Aprofitant l’inici de les activitats de la Assoació Napoleónica de Sagunt, parlarem de José Romeu que va nàixer en la casa situada en el número 5 del carrer Tintorers (actualment carrer Romeu). A causa de l'elevada posició de la seua família, va rebre una acurada educació. Aquesta educació, juntament amb el seu caràcter amable, va fer que es guanyara l'estima dels seus conciutadans. A açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar a les gents, el que li va valdre per a ser nomenat comandant de les milícies de Morvedre.En 1800 contrau matrimoni amb María Correa i Navarro, jove natural de San Roque (Cadis).

Poc després de contraure matrimoni, mor el seu pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. es dedicava al subministrament de vins i licors així com també va ser l'encarregada d'abastir a l'exèrcit i a l'armada, prestant per aquest motiu importants serveis a la pàtria que no sempre van ser recompensats com es mereixien, fins i tot ocasionant grans pèrdues durant la guerra de la independència que van propiciar la fallida d'esta important casa. Fruit del seu matrimoni, Romeu va tenir 3 fills: José (1804), Ana Matilde (1807) i Matilde.

La guerra

El 25 de maig de 1808 s'allista en l'exèrcit segons una ordre expedida per la Junta de València obligant al allistament de tots els homes útils des dels 16 als 40 anys. Es crea a Sagunt una Junta per a activar l'organització i l'armament de les milícies, segons les ordres que arribaven des de València, de la qual formava part Romeu. Al juny del mateix any va ser nomenat comandant de les milícies de Morvedre per la Junta. Va recórrer els pobles propers a Sagunt amb la finalitat de captar gent. Va arribar a reunir 2.000 home. Eixe mateix mes es van presentar a Sagunt tots els homes reclutats, enfront de l'esplanada de San Francisco. Allí formats Romeu els encoratjà amb les següents paraules:

“Volemos, hijos de Sagunto, volemos al campo del honor. Preso nuestro rey, vilmente hollada nuestra patria, juremos no doblar jamás la cerviz al yugo afrentoso de esos advenizos engañadores que, so color de amistad, pretenden tiranizarnos: Vencer ó Morir sea el juramento irrevocable de la división saguntina”

La columna va partir amb Romeu al capdavant de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel Camí Reial direcció a València. En València van vèncer els espanyols a les ordres de Saint-Marcq als francesos, però abans van patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en aquestes desgraciades accions, però sembla indicar que així va ser. El que sí és segur és que Romeu va combatre a les ordres de Saint-Marcq a València. Després de vèncer als francesos a València va regressar Romeu a Sagunt i allí va estudiar tàctica militar. Al setembre de 1808 viatja a Madrid per a atendre assumptes de família en les oficines de l'Estat. Roman allí fins a desembre d'aqueix mateix any, quan Napoleó entra amb el seu exèrcit a Madrid. En lloc de tornar a la seua ciutat, Romeu s'ofereix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li atorga un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de Madrid, Romeu aconsegueix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viatjar a Madrid, va tornar a la seua ciutat. En 1809 és nomenat Capità de la Companyia de Granadero que es va organitzar en Morvedre. Al capdavant d'aquesta companyia, Romeu va marxar a Morella, que es trobava assetjada, a combatre sota les ordres del General Roca. Des d'ací va anar A Albentosa on va aconseguir arravassar diversos convois als francesos.

Albert Llueca i Juesas
President de l'Arxiu Camp de Morvedre