Els fallers i falleres vivim ara entre el nerviosisme i l’emoció. Són estranys sentiments que es barregen amb el sabor agredolç produït per festejar per primera vegada en la tardor i en un context en el qual no s’ha superat la pandèmia. La festa se n’anà sense avisar, quan tan sols quedaven uns pocs dies per a festejar com s’havia realitzat sempre. L’acte inèdit de la retirada de cadafals i d’estructures relacionades amb les falles fou una experiència dura i necessària, com ho és també la tornada en els primers dies de setembre.

La sensació de nerviosisme entre les comissions és normal. Unes celebracions, a 5 mesos de les falles 2022, suposen un sobreesforç econòmic. L’economia fallera es troba actualment ressentida. Les baixes en el cens faller i la disminució d’ingressos és un fet. Ningú sap l’efecte que pot tindre. S’entén, doncs, que algunes comissions o localitats s’hagen retirat del repte i preferisquen plantar el 2022. En esta situació, el que cal tindre en compte és que s’han d’organitzar activitats falleres i no un programa faller. La il·lusió no ha de desbordar pressupostos. Les falles han de ser econòmicament responsables.

L’emoció és inevitable. Trobar novament els ninots que la pandèmia va usurpar-nos suposa la superació d’una etapa que no tancàrem. Les falleres i els fallers ens trobem en un procés creatiu constant. El secret és la crema anual de les falles. El fet que tot siga efímer infon les forces necessàries per a reinventar-se cada any. En l’any 2020, no es va cremar. Per tant, resultava complex crear un nou exercici faller sense cloure l’anterior. Eixa realitat va generar un estat de xoc traumàtic. Així les coses, setembre és l’oportunitat de superar una assignatura pendent. Cal tancar el passat per a pensar en el futur. L’emoció per si sola no explicaria l’arribada de les falles però sí la necessitat d’afrontar una nova etapa.

La celebració per setembre desorienta. Fa aproximar-nos a la realitat d’unes altres festes que se celebren per l’estiu. La calor marca uns horaris diferents de la primavera. La gastronomia, la indumentària i tota la resta d’activitats que es puguen celebrar s’han de reinventar. No resulta senzill gestionar-ho. Cal entendre que els sectors econòmics relacionats amb les falles no es recuperaran. Tampoc estan en temps d’exigir-ho perquè encara no vivim un temps normal.

L’últim factor que cal tindre en compte, en unes falles inèdites, és l’existència de la pandèmia. La situació justificaria no celebrar-les. Tanmateix s’ha decidit tirar avant. Pareix que resulten viables. No obstant això, no s’ha d’oblidar que el que realment s’ha autoritzat són activitats falleres però no les falles. Com ens repetixen des de diferents veus, estes no són unes falles normals. En realitat, no són unes falles. Així cal entendre-ho. El públic, tan essencial en condicions normals, serà quasi inexistent. En eixe context, els fallers i les falleres no han de deixar-se portar per l’emoció. No ha d’exigir més del que toca. Un bon exemple és la suspensió de les visites falleres a Gilet i Faura. És lògic i desitjable que així s’haja acordat. No s’ha de criticar.

L’emoció, el sentiment, la tardor i la pandèmia, doncs, es barregen en estos dies. Són elements que hem d’entendre com un conjunt davant el qual les falleres i els fallers han de reaccionar amb prudència i conformisme. No sé si les falles són correctes en setembre però en algun moment calia tancar la situació i començar de nou. Fer-les en eixe mes ens passarà factura però també ens ajudarà a superar. La paraula clau ha de ser superació més que celebració.

En definitiva, arriben unes estranyes i úniques activitats falleres. Les viurem de forma emocionada per tot el que signifiquen. Tanmateix no deixem que el cor supere a la raó i a la prudència. Superem el passat però amb responsabilitat i la convicció que les autèntiques falles arribaran per març de 2022.

Lluís Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella