En 1947 José Blasco Such era nomenat president del Consell d'Administració de la Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt. En 1947 es projecta un nou retaule per a la capella del Col·legi Sant Vicent Ferrer, l'antic i a causa dels excessos comesos durant la guerra civil es trobava en deplorable estat, es renova l'altar, el Sagrari i l'expositor.
En 1947 arriba a la companyia un nou Director, Andoni Sarasola Martínez, Doctor enginyer en mines, el qual va acabar forjant una sincera, i respectuosa, amistat amb Ramón de la Sota i Aburto en el seu exili Francés. La seua comesa va ser el d'iniciar la modernització de la companyia per a convertir-la en el que en un altre temps es va somiar, la major explotació a cel obert de mineral de ferro a Espanya.
D'origen basc, Sarasola va dirigir durant 20 anys la Companyia Minera de Sierra Menera, que gestionava el jaciment mineral d'Ojos Negros a Terol i l'antiga línia ferroviària fins al Port de Sagunt. Enginyer de professió i doctorat, Sarasola va residir durant quinze anys en el Port de Sagunt i va dirigir entre 1947 i 1967 l'empresa minera, fins que un grup empresarial va adquirir les accions de la companyia que posseïa la Naviliera Aznar.
Sarasola va decidir abandonar el seu lloc de treball després de la decisió dels nous propietaris de retirar i alçar la línia de ferrocarril entre Ojos Negros i Sagunt i deixar en mans de Renfe la concessió del transport del mineral extret. L'enginyer s'oposava a l'alçament de la línia i ha defensat posteriorment que aquesta va ser una de les causes de la fallida econòmica de l'empresa. El ferrocarril d'Ojos Negros va deixar de transportar el mineral de ferro en 1972. Fa pocs anys, ja abandonada la mina, les seues travesses van donar pas a una de les rutes verdes de la Comunitat Valenciana i Teruel més valorades per excursionistes i amants del turisme rural. La via de ferrocarril va ser impulsada a principis de segle per Ramón de la Sota, empresari impulsor de la Companyia Sierra Menera. La línia va donar origen al Port de Sagunt, nascut d'una llicència obtinguda per De la Sota. Sarasola sempre ha defensat la figura d'aquest empresari, que va romandre fidel al Govern de la República i la família de la qual es va veure desposeida de les accions de l'empresa minera després de la Guerra Civil en represàlia per la seua oposició als rebels colpistes.
El ferrocarril Ojos Negros-Sagunt va ser una línia fèrria espanyola de via estreta que discorria entre Ojos Negros (Terol) i Sagunt (València). Posseïa un ample de 1000 mil·límetres i una longitud de 204 quilòmetres. Aquesta línia fèrria tenia un caràcter eminentment miner, estant destinada a donar eixida al ferro que s'extreia de les mines de Sierra Menera. Va estar en servei entre 1907 i 1972, sent el ferrocarril d'Ojos Negros una de les línies de via estreta de major longitud d'Espanya. En l'actualitat l'antic traçat ferroviari ha sigut rehabilitat com la via verda d'Ojos Negros.
