Si d’una cosa podem estar ben segurs és que el nostre municipi no ha parat aquest estiu. Ens feia falta alegria, oci i activitats en un estiu que malauradament i inevitablement ha tornat a estar marcat per la pandèmia. De nou, el departament de Cultura i el departament de Festes han realitzat un treball impecable perquè tots els esdeveniments programats s’hagen adaptat a la normativa que ha anat marcant la Conselleria de Sanitat durant aquestes últimes setmanes.

El resultat de les activitats programades ha estat molt positiu, i s’han esgotat en la majoria de les ocasions les entrades i l’aforament permés. Hi ha qui era escèptic i qüestionava si era adient o no aquest any reprendre l’activitat. És un pensament totalment respectable i que crec que en algun moment tots ens ho hem qüestionat. Ací puc fer la primera reflexió: cal confiar. Confiar en la responsabilitat individual i col·lectiva i en el fet que la gent que ha assumit amb valentia dur a terme les activitats ho fa pensant en el benestar i en la salut de tots. No crec que hi haja ningú que pose per davant l’oci a la salut. I si s’han fet les activitats és perquè hi ha una normativa darrere que ho ha permés.

Amb el nom de ”Estiu a la fresca” s’han dut a terme un conjunt d’activitats a tota la ciutat durant més d’un mes. Espectacles que per una banda incloïen esdeveniments culturals – obres de teatre, musicals, monòlegs, tributs i concerts - i per l’altra esdeveniments taurins. En tots els actes (malgrat comptades excepcions que lamentablement sempre tenen més visibilitat que el correcte comportament de la gran majoria de persones), els assistents han acomplit les mesures i podem celebrar que no hi ha hagut cap brot ni contagi associat a les activitats. Açò em porta a la segona reflexió (i segur que la més polèmica): podem i hem de tindre un debat sobre quin tipus d’activitats volem al nostre municipi. Podem no estar d’acord en les decisions que pren un equip de govern, i per descomptat tenim tota la llibertat del món per a expressar-ho on vulguem. Però no estic d’acord que tot valga per donar la nostra opinió: utilitzar la burla i tergiversar i malinterpretar comentaris; en definitiva, anar a fer mal, i d’una forma gens elegant, no és el mètode que jo utilitzaria per a defensar els meus postulats, per molt lloables que siguen. Per què no reunir-se, parlar, confrontar idees i traure solucions de profit? Pensem-ho.

La XXXVIII edició de Sagunt A Escena ha estat, com sempre, un gran atractiu i expositor de la nostra ciutat i de la bona cultura al País Valencià. Amb espectacles dins i fora del Teatre Romà, i molts d’ells gratuïts per a fer de la cultura un bé accessible per a tothom. Cal donar l’enhorabona a Inma Expósito, que s’enfrontava amb el seu primer any com a directora en temps difícils, i també al departament de Cultura per la creació de “Més Escena a Sagunt”, un complement perfecte al festival. La tercera reflexió és evident: cal seguir apostant i fomentant la cultura com a eina transformadora, i cal que les autoritats invertisquen en el nostre patrimoni històric. Tenim un tresor moltes vegades infravalorat i som molt afortunats de poder celebrar un festival d’aquesta categoria a la nostra ciutat. És hora de posar-ho en valor i que d’una vegada per totes el Govern espanyol (com fa a Mérida o Barcelona) i la Generalitat invertisquen a Sagunt el que cal.

Acabem l’estiu amb les Falles. Unes Falles especials, anhelades, emotives i diferents. I malauradament... passades per aigua. Però que no han llevat la il·lusió ni les ganes a centenars de falleres i fallers de la nostra ciutat que han viscut els actes (premis, cercaviles, despertades, ofrenes, crema) d’una manera única i -esperem- irrepetible. És cert que s’ha repetit moltes vegades i posar-ho de manifest de nou és redundant, però celebrar les Falles ha sigut fonamental per tal de moure el teixit econòmic que suposa aquesta festa, i també calia recuperar les nostres tradicions i fer les paus emocionalment amb tot allò que se’ns va arrabassar durant març de 2020. Una penúltima reflexió: valorem el que tenim, gaudim dels moments compartits i de germanor, estimem les nostres festes i la singularitat de la nostra llengua i els nostres costums, sempre de la mà de la seguretat.

I ara sí, l’últim pensament: cal molta valentia i moltíssim treball perquè un estiu replet de tantes activitats s’haja desenvolupat d’una forma tan segura, ordenada i exitosa. Gràcies al departament de Festes i Cultura Popular i al departament de Cultura pel seu treball, i com no, a Asun Moll pel seu lideratge, pel seu compromís amb aquesta ciutat i per donar-ho tot en cada cosa que fa. Sagunt té molta sort.

Belén Català Estada
Compromís per Sagunt