Imprimir esta página

El que ningú no vol contar de la plaga del cotonet

Escrito por Jordi Sebastià i Talavera
Viernes, 15 Octubre 2021 21:03

La plaga del cotonet de Sudàfrica castiga les nostres plantacions, de cítrics, de caquis... i a poc a poc s’estén pel territori valencià. El xicotet insecte que la causa no té ací enemics naturals i la seua erradicació resulta molt complicada. El pesticida Clorpirifos que semblava tenir una certa eficàcia ha estat prohibit en la UE i molts altres països com els Estats Units, per la seua provada perillositat, especialment sobre xiquets i dones embarassades. El seu ús s’autoritza, de manera excepcional, en zones molt afectades i amb la condició que la collita no podrà ser comercialitzada per la seua toxicitat. L’únic remei efectiu és la lluita biològica, a través de depredadors naturals que han de ser introduïts en els camps i que necessiten un cert temps per començar a ser eficaços.

Fins ací una relació sumària d’una realitat que està provocant una gran consternació entre els nostres productors. Una preocupació comprensible però que no justifica en absolut les maniobres d’alguns “salvadors dels llauradors” que aprofitant la capacitat de les xarxes socials i utilitzant arguments manipuladors i simplistes acusen la Conselleria d’Agricultura d’anar contra els llauradors per no deixar-los usar el Clorpirifos i de “no fer res” per lluitar contra la plaga. Alguns altres que s’erigeixen en la “veu del camp” també ataquen amb arguments pareguts al ministeri d’Agricultura o a la mateixa Comissió Europea. Tot, al final, es redueix a molt de soroll, molta brofegada i molta mentida que amaga la realitat d’un problema a la qual ningú, sembla, vol referir-se amb claredat. De quin problema parle? Molt senzill.

El cotonet de Sudàfrica és una plaga – però no l’única ni serà l’última si no canvien les coses- provocada per la política comercial de la Unió Europea que de fa molts anys, deixa entrar al nostre continent productes agrícoles de tercers països sense un eficient control sanitari i sense tenir en compte les seues condicions de producció. Els acords comercials europeus deixen als agricultors mediterranis indefensos davant de la invasió de productes més barats i molt perillosos des del punt de vista de la sanitat vegetal. Els controls de seguretat en llocs estratègics, com ara el port de Rotterdam, són una autèntica vergonya i malgrat que molts ho hem denunciat, la Comissió Europea no ha fet res al respecte. El culpable és, doncs, Brussel·les? No. I no ho és perquè els acords comercials que aprova la UE necessiten el suport unànime, sí, unànime, de tots els estats membres. Si un govern, com el d’Espanya, no estiguera d’acord amb un acord comercial, seria impossible aprovar-lo. Però això no ha passat; tots els governs espanyols, en mans del PP o del PSOE, no sols han aprovat els acords comercials que han humiliat i empobrit els llauradors valencians, sinó que n’han sigut fervorosos defensors.

El cotonet és només un exemple i una conseqüència, en podríem parlar del Black Spot o de molts altres casos, d’una política feta contra els llauradors des de Madrid. Posar el focus de la discussió en la prohibició d’un pesticida cancerigen és “marejar el pato” i oblidar l’arrel del problema. Mentre els demagogs de torn omplin les xarxes de vídeos insultants, que per cert donen una imatge molt lamentable dels llauradors, el govern espanyol s’afanya a recórrer perquè els acords amb Marroc que recentment han estat anul·lats per la justícia europea tornen a estar vigents i es jacta de ser el gran impulsor de l’acord amb Mercosul... més fronts oberts, més competència deslleial i més amenaces per als nostres cultius.

Els incendis es preveuen en hivern, les inundacions s’eviten no construint on no toca, i les plagues vegetals només es podran eliminar si modifiquem la política comercial europea i tanquem l’entrada de productes de països on no s’apliquen les nostres normes sanitàries, socials i ambientals. I això ho ha de demanar el govern d’Espanya. La resta són ganes d’enganyar els agricultors i castigar-los encara més del que ja estan.

Jordi Sebastià i Talavera
Ex-membre de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu