“M’exalta el nou i m’enamora el vell”, escrivia un reconegut poeta. Este vers il·lustra perfectament un sentiment que compartisc respecte a la modernitat i la tradició. ¿Podem conjugar harmònicament estos dos elements? La veritat és que, en la meua opinió, es totalment possible. Es tracta, si de cas, d’adaptar les tradicions a la modernitat. És a dir,adaptar-les a les noves formes de vida, costums, actituds i maneres de  pensar de les persones. I sobretot a les noves lleis que són conseqüència d’estos canvis. Adaptar-les per tal de matindre-les i que no es perden, este hauria de ser el gran objectiu.

Em referisc, clar està, a les tradicionals cucanyes amb ànecs (patos) que des de fa dècades se celebren cada 15 d’agost al Port de Sagunt. El nostre objectiu, com he manifestat reiteradament, és mantindre la tradició. Per este motiu el diàleg i el consens amb la federació de penyes del Port ha guiat sempre les nostres actuacions. ¿Podem mantindre les cucanyes amb ànecs vius, com antigament, a pesar de les precaucions per preservar els animals?

Ho lamente molt, però no podem. ¿ I per què no podem? No podem perquè la societat ha canviat, els costums han canviat, la sensibilitat social pels animals ha canviat, les lleis de protecció dels animals han canviat. I les lleis són les lleis. Des de l’any 2005 l’Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals (ANPBA) ha guanyat tots els recursos que ha interposat contra les cucanyes amb ànecs vius. Hi ha una sentència en ferm del Tribunal Superior de Justícia i tres multes en contra de l’autorització, dos de 45.000 euros i una de 30.000. Tenim constància que l’Ajuntament ha  pagat una de 45.000 euros. Però, a més, esta acumulació de sentències pot portar l’Ajuntament de Sagunt a cometre un delicte de prevaricació, segons els nostres informes jurídics.

És la nostra responsabilitat, per tant, com a institució local de l’estat, complir amb la legalitat vigent. No tenim un altre camí, lamentablement. Ara bé, a pesar de tot, ¿podem continuar amb la tradició? Clar que sí, podem continuar amb la tradició utilitzant ànecs de goma o de plàstic, com han fet en moltes altres localitats, i acceptar esta nova realitat. De fet, som l’única al País Valencià que utilitza animals vius. Comprenc que no serà fàcil, sobretot al principi. Demane, sincerament, un poc de perseverança als penyistes. I els assegure, d’entrada, la nostra col·laboració econòmica i la nostra comprensió.

Nosaltres, des de l’ajuntament, hem agafat este tema amb molta responsabilitat i, al mateix temps, molta comprensió amb la tradició dels penyistes. Per això mateix hem descobert que a Can Picafort, a Mallorca, han passat per un procés de canvi molt semblant al  nostre. S’han substituït els ànecs vius per ànecs de goma i, encara que hi va haver moltes reticències al principi, després ha tingut èxit.

Des de les embarcacions es llancen els ànecs de goma entre els quals hi ha una quantitat que porten números inscrits per participar en sortejos i rebre regals. Però, a més, els primers en arribar a l’organització reben com a premi un ànec de fusta, un reclam, que recorda el so dels vius. Es tracta de no oblidar les arrels de la tradició.

En definitiva, des de l’Ajuntament de Sagunt estem convençuts que és possible la convivència harmònica entre tradició i modernitat. Només cal adaptar les tradicions als temps que corren, al segle XXI. La nostra voluntat és que continuen les cucanyes, però hem de ser capaços de passar per un període transició amb bona voluntat, consens i diàleg per part de tothom. Que els versos del poeta siguen una realitat: m’exalta la modernitat i m’enamora la tradició.

Francesc Fernàndez Carrasco
Alcalde de Sagunt