La nostra projecció ens ha tornat a posar en el focus de l’agenda mediàtica estatal. I no és baladí la qüestió perquè la nostra ciutat acollirà una de les més importants plantes de fabricació de bateries elèctriques per al sector de l’automòbil. Inversió històrica, xifres d’ocupació insuperables, dinamització de l’economia local, augment de la demanda de lloguer etc. són algunes de les realitats que ens esperen però que, com sempre passa, plantegen algunes circumstàncies que hem de començar a preveure.
L’activitat de les empreses que s’hi ubiquen en la nostra ciutat i les conseqüències ambientals que se’n deriven de la posada a la seua disposició de nous espais de sòl industrial -parlem de xifres altes com els 6 milions de m2 de la gigafactoria- requereixen d’un exercici d’equilibri que ens permeta seguir sent coherents amb els objectius de desenvolupament sostenible. Els gestors públics hem de ser conscients de les necessitats de la població però no podem deixar de costat les exigències ambientals. Unes exigències adaptades al model de ciutat que volem i en què la qualitat de vida de les persones siga l’objectiu primer de les nostres polítiques.
Per això, que la nostra industria progresse i ho faça en clau sostinguda i sostenible implica alguns factors que hem de saber exigir perquè les persones continuen estan davant. I no només pel que fa a la cura del medi ambient sinó també en l’àmbit de l’oferta de serveis públics i de suport. En este sentit, hem de ser molt conscients de l’enorme quantitat de ciutadania que la instal·lació de la planta de bateries suposarà. Milers de persones que, en igualtat de condicions, viuran en la nostra ciutat i que ens obliguen a preveure noves alternatives i implementacions perquè la saturació de les infraestructures i serveis siga una hipòtesi a descartar gràcies al treball i la previsió.
Entre els reptes clau que hem de saber enfrontar al llarg dels propers mesos i anys es troben, precisament, tots aquells aspectes relacionats amb el dia a dia de les persones. Noves zones d’habitatge hauran de poder acollir a qui busque instal·lar-se en la nostra ciutat per poder treballar en alguna de les noves empreses. I això requereix una planificació urbanística específica que no dubten que serem capaços d’emprendre, però que, no obstant, ens obligarà a l’adaptació dels sistemes de clavegueram o la impermeabilització de grans zones urbanes amb les conseqüències de drenatge d’aigües etc. que allò comportarà.
Hem d’estar preparats també per poder oferir a estes persones i les seues famílies el ventall de serveis públics adequat a la nova dimensió de la nostra ciutat. Les infraestructures educatives hauran de créixer per poder donar resposta les seues necessitats; els serveis públics de salut requeriran de nous centres i professionals per tal de proveir-los d’un dels drets més bàsics; i les nostres infraestructures hauran de seguir sent posades a punt per tal de poder suportar el trànsit derivat de l’augment de la població. Però sense oblidar la transició cap a una mobilitat sostenible que ens ajude a alinear-nos, cada vegada més, amb el objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Créixer implica coherència i molt de treball per part de les administracions públiques. Nosaltres, a Sagunt, tenim molt clares quines són les línies rojes que no podem traspassar: la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, la sostenibilitat i el respecte pel patrimoni són els pilars que ens han d’ajudar a crear una estratègia integradora de futur.
Redimensionar els nostres serveis públics requereix, en molts casos, ser capaços de transmetre la necessitat urgent a les administracions competents en cada matèria. Ara, quan Sagunt és la protagonista diària de desenes de notícies de les pàgines d’economia, és el moment d’elevar el nostre discurs i començar a pensar en clau de conjunt. Una gran ciutat requereix de grans gestors capaços de situar cada qüestió dins del seu grau d’importància, per damunt de sigles o colors, amb independència d’ambicions personals, i amb l’únic objectiu de saber donar resposta a les persones. En este camí, com en qualsevol que es transite des de l’espai públic: elles han de ser la prioritat. Les persones.
Pepe Gil i Alcamí
Regidor de Compromís per Sagunt
