar-la.

Totes aquestes fotos, mon pare les ha lliurat a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament, com documents gràfics històrics i ja han sigut aprofitats per a celebrar els actes del Centenari del Saguntino, en l'exposició que es va inaugurar en la sala Joaquín Michavila de la seu Fundació Bancaixa de Sagunt. Gràcies, mil gràcies, a la junta del centenari i en especial a Ismael Rodrigo per fer servir aquests recursos gràfics pel benefici de la història d'un poble. I que tornaran a penjar-se en l'exposició d'octubre en el CC Mario Monreal, amb altres activitats.

Despús-demà el Saguntino té un partit decisiu en Madrid, per tornar a 2-B. Els desitgem moltíssima sort i bon fer perquè s'ho mereixen. Saguntino, sempre a per la victòria.

Josep Manuel Tarazona Jurado
Regidor d’Educació, SAIC i Transparència de l’Ajuntament de Sagunt

 

 

SUCESOS

SALUD