Les persones interessades per la literatura fallera comarcal estem contents. Els recents premis que la Generalitat Valenciana ha atorgat als llibrets han confirmat una exitosa trajectòria dels llibrets del Camp de Morvedre. És moment d’alegrar-se pel màxim guardó de la falla Penya El Mocador. També pels premis de la resta de comissions. En total 12 n’han obtingut algun guardó. Som la comarca que n’ha rebut més. Tanmateix, en estos dies victoriosos, a més de l’alegria, em venen al cap dos reflexions que em fan pensar en el futur. Són dos pensaments que m’han sorgit especialment després de visitar la secció de l’exposició de la Diputació de València dedicada a la festa comarcal de Sagunt. Tal vegada estan influenciats per l’injust oblit a la primera falla comarcal plantada a Estivella el 1924 i perquè es mantinga l’errònia idea que la primera falla del Camp de Morvedre es va plantar l’any 1927 al Port de Sagunt. També pel poc reconeixement a un personatge com Antonio Blasco Sanjuan. Fou un estivellenc vinculat a la primera falla saguntina i a destacats cadafals fallers posteriors. No sé si eixes desil·lusions m’han influït en les opinions que ara llance o simplement em venen al cap perquè algú ha d’avançar a preguntar-se pel que volem siga el futur faller comarcal, com a patrimoni immaterial de la humanitat.

La primera reflexió està relacionada amb el futur dels llibrets. Fa uns anys, en estes mateixes planes, anunciava el creixement progressiu dels bons llibrets de la comarca. Encara les falles saguntines no acabaven de creure’s de manera generalitzada en la importància de fer destacades publicacions per a fer créixer la qualitat de l’activitat fallera. Ara, sortosament, totes les comissions estan contentes de fer unes publicacions falleres que ja no pensen exclusivament en la publicitat i tinguen en compte la cura per la nostra llengua. No sols això sinó que també es considera que destacats col·laboradors i destacades col·laborades hi participen, i que tot estiga envoltat per una maquetació professional. No obstant això, i de cara als pròxims anys, cal preguntar-se per quin camí es vol continuar. No tot és créixer ni fer uns llibrets que pesen més. Trobe que una de les errades dels grans llibrets comarcals és que s’està desbordant el volum. El millor llibret no ha de ser necessàriament el que pese més sinó aquell que tinga major qualitat. No oblidem que un llibret és una publicació fallera destinada especialment per a llegir-se en la setmana de falles. No és saludable que se’n facen per a llegir-los després. Les mones de pasqua no es mengen per gener ni els bunyols per l’estiu. Cada cosa té el seu moment i la seua funció. Resulta un element del patrimoni immaterial de la humanitat que, com una “mascletà” o una música de banda, envolten els dies fallers. Un llibret faller, doncs, no està destinat per a llegir-se després de falles a causa de la seua extensió desbordant. De fet, la Generalitat Valenciana ho havia de tindre en compte i limitar-ne ja l’extensió a l’hora de lliurar els premis. La creació no pot continuar alimentant-se de la desmesura. Caldrà frenar-se. Hem d’entendre que no tot és invertir en bons dissenyadors de llibrets i omplir el planter de col·laboradors i col·laboradores als quals continua sense retribuir-se majoritàriament. S’entén que l’art i el disseny s’ha de pagar. També ho crec. Però no s’assumix que s’ha de dignificar la importància dels escrits remunerant-los. De segur que no es podria comptar amb tants autors i tantes autores per a fer articles o escrits literaris. Però tal volta el que cal és que no s’escriga tant i que no brollen les pàgines, per bones que siguen, com a llonganisses. Una última idea que es podria llançar-ne és si els grans llibrets que fem en el Camp de Morvedre s’han oblidat d’uns dels elements més destacats i genuïns: la sàtira. El llibret va nàixer per a reivindicar i fer públic el que envoltava al barri i a la societat. Però sobretot per a realitzar-ho d’una forma satírica. Ho continuem fent? Ens ho haurem de preguntar i sobretot rectificar si la sàtira s’ha invisibilitzat o ja no continua sent la nostra manera d’expressar la literatura fallera.

La segona reflexió està relacionada amb la coherència, i sobretot amb el fet que el disseny qualificat i avantguardista dels llibrets s’escampe a tota l’activitat fallera. L’esplèndida, i en alguns casos atrevida maquetació dels llibrets, s’ha de completar amb unes falles que ho tinguen en compte. A hores d’ara, en molts casos, l’estètica dels cadafals no té res a vore amb el que es dissenya en les publicacions falleres. Hem avançat fins a realitzar uns llibrets contemporanis però no ens atrevim a fer el mateix amb la falla. Fa uns anys, com he dit adés, quasi ningú s’atrevia a apostar per uns llibrets diferents. Ara totes les falles ho fan o intenten fer-ho. Per què no fer el mateix amb el cadafal? Tal vegada, toca també iniciar un nou camí i avançar en la qüestió estètica. Esta idea no és barata però tampoc ho ha sigut fer uns llibrets dignes com els que ara tenim.

En definitiva, hem d’estar contents i contentes pel nivell dels nostres llibrets fallers. Som una comarca pionera. Però no ens podem quedar com estem ni morir d’èxit. Hem de continuar marcant reptes diferents i aspirant a noves trajectòries trencadores. No ens podem quedar sols amb grans llibrets. Continuem fent de la comarca un referent faller.

Lluís Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella