“El País Valencià és el càncer d' Espanya”. Així és com es veuen el nostre País des de l’Estat espanyol: com un malalt terminal a qui s’ha d'injectar morfina per vena per veure si reviscola i no entra en parada cardíaca. En aquest cas no és morfina, són 420 milions d'euros que Madrid ens regala com un present enverinat. 420 milions d'euros per tapar els forats d'un vaixell que fa aigües. Si no fos perquè aquesta almoina, aquests milionets de res, són un insult als valencians i valencianes,aplaudiríem embogits perquè el pare/mare Estat se'n recorda dels seus quan ja ni disposen de paper higiènic per netejar-se el forat... economic.
Grans esdeveniments que han cobert de glòria i misèria al retoret Camps i tot el seu equip de cheerleaders; corrupció i malbaratament dels diners públics dels anestesiats ciutadans: què vos passa valencians? sols són la punteta de l'iceberg del dèficit fiscal que pateix l'economia valenciana.
Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i la Cultura, la ciutat de la Llum, l' aeroport del iaio Fabra, la F1, l’Institut Noos i tot un seguit de desgavells pepers no són el motiu principal per enfonsar les finances valencianes. Si a tota aquesta festa, a aquests saraos faraònics organitzats pels dirigents valencians i que ara paguem ben cars com una mala ressaca li afegim 6.000 milions d'euros (càlcul realitzat pel ministeri d' Economia l'any 2005,) que en concepte de “solidaritat” paguem a l' Estat Espanyol, no és d'estranyar que sigam més pobres que els captaires.
El País Valencià ofrena a Espanya un bon grapat de milions d'euros cada any i ara que estem amb el cul a l'aire, Madrid ens “regala” 420 milions d'euros... Vergonyós i insultant. De debò es pensa Madrid que amb això en tenim prou? No volem cap almoïna, cap regalet per als soferts valencians; ens cal un concert econòmic digne com del que ara gaudeixen bascos i navarresos: necessitem polítiques i polítics valents que sàpiguen defensar veritablement els interessos ecònomics del nostre País i que, fins ara i amb el vist i plau dels votants, cap dirigent valencià, siga del signe que siga, ha sabut defensar.
Els dies de vi i roses s'han acabat; la corrupció que hem patit els darrers setze anys ara ens passa factura i s'ha de perseguir i combatre; fer fora de les institucions a lladres i vividors, però reclamar tot allò que és nostre i que any rere any ens espolia l' Estat espanyol és l'únic camí, l'única medicina d'aquest malalt terminal que és el País Valencià. O concert fiscal o la mort d'un poble.
Grans esdeveniments que han cobert de glòria i misèria al retoret Camps i tot el seu equip de cheerleaders; corrupció i malbaratament dels diners públics dels anestesiats ciutadans: què vos passa valencians? sols són la punteta de l'iceberg del dèficit fiscal que pateix l'economia valenciana.
Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i la Cultura, la ciutat de la Llum, l' aeroport del iaio Fabra, la F1, l’Institut Noos i tot un seguit de desgavells pepers no són el motiu principal per enfonsar les finances valencianes. Si a tota aquesta festa, a aquests saraos faraònics organitzats pels dirigents valencians i que ara paguem ben cars com una mala ressaca li afegim 6.000 milions d'euros (càlcul realitzat pel ministeri d' Economia l'any 2005,) que en concepte de “solidaritat” paguem a l' Estat Espanyol, no és d'estranyar que sigam més pobres que els captaires.
El País Valencià ofrena a Espanya un bon grapat de milions d'euros cada any i ara que estem amb el cul a l'aire, Madrid ens “regala” 420 milions d'euros... Vergonyós i insultant. De debò es pensa Madrid que amb això en tenim prou? No volem cap almoïna, cap regalet per als soferts valencians; ens cal un concert econòmic digne com del que ara gaudeixen bascos i navarresos: necessitem polítiques i polítics valents que sàpiguen defensar veritablement els interessos ecònomics del nostre País i que, fins ara i amb el vist i plau dels votants, cap dirigent valencià, siga del signe que siga, ha sabut defensar.
Els dies de vi i roses s'han acabat; la corrupció que hem patit els darrers setze anys ara ens passa factura i s'ha de perseguir i combatre; fer fora de les institucions a lladres i vividors, però reclamar tot allò que és nostre i que any rere any ens espolia l' Estat espanyol és l'únic camí, l'única medicina d'aquest malalt terminal que és el País Valencià. O concert fiscal o la mort d'un poble.
Anna Martínez i Martínez
Membre de l’executiva d’Esquerra Camp de Morvedre
Membre de l’executiva d’Esquerra Camp de Morvedre
