Que no ens deixen sense res (el finançament, versió vintage)

Escrito por Lluís Alcaide i Balaguer
Viernes, 19 Noviembre 2021 21:01

Pensant en la manifestació del pròxim dissabte 20 de novembre a favor d’un nou sistema de finançament autonòmic que no perjudique als valencians, em vaig decidir a fer un poc de memòria històrica -que ja tenim una edat. Gràcies a l’amic Carles López Cerezuela, que va penjar el vídeo el 2016, vaig trobar a internet la campanya “Que no ens deixen sense res (pel concert econòmic)” que va fer la UPV (Unitat del Poble Valencià) a principis dels anys 90. O siga, més o menys 30 anys. El problema ja existia, ja el denunciàvem, però ací continuàvem vivint la il·lusió del “Levante feliz”. I ara seguim pagant com a “rics” quan tots els indicadors ens diuen que, en relació amb les altre comunitats, som “pobres”. Vos convide a visitar-lo, als adults per a fer memòria retro (estem on estàvem!), als joves per a fer-vos una idea dels orígens de la reivindicació, quan deien que era cosa de “nacionalismes insolidarios”. Fa gràcia sentir ara a “españoles solidarios” com García Page -com abans el seu antecessor José Bono- manifestar que ell ha de posar per davant els interessos de la seua terra. On està ara la solidaritat espanyola, “el bien común”?

De manera molt simple, el vídeo explicava una situació que amb els anys s’ha fet tan greu que ha acabat sent assumit per tota la societat valenciana, excepte pels que volen acabar amb l’autogovern i tornar a “las delegaciones provinciales”. Han passat anys, molts anys. Han passat moltes coses. El 1995 Eduardo Zaplana (PP) substituí Joan Lerma (PSOE) al capdavant del govern valencià, i es van iniciar les dècades prodigioses del Partit Popular, que amb el seu mal govern no només va deixar la caixa comuna més buida que estava, sinó que a més ens va deixar endeutats per unes quantes dècades més. La crisi del 2008 ens va acabar de despertar dels somnis de grandesa i ens va encarar a la dura realitat. Només una dada, el 26% del pressupost de la nostra Generalitat va destinat a l’amortització del deute.

Ara, per fi, amb l’aigua més amunt del coll, hi ha l’acord de sindicats i organitzacions empresarials, associacions cíviques de tot tipus, tots els partits polítics excepte VOX... Fins i tot les delegacions valencianes de PSOE i PP, les direccions centrals des quals -des que al 2014 va caducar l’anterior sistema- han reconegut la injustícia que s’està cometent amb els ciutadans valencians i s’han compromés diverses vegades a aprovar un nou sistema de finançament. Però cada vegada que han posat una data l’han incomplit: han pesat més les protestes dels seus barons territorials. Dels altres territoris, clar, perquè els valencians pareix que no tenim el pes que toca a Espanya, a pesar de totes les “glòries” que ofrenem, i hem d’acudir a l’estat a pidolar ajuda. I si som bons, no haurem de pagar interessos pels nostres diners.

El 18 de novembre de 2017 hi hagué una històrica manifestació reclamant el mateix que tornarem a reclamar el dissabte 20, quatre anys després: Un nou sistema de finançament que faça justícia a la situació valenciana actual: la nostra renda per càpita és 12 punts inferior a la mitjana espanyola, som “pobres”; però el nostre finançament és un 10% inferior a la mitjana, paguem com a “rics”; cal reparar el deute “històric” des del 2002, uns 13.500 milions d’euros (els que hem deixat de rebre amb el sistema injust encara en vigor); inversions d’acord amb el pes poblacional, el 10% del total espanyol (enguany, per fi, ha sigut el primer any que la previsió s’acosta, un 9.3%), i que s’executen i no queden en paper mullat. Els últims anys no s’han executat més d’un terç de les inversions previstes al territori valencià. I per exemple, al 2022 s’han previst les següents inversions en trens de rodalies: Barcelona, 1.300 m.; Madrid, 1.224 m.; València, 58,9 m. Ja sabeu que ací els rodalies van de cine.

Si la societat valenciana -cada un de nosaltres- no es mobilitza podem seguir in secula seculorum amb esta situació, convertir la queixa en la cançó de l’enfadós però sense que res es modifique. La sanitat, l’educació, els serveis socials, les infraestructures... “Depén de tu”, deia al final la campanya dels 90.

Dissabte ens veiem a València, a la plaça de Sant Agustí, a les 18 hores. També a Castelló i a Alacant, arreu de tot el País Valencià se’ns ha d’escoltar ben fort.

I dimarts, a les 18 hores, a la plaça Doctor Peset Aleixandre – Triángulo Umbral. Per la defensa dels llocs de treball.

Lluís Alcaide i Balaguer
Secretari Local de Compromís per Sagunt

 

 

SUCESOS

SALUD