Les terres valencianes viuen l’entrada de la primavera arrimades al ritual del foc faller i també prop de la festa pasqüera. Tot i que som un poble amb destacades setmanes santes, la pasqua se sent amb una intensitat especial que es reflectix en la gastronomia, la cultura popular i en l’acostament a la natura per a festejar el naixent primaveral. Sembla que en arribar eixe temps, es redescobrix el camp, la platja o l’entorn rural.  Però seria del tot injust no reconéixer en este context la història i la tradició de la Setmana Santa Saguntina. Encara que en les poblacions de la comarca eixa festivitat religiosa continua vigent quasi com a ritual religiós, el que succeïx  a la capital comarcal transcendix l’àmbit espiritual. El mateix passa al Port de Sagunt on, amb una història més curta, actua com a festeig que vertebra un sector destacat de la societat.

Si cal destacar la Setmana Santa saguntina, és perquè resulta hereva d’una llarga tradició personal i pròpia. A diferència d’altres llocs, una única confraria ha canalitzat el ritual que ha transcendit de generació en generació. El que començà com una manera de cristianitzar l’antiga jueria, constituïx un element destacat de la memòria d’un poble. La jerarquització i una normativa de funcionament molt antiga han donat prestigi a una confraria en la qual ha acabat ingressant un important sector de la població. Sagunt i la seua passió ha estat seguida des del Cap i Casal com a punt de referència, després de la Setmana Santa Marinera. De fet, ja a principis del segle xx, es va establir un tren especial des de València Divendres Sant per tal que els habitants de la capital hi pogueren passar el dia.

Els seus actes tenen quasi tots una gran antiguitat malgrat, que alguns s’han incorporat al llarg dels anys. En molts casos els més nous han potenciat el valor cultural de la festivitat. No obstant això, per molt que haja evolucionat la festa, sempre el dia més important és el Divendres Sant. La processó del Sant Soterrar constituïx la manifestació religiosa més destacada que discorre pels carrers.

Tanmateix hi ha un moment que cal destacar per l’especial vinculació de tots els sectors socials, fins i tot per damunt del seu alt valor religiós. Es tracta del Via Crucis que a trenc d’alba es fa al calvari de Sagunt. Sense llevar-li el valor religiós i la serietat que este té, cal afegir que la celebració suposa també l’acostament més gran d’un ritual a un element de la natura (la muntanya del Calvari). A més no sols en participen  els creients sinó tots aquells que per damunt de les conviccions el consideren com una tradició. Realment és la nit més curta de tot el tridu pasqual, la que pràcticament no es dorm. Per establir un símil, si la setmana santa sevillana té la seua destacada “madrugà”, Sagunt celebra eixa nit una especial “matinà”. Un instant en el qual està present la ciutat i una part de la comarca. Constituïx un acte religiós que tot i de gran espiritualitat suposa l’acostament de la setmana de passió a la natura i d’eixa manera a la pasqua.

En definitiva, la Setmana Santa Saguntina és del tot destacada per història, tradició i ritual. El dia gran és el Divendres Sant amb actes com per exemple el sermó de la “Galtada”, i del “Descendiment”, amb sons com el de la matraca, amb la processó del sant Soterrar i les subhastes. Però res seria igual sense la seua especial “matinada” durant el qual es fa el Via Crucis al Calvari. No ho oblidem: tenim una Setmana Santa amb personalitat pròpia… i una “matinada” especial. No deixem de viure-la i estimar-la.

Lluís Mesa i Reig
Cronista oficial d’Estivella