El saguntí Bru i Vidal

Escrito por Albert Llueca i Juesas
Viernes, 12 Noviembre 2021 21:03

Enguany l’Ajuntament de Sagunt i altres col·lectius celebren els 100 anys del naixement de Bru i Vidal.

El 29 de juliol de 1921 naix al carrer Sant Dídac del nucli antic de la ciutat de Sagunt, Santiago Bru i Vidal. Van ser els seus pares; Santiago, natural de Gandia, "el dels màquines" i Pepita, nascuda a Sagunt.

Va dependre les primeres lletres primer a l'escola que el senyor Cipriano Cardona tenia al carrer Bravo i després a l'escola del senyor José Lerma. A l'acabar els seus estudis elementals Santiago Bru, com a alumne lliure, assistirà a les classes de batxillerat a l'Institut Blasco Ibáñez de la ciutat València. forjant-se, d'esta manera, els tres conceptes del seu caràcter que li acompanyarien tota la seua vida: la curiositat intel·lectual, l'afany de lectura i un gran sentit poètic.

En 1934 es va plantar a la plaça del Raval la falla infantil "La Colilla" i una altra als carrers Camí Real - Sant Miquel, Santiago Bru i Vidal era un dels seus fallers més actius, tenia aleshores tretze anys d'edat.

El 18 de juliol esclata la guerra civil que es prolongarà fins al 1939. La ciutat sofreix constants bombardejos. Santiago Bru i la seua família es refugien primer a Faura, igual que ho van fer altres famílies saguntines. A Faura ja va donar mostres de la seua inclinació cap a la literatura, en especial la poesia. Uns mesos més tard la família torna a traslladar-se, esta vegada serà a Gandia, on el nostre paisà tenia familiars directes. De Gandia va tornar en 1939 una vegada finalitzada la contesa bèl·lica.

El jove Santiago va estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Castelló i Filosofia i Lletres en la Universitat de València, on es va doctorar.

En la universitat valenciana va ser deixeble d'il·lustres professors, entre ells Dualde, Ballesteros, Olímpia Arocena, Felipe Mateu i Llopis, José Piles Ros, Francisco Sánchez-Castañer entre altres.

En 1946 guanya, per oposició, la plaça de professor en l'Institut Valencià de Sordmuts de la Diputació Provincial de València, plaça que va ocupar fins a 1957 quan va passar, com a tècnic superior, al Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació Provincial. En 1975 obtenia la plaça de cap del Servei d'Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments Municipals de la ciutat de València, ja que va ocupar fins a la seua jubilació reglamentària en 1986.

En 1950 va contraure matrimoni a Sagunt amb Angeles Ripollés, fruit d'aquest matrimoni van nàixer els seus fills, Santiago i José Luis.

A València entra en contacte amb els intel·lectuals del moment en les tertúlies de l'Editorial Torre en la col·lecció de la qual l'Espiga publica la seua primera obra poètica ‘Ala Encesa’ que dedicaria als seus pares. Amic personal dels poetes de l'anomenada generació dels 50 (Joan Fuster, María Beneyto, Xavier Casp Vercher, Joan Valls, Vicent Andrés Estellés, etc.).

En 1952 l'Ajuntament, a proposta de l'alcaldia, era anomenat Cronista Oficial i regidor honorífic de la seua ciutat natal. En 1973 va ser designat cronista oficial de la ciutat de València.

El 25 de juliol de 1956 es va inaugurar la I Exposició Comarcal d'Artesania en el Grup escolar "Los Mártires", organitzada pel Gremi de Mestres Obrers. Santiago Bru i Vidal i José Mullor March van jugar un important paper en l’organització d'aquell esdeveniment artístic i cultural encara recordat.

El 27 de juliol de 1956 i, davant de més de quatre mil espectadors el teatre romà va ser l'escenari triat per dotze poetes valencians que van rendir, en una festiva nit, el seu particular homenatge a Sagunt. La premsa d'aquells dies es va fer ressò d'esta velada poètica sense precedents. Els poetes van ser rebuts per Santiago Bru i Vidal, qui, amb un emotiu discurs va donar la benvinguda a la nostra ciutat a tan selecte grup d'intel·lectuals.

