En aquestes darreres setmanes, hem pogut assistir com qui s’ompli la boca amb la defensa dels drets dels treballadors ha acabat signant un acord absolutament vergonyós per als treballadors del camp valencià.
UGT i la patronal dels magatzems citrícoles han signat un conveni col·lectiu que perpetua les condicions d’esclavitud que pateixen els treballadors que es dediquen a la recol·lecció de cítrics.
Aquest acord és especialment greu, ja que suposa precaritzar encara més les condicions de treball dels collidors, que ja havien estat molt afectades per l’anterior conveni, que també va ser signat únicament per la UGT. Resulta incomprensible que una organització que té com a objectiu la defensa dels interessos dels treballadors es rebaixe d’aquesta manera a signar un acord que empitjora la misèria de salaris i condicions de treball dels collidors valencians.
No és comprensible com es pot acceptar congelar uns salaris que no permeten ni la subsistència dels treballadors, que en molts casos han de fer desenes de quilòmetres sense cap tipus de contraprestació. A més, manté la capacitat d’extorsió arbitrària de la patronal per a descomptar del salari del treballador la taronja “mal collida”, un criteri absolutament subjectiu de l’empresari. L’acord tampoc protegeix al treballador que no puga complir amb els quilos acordats per causes alienes a ell, com podria ser l’oratge.
Però especialment greu és el fet de no posar un límit a la contractació mitjançant ETTs, que és la principal via d’explotació dels treballadors del camp, amb salaris d’autèntica misèria i condicions encara més draconianes que no respecten els més mínims drets dels collidors, convertint-los en una espècie d’esclaus en ple segle XXI.
És una absoluta indignitat que qui es fa dir sindicat haja acceptat aquest acord. No es pot acceptar l’excusa que val més aquest acord que cap acord, cap organització que afirme defensar els treballadors pot signar un acord que legitima la misèria i l’esclavitud dels collidors, que han vist com els seus drets es van quedant pel camí conveni a conveni, amb la connivència d’algun sindicat.
No podem permetre que es continue acceptant acríticament la devaluació dels salaris i la precaització de les condicions de treball com l’única manera de competir. No podem seguir tolerant la mentida que suposa que les retribucions als treballadors estan enfonsant el sector. El que enfonsa el sector són els preus de misèria pagats a l’agricultor, mentre els intermediaris i les grans distribuïdores no paren de pujar els preus al consumidor final.
Cal acabar amb aquesta filosofia de donar totes les culpes als treballadors i hem de posar en valor el seu treball, garantint unes condicions dignes. Per això caldrà acabar amb la contractació a través de les ETTs, caldrà garantir uns salaris mínims per als treballadors a destall i caldrà que hi haja un control efectiu per part de la inspecció de treball que les condicions són respectades.
Des d’Esquerra Republicana continuarem al costat dels treballadors en la lluita per unes condicions laborals dignes i posarem tots els mitjans al nostre abast per aconseguir que les administracions públiques actuen per resoldre aquesta situació insostenible per a milers de treballadors.
Joan Vea Badenes
Secretari de Política Econòmica d’ERPV i regidor a Benifairó de les Valls
