D’entre les moltes matèries per aprendre que ens ofereix la vida, la curiositat per les llengües em fascina, sense necessitat de ser filòloga però sí manifassera.

Així que pensat i fet, vaig a escriure unes reflexions sobre aquesta experiència.

L’UNESCO va aprovar en 1999 celebrar el 21 de febrer, com a Dia Internacional de la Llengua Materna i així s'ha fet a tot el món des de l'any 2000.

Com l’UNESCO, nosaltres creiem en la importància de la diversitat cultural i lingüística per a les societats sostenibles.

Cadascú xino–xano, té una història de relacions amb la llengua o les llengües que parla o que s’ha anat trobant al llarg del seu cicle vital, laboral, viatger, educatiu...

A banda de la importància que tots sabem per poder comunicar-se, l’actitud front a elles, marca la diferència. Podem dir: Ara va de bo! o puja ací dalt i balla.

Un moment feliç quan viatgem potser trobar-te amb una persona que parle la teua llengua, a la cua d’un museu en Atenes, en un mercat en Hanoi o en un carrer estret de Benarés. Quin desori es munta en un moment! I com festegem sense conèixer-nos.

El cas més curiós i admirable que he trobat, ha segut una xiqueta venedora en Java que et saludava en el teu idioma, detectat prèviament. El seu afany per vendre l’havia fet aprendre les frases més comuns i anotar-les en una llibreteta al·lucinant, digna d’estudi. Massa pa la carabassa!

També em dona molta curiositat com es diuen algunes paraules en diferents llocs de la nostra terra o les pròpies del nostre poble. I allà va cabàs! Ací tenim la nostra més emblemàtica: carxata.

Tinc una amiga madrilenya que se sorprèn com parlem quan ve de visita i l’encisa preguntar-me com es diuen les coses. És una curiosa del valencià. I com on va el poal, va la corda, la porte a concerts de música o al teatre en valencià i a cau d’orella li conte què hi passa si no ho entén.

El voluntariat pel valencià també m’ha donat grats moments. Com quan vaig convidar a la meua aprenent xilena i religiosa a una obra de teatre irreverent en valencià. Quin rebombori!, es va pixar de riure. La rialla també uneix lingüísticament.

La diversitat lingüística es troba cada vegada més amenaçada i segons l’UNESCO cada dues setmanes, com a mitjana, una llengua desapareix, emportant-se amb la seua desaparició tot un patrimoni cultural i intel·lectual.

Sens dubte és un tresor saber varies llengües, començant per la pròpia, sense perdre la identitat. Això, augmenta la tolerància entre les persones. Quin goig reviscolar en cada expressió, la llarga història dels pobles per comunicar-se.

I quina responsabilitat com a representants públics, preservar el nostre patrimoni cultural. Sinó ho fem, anem de gairó.

Perquè la bellesa de les llengües es mostra en l’art com en cap lloc. Cantar-respirar un mantra en sànscrit, escoltar un poema en àrab, una òpera en alemany, una cançó en eusquera... A cap llengua se li pot tindre quimera.

I de les que parle, si em trabuque, també aprenc.

I quin goig sentir als xiquets i xiquetes d’altres països com parlen valencià en l’escola. Plou, diu un. Si plou, la deixarem caure, contesta altre.

Així doncs, vos convidem a celebrar el Dia de la Llengua Materna, descobrint, practicant i gaudint de la llengua amb trellat, participant en el concurs de microrelats en valencià organitzat per Gabinet de Promoció del Valencià, “Pensat i refet”, a partir de locucions com aquestes vint-i-una que he utilitzat per fer l’article i que vos convide a descobrir.

I sí, serà precís.

Si voleu més informació o enviar els vostres microrelats, cal adreçar-se a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. indicant nom i correu de l’autor o autora. Cada mes, canviarem l’expressió motiu del microrelat. En febrer, toca “trellat” per ser mes de Carnestoltes i perquè ara més que mai, cal tenir-lo.

Maria Josep Soriano i Escrig
Regidora de Cooperació Internacional, Universitat Popular i Promoció del Valencià