Imprimir esta página

#wikimorvedre: 90 anys de la primera falla de la Viti

Escrito por Albert Llueca i Juesas
Miércoles, 16 Marzo 2022 21:02

En 1932, és plantà la primera falla al nucli històric de Sagunt. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava organitzar les festes falleres en la Sociedad Vitivinícola Saguntina, la Viti. La proposta va ser acceptada i així, d’aquesta forma, s’inicien les festes falleres a este nucli de població.

La Viti. Segons Chabret: «Alentados con el brillante éxito, que sus productos alcanzaban en los mercados extranjeros de los vinos, para inculcar a sus socios cuantas mejoras abraza esta materia y apartarles de la rutina y apatía, que tanto entorpece la marcha progresiva de este interesante ramo de la agricultura. No sin remover poderosos obstáculos se consiguió en 1875 la fundación de la sociedad que lleva por título Vitivinícola Saguntina, y desde este tiempo empieza una nueva era para la viticultura de esta zona. Esta sociedad se presentó en la Exposición Vinícola nacional (1877), la de Filadelfia (1876), la de París (1878), la de Burdeos (1882), y últimamente la de Valencia (1883), en cuyos certámenes alcanzaron los vinos saguntinos un verdadero triunfo, otorgando a sus expositores los diplomas más honoríficos».

La dependència de l'economia vitícola durant els segles XVI i XIX va ser un dels aspectes més característics de la vida saguntina, i d'això és bon reflex la creació de la societat, una de les primeres d'Espanya, fundada per un grup de grans colliters entre els quals figuraven el ja citat Ángel Domènech, i entre les iniciatives del qual es compten des de la creació d'una biblioteca i la compra d'aparells per a millorar les tècniques d'elaboració dels vins, fins a la promoció comercial dels mateixos a l'estranger, per a això van crear delegacions permanents en els mercats francesos de Bordeus i Perpinyà.”

A aquesta mateixa Societat Vitivinícola es deu també la construcció de la primera Estació d'Enologia d'Espanya, en 1881, així com la introducció de l'arada «Vernet» en terres valencianes, un instrument fonamental per al desfoni dels camps destinats a ser plantats de vinya i de molta utilitat en les acaballes del segle xix i començaments del xx. Quan es va produir la invasió filoxérica, i després d'haver intentat inútilment salvar les seues vinyes mitjançant la introducció de peus americans, va ser la mateixa Societat la que va promocionar la captació d'aigües subterrànies mitjançant pous i la transformació de les vinyes en camps de taronges.”

La primera comissió la presidia el mateix senyor Andrés Cerveró, formant part activa els socis: Francisco Casañs, Ramón Palanca, Miguel García, José Báguena, Joaquín Peña, Manuel Martínez, Amadeo i Francisco Ribes, Ramón i José Lluesma.

La seu de la primera “comissió” es va establir al “Bar de Bono”, llançant-se des d’allí els fallers al carrer per a iniciar “l’apuntà”, disparant-se una traca de cent metres i sent acompanyats per la “xaranga”. Les quotes es van establir en tres categories: cinc, deu i vint-i-cincs cèntims setmanals.

Pròximes les falles de 1932 es va donar un ball en el desaparegut “Cinema Sagunt” l’empresari, senyor Villalba, va oferir la sala gratuïtament. Per votació popular va ser elegida “bellesa fallera” la senyoreta Consuelo Alcamí, amb escàs marge de diferència sobre Josefina Rojas, per la raó de la qual es va acordar el nomenament d’ambdós en aquella ocasió.

El “monument faller” es va construir en uns tallers del Port de Sagunt, sent els seus artistes Antonio Blasco i Francisco Fernández. La falla va ser transportada a la ciutat antiga sobre dos góndoles cedides per Altos Hornos del Mediterrani, S.A.

La història va ser el tema triat per a la primera falla dl nucli antic. La invasió dels cartaginesos i la segona Guerra Púnica. D’un gran llibre eixien flames que aconseguien més de quinze metres d’alçada, rodejades d’un castell. Les figures eren saguntins que es tiraven al foc, altres morien a mans dels cartaginesos. Capitells amb al·legories representant a la indústria, l’agricultura, el comerç, la música i un avió, a gran grandària, que simbolitzava l’arribada del nou règim republicà, completaven els temes d’aquella primera falla.

La falla és plantà en el Camí Real, enfront de l’Ajuntament, enfront dels mítics comerços de Caruana, la Palma, Peña, etc. Les al·legories del treball van ser indultades i regalades aleshores alcalde Juan Chabret Bru. L’autor del llibret del què conté la falla el va redactar un poeta saguntí, Manuel Graullera, millor conegut com Nelo Caguetes.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre