Continuem fent un recorregut per les dones, ciutadanes, que han fet història al nostre municipi i ens detenim en el sector de la cultura i el patrimoni.
Primer parlarem de Evangelina Rodríguez. Ella és professora. Escriptora. Llicenciada en Filologia Moderna per la Univer-sitat de València. Doctora en Filologia Espanyola per la Universitat de València. Des de 1986 és catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de València.
Ha sigut professora visitant en les Universitats de Bolonya i Florència, Montreal i Virgínia. Ha sigut directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana (1989-1992). Directora general de Promoció Cultural de la Generalitat Valenciana (1992-1993) i vicepresidenta i directora gerent de l'Institut Valencià de les Arts Escèniques, Cinematografia i Música (1992-1993).
Evangelina va ser la responsable del Patrimoni valencià en una època on començàvem ser conscients del que era. Tot esforç és poc per a difondre la idea públicament que el nostre patrimoni és un llegat insubstituïble; que el patrimoni significa tindre un tresor que hem de defensar, preservar, conservar per a entregar-li'l, sense màcula, a les generacions futures, i per la seua importància per a enfortir i comunicar cultura i identitat. No parlem sol de béns materials, sinó de tot allò que suposa aqueixa part intangible, aqueixa essència del nostre ésser, que anomenarem la nostra cultura espiritual; allò que som, en el bo, humà i positiu, a partir del que vam ser. Una dona que ens ajuda a tindre cura per el nostre patrimoni.
Continuem amb Carmen Aranegui. Carmen és catedràtica d'arqueologia a la Universitat de València, es va doctorar en aquesta universitat en 1972. És autora d'obres com Sagunt. Oppidum, emporio i municipi romà (2004) o Els ibers ahir i avui. Arqueologies i cultures (2012) i editora científica de les memòries arqueològiques de les excavacions del Grau Vell, de Sagunt i de Lixus, entre altres obres.
Va excavar des de 1974 el port de Sagunt i també va dirigir l'estudi arqueològic del projecte de restauració i rehabilitació del Teatre Romà de la ciutat i el seu entorn. Entre 1995 i 2009 va efectuar excavacions en el jaciment arqueològic de Lixus, pròxim a Larraix (el Marroc). També ha realitzat excavacions a Oliva, Ifac, La Serreta, Segaria i Cabezo Estel.
Per tot açò l'Ajuntament de Sagunt li va concedir la Medalla de Plata de la Ciu-tat l’any 2018.
En 2019 va ser guardonada amb el Premi Lluís Guarner que atorga la Generalitat Valenciana per “els seus mèrits professionals en l'àmbit de l'arqueologia i per la seua trajectòria en la investigació històrica”.
Gràcies a ella s’ha pogut descobrir la història antiga de la ciutat de Sagunt en un sector, el de l’arqueologia, on sempre ha estat marcat per els homes.
I per últim Amparo Vayà. Amparo és actriu i directora de teatre. Filla del poeta i dramaturg. L'afició pel teatre i la interpretació li ve de família. Des de molt curta edat acompanyava al seu pare en els assajos de les companyies d'aficionats de les quals el seu progenitor era actor. Va cursar els seus estudis de batxillerat en l'Institut d'Ensenyament Secundari 'Clot del Moro' de Sagunt i la carrera d'actriu a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València al mateix temps que en la Universitat completava els estu-dis de la llicenciatura en Història de l'Art.
Totes dues carreres les finalitzaria en 1988. D'entre les companyies en què ha treballat destaquem; El Micalet, Pavana i Carme Teatre. Protagonista, entre altres obres, de "La Reina assassina" i "Ricard III", totes dues estrenades a "Sagunt a Escena" en 2004 i 2005, respectivament, amb la companyia Cremen, de la qual forma part des del 2001. És autora de l'obra teatral "Despropòsits", premi Teatre Micalet 2000. Va ser estrenada en 2002 a Castellar (València) per la companyia “Ambigú”.
Tota la seua vida a rodat al voltant del teatre. El teatre no és una simple història que ha de representar-se, sinó també alguna cosa que ha de sentir-se en el cor. I això ens ha demostrat ella durant tota la seua carrera, que el teatre és la manera d'expressar les idees i sentiments d'unes històries que ocorren a altres persones ja siga reals o fictícies. La seua és una història real.
Albert Llueca i Juesas
President de l'Arxiu Camp de Morvedre
