Des de l’1 de juliol el “Cant a Estivella” ha deixat de ser un himne escrit per dos autors. La creació i les notes d’un pentagrama han perdut l’autoria original. A partir d’eixe dia començà una altra vida en la qual els protagonistes són les veus dels veïns i les veïnes del poble. El Cant, per tant, ja no és sols una melodia i unes lletres suposa l’oportunitat per als estivellencs i per a les estivellenques d’identificar-se amb el seu municipi i alhora emocionar-se mentrimentres ho fan.

 

Este pas cap endavant un bon moment per a repassar el que han volgut dir els pares de l’obra i també per a fer balanç de l’acollida que va tindre el dia de l’estrena. Tots dos aspectes són il·lustratius del seu significat i sobretot del futur que tal vegada li espera.

 

Si es té en compte el significat, cal dir que el Cant és un himne del segle XXI. Es proposa totalment integrador i tolerant però sobretot acollidor de valors universals com ara la llibertat, la unió, la solidaritat o el fet de ser habitant del món. És la manera de reconéixer amb orgull la pertinença a eixe poble i alhora no ser excloent de res. La senzillesa de la seua lletra, amb una tornada que apareix repetida tres voltes i la facilitat de la melodia fa que qualsevol persona puga entonar-lo sense gran esforç. L'emoció dels elements tractats (muntanyes, horta, espais del terme, elements patrimonials o personatges coneguts) facilita el seu accés. El “Cant a Estivella” ha nascut precisament per a cantar-se quan el poble necessite manifestar la seua identitat. No és casualitat que el contingut literari tinga referències dedicades als elements més sensibles o a la música que al llarg dels anys han estimat les estivellenques i els estivellencs. L’objectiu és emocionar i trobar-se orgullós del que s’és.

 

El futur del “Cant” és difícil d’aventurar. El destí està en mans del poble. No obstant això, hi ha reaccions que demostren que la bona acollida inicial pot fer que arribe a alguna cosa més. És desitjable que aconseguisca ser himne oficial però no per voluntat de la corporació sinó per la identificació de la ciutadania. Els grans aplaudiments de l’1 de juliol i les felicitacions rebudes reflectixen que almenys a este li espera un bon principi. La senda està per recórrer i el primer any de viatge serà important per a entendre que passarà amb ell. Per ara és important reconéixer que ha nascut com una empresa col·lectiva. L’acte de presentació pública amb rapsodes, cantants destacats o periodistes de la comarca demostra la vocació comarcalista i el fet que a més d’un himne suposa tot un projecte cultural al qual li queden estacions per xafar. La pròxima en serà la publicació d’un DVD amb un quadern explicatiu i la gravació de l’estrena.

 

Ara per ara queda agrair el gran esforç de tot un col·lectiu d’institucions i persones sense les quals hui no existiria el “Cant a Estivella”. En primer lloc a l’Ajuntament d’Estivella i la Unió Musical Cultural com a promotors.

 

Després als músics i a la colla de dolçainers “Germans Caballer”, als cantants Silvia Queralt i David Montolio, als rapsodes Reis Juan i Paco Sarro, a les periodistes Palmira Benajas i Anunciación Ramírez, al dissenyador Leo Buralla, al tècnic de so Francesc Mateu i als campaners d’Estivella.

 

En definitiva, sols queda dir que un projecte voluntariós i extens com este és important per a Estivella. A més és una altra prova que demostra la vitalitat d’una comarca que, quan es reunix davall un objectiu compartit, arriba lluny. Hui toca donar les gràcies a Estivella i desitjar-li, com acaba l’himne, que continue per sempre “Unida en llibertat” i que el seu exemple s’escampe pel Camp de Morvedre.