Des de 1956 i 1974 fou vocal de la Junta Municipal de la Biblioteca Pública de Sagunt. Al febrer de 1960 s'inicià la publicació "Sagunto", butlletí mensual d'Informació i cultura de l'Ajuntament. El número cinquanta el va aconseguir en els primers mesos de 1964 quan va cessar la seua publicació, Era el seu director Santiago Bru i Vidal.

12 de juny de 1962 Sagunt va rememorar amb gran esplendor el 150 aniversari de la mort de l’heroi de la Independència José Romeu i Parras, mort a la forca el 12 de juny de 1812 a la plaça del Mercat de València, enfront de la Llotja, per ordre del mariscal francès Suchet, L'Ajuntament va publicar el llibre del cronista oficial de Benifairó de les Valls, José Maria Cueco Adrián, "Romeu, heroi de la Independència". El pròleg era obra de Santiago Bru i Vidal.

La publicació del llibre de Santiago Bru, “Sagunt vist per un analista del segle XVI”, per part de la Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt iniciava, en 1965, una sèrie de publicacions que arrepleguen distintes matèries d'interès per a Sagunt i de la comarca.

Durant l'any 1968 Sagunt va celebrar amb gran brillantor I'I centenari de la restitució del primitiu nom de la ciutat. Els saguntins d'antany van demanar insistentment que es tornés la seua antiga i històrica denominació. El primer de desembre de 1868 el Ministeri de Governació, presidit per Praxedes Mateo Sagasta, expedia el decret de restitució. Una gran placa de marbre blanc, a la sala de sessions del M. I. Ajuntament es recorda en marbre este Decret, Santiago Bru i Vidal va jugar, com a cronista, com o cronista oficial, un important paper on estos celebracions.

Dintre dels actes celebrats amb motiu del centenari de la restitució del nom de la ciutat va ser el "Desfilada històric", que assessorat per Santiago Bru i Vidal obria els actes commemoratius i representava a tots i cada un dels pobles i cultures que van tindre a Sagunt el seu solar. Al finalitzar, al teatre romà. Diego Salas Pombo, antic governador civil de la província, va pronunciar el pregó de les festes centenàries,

En l'exercici de 1978/79 la comissió fallera del barri de Santa Anna va iniciar el lliurament del títol de "Saguntí de l'Any" reconeixent-se popularment els mèrits i trajectòria de saguntins, les activitats dels quals han sobrepassat, en moltes ocasions, les nostres pròpies fronteres Santiago Bru el va guanyar en 1980.

Durant els dies 19, 20 i 21 de novembre de 1993 es va celebrar, a la Casa de Cultura Capella Pallarès, el primer congrés sobre estudis del Camp de Morvedre, organitzat pel Centre d'Estudis del Camp de Morvedre. Estes jornades van reunir en la nostra ciutat a catedràtics i especialistes de distintes disciplines, entre ells: Tomás Carpi, José Manuel Roldán, Evangelina Rodríguez, Vicenç Rosselló i Santiago Bru i Vidal que era, en aquells moments, president de l'entitat organitzadora.

Es va presentar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana el projecte de restauració i rehabilitació del teatre romà. El projecte, obra dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli. Santiago Bru i Vidal, junt amb altres intel·lectuals i polítics del moment, encapçalaria un manifest a favor de la dita rehabilitació del monument.

El 17 de desembre de 1988 se li va tributar un multitudinari homenatge en la seua terra natal. Se li va declarar "Fill Predilecte" de la ciutat i es va retolar un cèntric carrer amb el seu nom.

La Generalitat Valenciana, a petició de l’Ajuntament de Sagunt, en reconeixement a tota una vida de treball li va concedir, en el 2000, el Premi de les Lletres Valencianes, guardó que venia a coronar molts anys de creació, d'investigació i poesia. En el seu poble natal la noticia en el seu poble natal la noticia va ser rebuda en tots els sectors amb àmplies mostres de simpatia i admiració.

Santiago Bru i Vidal va morir, a la seua casa de Camí Real, el dia 11 de novembre del 2000 als 79 anys d'edat.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre

 

 

SUCESOS

SALUD