Creiem que vivim a una ciutat defensora i promotora de la cultura i de l’associacionisme com clau en el procés de construcció d'una societat participativa, democràtica i com a factor essencial del progrés social, però sembla que solament és per a segons quina cultura i quines associacions, ja que a la nostra només ens posen dificultats. Com diu l’Escriptura «ningú és profeta en la seua terra», i així s’ha complit en Martínez Rondan, sacerdot, historiador i poeta saguntí, precursor de l’ús del valencià en articles i publicacions; pioner del valencià en la revista de Setmana Santa Saguntina en 1970, oberta la veda, seguiren l’exemple altres investigadors i escriptors. Igualment, és el primer sacerdot en introduir a la nostra ciutat i comarca el valencià en l’àmbit eclesiàstic, sobretot en les celebracions religioses fa ara 50 anys amb la seua ordenació sacerdotal. Tingué que sofrir la destitució de la docència per ensenyar en la nostra llengua, podríem, doncs, definir-lo com ‘màrtir’ de la llengua. És també custodi dels pocs documents salvats de l’arxiu parroquial en la persecució religiosa de 1936.

És l’autor de grans obres poètiques, càntics a Sagunt, així com el descobridor, entre altres, dels orígens de la Confraria de la Sang. Autor d’un centenar de llibrets fallers, crítiques locals i versos exaltant a FF.MM. que l’han fet mereixedor del primer premi dels concursos tant a nivell local com provincial. Autor de l’auto-sacramental de la Passió que es representa cada Setmana Santa i de més de 15 llibres i infinits articles. Iniciador dels llibrets de festes de Sant Ramón i de la Mare de Déu dels Dolors; promotor de la recuperació dels motets que es canten al Calvari amb el Natzaré. Nomenat Saguntí de l’any per la Falla Santa Anna, premi ViP per la Falla El Mocador, Premi Arrels, fill adoptiu de Pego i cronista de Faura, així com soci d’honor d’altres entitats. Els seus reconeixements sobrepassen les fronteres de la nostra comarca, província i autonomia. Sensible al patiment ha acollit a sa casa a pobres transeünts i mantingut tants animalets abandonats com qualsevol protectora. Posseïdor d’un riquíssim patrimoni literari i històric amb milers de llibres i altres documents que vol posar a disposició de la ciutadania, però no pot, perquè el lloc que ell va comprar per a això està embargat per un deute generat per l’Ajuntament i, a més, amb okupes per negligència del consistori.

Per respondre a les afirmacions de l’Alcalde en el plenari de novembre, cal aclarir que no s’han reunit 'varias veces', com digué, sinó només una i portem un any esperant una nova audiència; sense entrar en totes les instàncies presentades i que no han sigut mereixedores d’una resposta o aquesta ha arribat un any després. També dir que no és una solució avantatjosa per a ell, sinó que volem una solució clara i plausible per a tots els veïns que s’han vist greument afectats per l’artimanya muntada voltant a l’edifici històric del C/Enjou,5. Per altra banda, és una solució avantatjosa per al poble la creació d’una mena d’arxiu-biblioteca amb tots els llibres i documents que aquest saguntí vol cedir a Morvedre. A tot açò, recordem que el que proposem no es cap cosa desorbitada i que actualment hi ha associacions que es beneficien de l’ús de propietats municipals, com l’associació Ludere et discere amb la Domus Baebia i Acció Ecologista Agró amb la Casa Penya, entre altres.

Conclouré amb paraules del Cronista d’Estivella: «Davall l’aparença de desorganitzat es troba una talla humana de gran valor, bon investigador... La senzillesa n’és una qualitat... És motiu de satisfacció tindre el privilegi d’estar prop d’ell per compartir la seua saviesa i humanitat... Confiem que Sagunt el considere digne de formar part de la nomenclatura d’algun carrer. La nostra societat no pot deixar-se per a demà homenatges que mereixen ser realitzats en vida d’este digníssim saguntí... tot un personatge admirable del Camp de Morvedre». No calen carrers, però sí la caritat d'atendre a un ciutadà i a una entitat cultural local.

Vicent López i Borràs
Secretari de la Biblioteca-Arxiu Mossén Josep de Morvedre