Doncs anem a gastar este espai i el dia d’avui, 23 d’abril dia del llibre, per repassar una història que sempre ens han contat. Una d’elles és com Félix Lope de Vega, escriptor i amant, va ser expulsat de la ciutat de València per “lios” de faldes i va anar a viure “exiliat” a Faura, a La Vall de Segó, on és va quedar a viure a l’Hostal quasi al costat de l’església dels Sants Joans. Pareix que també va ser expulsat del poble per altres “lios” de faldes. Però el que si que pareix clar és que va escriure el llibre “Peregrino en su Patria” a Faura i que en ell és poden vore algunes pinzellades d’aquest indret de la Vall de Segó.
“Peregrino en su Patria” és una obra narrativa, generalment enquadrada dins del gènere de l'anomenada novel·la bizantina escrita pel poeta en 1604.
Els protagonistes són Pàmfil i Nise, dos enamorats que només aconsegueixen obtindre un feliç desenllaç al seu amor, després de tota sèrie d'enrevessades i dificultoses aventures i successos. Amb elements així mateix vinculats a la comèdia d'intriga, Lope intercala a més en aquesta novel·la, quatre actuacions sacramentals anteriors: l'acte del Viatge de l'Ànima, el de les Noces entre l'Ànima i l'Amor Diví, el de la Maia, i el del Fill pròdig. L'obra va ser un èxit i va aconseguir sis edicions fins a 1618, sent també traduïda resumida a l'anglés.
Lope de Vega y Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana. El volum d'obres teatrals que va escriure arriba a les 1.500 o 2.500, de les quals una impressionant quantitat de 425 ha sobreviscut fins avui. També va signar un gran nombre d'obres dramàtiques i poètiques d'extensió menor.
Si bé encara jove, tenia només 25 anys, ja era un autor molt famós i, probablement, el millor poeta dramàtic d'Espanya. Cervantes li va elogiar en La Galatea, on li va qualificar com un dels enginys espanyols més notables. Tota aqueixa glòria la va gaudir Lope amb Isabel de Urbina, amb qui va complir part del seu desterrament a València, on va nàixer la seua filla Antonia. Però allí, de nou li va temptar l'aventura i va marxar a Lisboa per a embarcar com a voluntari en l'Armada Invencible. De tornada a València va continuar creant comèdies, molt sol·licitades en aquella ciutat i a Madrid, i va escriure alguns romanços que es van difondre per tota Espanya. Va conéixer i va fer amistat amb Francisco Tárrega i amb Guillén de Castro i va participar molt activament en la vida literària valenciana, pont d'unió amb la comèdia italiana.
Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre
