Francesc Fernàndez Carrasco

Francesc Fernàndez Carrasco

Vaig nàixer a Sagunt com podria haver nascut en una altra ciutat, de fet allò important per a mi no és tant el lloc on he nascut sinó el compromís que tinc amb el meu poble ,amb la meua gent i amb la humanitat. Sóc polític, i n’estic ben orgullós. Sóc filòleg per afició i professor per devoció, i sóc moltes altres coses, un sapiens curiós que no es cansa d’opinar i de xarrar. I evidentment intente convéncer els altres que tinc raó, com quasi tots i totes. Espere que el blog que ara comence servisca per conéixer-nos millor.

Viernes, 12 Mayo 2017 16:23

El Corredor, del mapa a la agenda

Print Friendly, PDF & Email
El Corredor Cantàbric-Mediterrani ja està a l’agenda política del Ministeri. Ens ha costat grans esforços, però no podíem deixar de reclamar allò que ens pertoca per justícia. Oblidats i menyspreats, ara, els valencians hem sabut unir-nos per tal d’aconseguir esta infraestructura més que necessària. I ací el resultat.
 
La Declaració que impulsàrem des de Sagunt fa uns mesos va estar aprovada ahir al Ple de Les Corts. Tornem, així, a posar de manifest que treballem per assolir objectius comuns que afecten el conjunt de la ciutadania, per damunt d’ideologies.
 
Gràcies a la inclusió d’esta infraestructura a l’agenda del Govern Central, hem aconseguit que es dote l’execució d’un projecte ja inajornable del pressupost necessari (333 milions d’euros) per tal d’executar les obres. Així asseguren que, al 2020, esta via fèrria estarà a disposició de ciutadania, empreses, ports marítims, plataformes logístiques...
 
No es tractava d’una demanda capritxosa, doncs. I precisament per això, ahir ens acompanyaren els presidents de la CEV i l’APV, els membres del CES de Sagunt, i altres representants de l’esfera política, social i econòmica valenciana, per tal de donar suport a la nostra Declaració.
 
La nostra reivindicació permanent, no ho oblidem, persegueix la millora de l’equilibri territorial, però també, i com a conseqüència directa, la potenciació del nostre teixit empresarial i social. Punts que suposen claus de la recuperació econòmica i del progrés del nostre territori.
 
El projecte ferri era, fins ahir, una de les més clares mostres de desequilibri instaurat al mapa d’ infraestructures. Un mapa dissenyat segons un criteri interessat i sense considerar que esta infraestructura uneix cinc de les ciutats amb major població de l’Estat i comunica autovies, ports i zones logístiques de primer nivell. I les xifres ho confirmen de manera objectiva.
 
Estar units davant el tracte injust rebut per l’Estat de manera sistemàtica, ens garanteix la consecució d’objectius importants. La societat valenciana i el seus representants no podem estar al servei de pautes que es marquen des de Madrid. Quan mirem pel nostre territori i per la nostra ciutadania és quan arriben els resultats. Ací en tenim la prova.
Print Friendly, PDF & Email
Miércoles, 15 Marzo 2017 15:06

Ja estem en Falles

Print Friendly, PDF & Email
Benvolguts veïns i veïnes. Podem dir que… Ja estem en Falles! I com cada any, toca gaudir d'esta celebració plens de ganes d'aprofitar els espais que ens ofereix la nostra ciutat, al nucli del Port i al de Sagunt, gràcies a les comissions i els seu esforç per ornamentar i ambientar els nostres carrers, a la seua voluntat de contagiar l’esperit festiu i estendre la passió fallera més enllà dels seus casals.
 
D’esta manera, diferents llocs de la nostra ciutat s'obren a una programació que ens trau al carrer per viure els actes més emotius de la tradició fallera. Aprofitar les nombroses activitats que ens ofereix esta festa és una bona manera, igualment, de presentar-nos davant dels turistes com a ciutat oberta i festiva, però també cívica i compromesa amb el seu sector turístic.
 
Les Falles són la millor excusa per fer festa i comunitat. I ho són, principalment, gràcies a la tasca de la Federació Junta Fallera de Sagunt, la qual ha procurat, durant tot l'any, que pugam gaudir d’una setmana gran plena d’actes, de pólvora, d’emoció... El seu esforç ha de ser valorat procurant unes festes caracteritzades pel bon humor, l’educació i sensibilitat envers els altres. Gaudint amb respecte i moderació la celebració de la Festa.
 
Ara és moment d’agafar forces i optimisme per enfrontar el futur immediat de la manera més profitosa. És hora d’eixir al carrer i disfrutar, un nou any, del clima de germanor que impregna els carrers de Sagunt, de participar i mostrar amb orgull que març és mes de festa a Sagunt.
 
Veïns, veïnes... bones Falles 2017!
Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 24 Febrero 2017 19:44

Una ciutat entre la pedra i el ferro

Print Friendly, PDF & Email
Com a alcalde de Sagunt, en representació de tots els ciutadans, és per a mi una gran satisfacció, política i personal, tindre l’oportunitat de commemorar el centenari de la implantació de la indústria siderúrgica en la nostra ciutat. La creació de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, ara fa cent anys, va comportar, després de la Companyia Minera de Sierra Menera, el naixement del Port de Sagunt. Una decisió empresarial dels cosins Ramon de la Sota y Llano i Eduardo Aznar de la Sota va posar en marxa el procés per a la futura configuració urbanística i social de la ciutat.
 
Es tracta, per tant, d’una efemèride d’una gran transcendència per a tots: comporta el naixement d’una part essencial de la nostra diversitat com a ciutat, d’una gran riquesa, entre la pedra i el ferro, entre el passat i el present, entre la història i la indústria siderúrgica. Ho dic sincerament: esta diversitat, esta pluralitat de cultures i orígens, ha de ser motiu d’orgull, autoestima i sentiment de pertinença.
 
Des del respecte, des de la tolerància i l’empatia, hem de saber conjugar totes les realitats socials i culturals dels nostres ciutadans i treballar per un projecte comú i cohesionador. I una prova fefaent d’este plantejament polític, és el protocol d’amistat que recentment hem signat amb la localitat d’Ojos Negros, a Terol, pels nostres vincles relacionats amb l’extracció del ferro i la Companyia Minera de Sierra Menera.
 
Tenim molts motius, com es veu, per a oferir una ambiciosa programació d’actes culturals al llarg de l’any amb taules redones, conferències, visites guiades al patrimoni industrial, exposicions, música, cinema i teatre. No és per a menys. Actes que compten amb la participació activa de tots els col·lectius ciutadans implicats en la nostra vida cultural, tant de Sagunt com del Port de Sagunt.
 
Com saben els ciutadans, estem immersos en un procés de dinamització cultural per a presentar una candidatura a Patrimoni de la Humanitat davant la Unesco. Siga davant la Unesco, o davant de qualsevol altra institució com el Consell d’Europa o la Unió Europea, el patrimoni industrial ens resulta imprescindible com a testimoni de les nostres arrels i de la memòria dels avantpassats.
 
Vull deixar constància, per últim, que si esta commemoració té un significat molt especial és per les persones. Em referisc a la dignitat dels treballadors que van viure aquells anys, molt durs, de l’inici de la indústria siderúrgica. Treballadors immigrants procedents de molts llocs, del País Valencià, d’Aragó, de Biscaia, de Castella-La Manxa, d’Andalusia... Com a fill d’immigrants, de Galícia i Extremadura, conec molt bé les situacions familiars que causa l’èxode obligat de les famílies que han d’abandonar la seua terra per a guanyar-se la vida. El meu homenatge més sincer i emotiu per a aquelles persones.
 
Hi ha molta gent que no ha viscut directament esta part de la nostra història. Però cal conéixer-la per a saber d’on venim i cap a on anem. Si ho fem així, podrem estar raonablement feliços d’una ciutat industrial que va tindre un moviment obrer i una classe treballadora que sempre ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies en cada moment històric. Entre la pedra de la ciutat històrica i el ferro de la ciutat indústrial, de segur que serem capaços de compartir un millor futur per a tots sense excepció.
Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 27 Enero 2017 17:29

Una projecció de Sagunt en positiu

Print Friendly, PDF & Email
El Consell valencià, el Govern dels valencians i les valencianes, celebra este cap de setmana la seua reunió setmanal i el seu seminari semestral a la nostra ciutat. La sala de reunions de la Junta de Govern local haurà estat ocupada pel president, la vicepresidenta i els nostres consellers.
 
És la primera vegada en la història que el Consell, en una simbòlica i significativa mostra de suport, celebra una reunió a Sagunt. L’excepció són les Corts Generals del Regne de València que van tindre lloc a l’església de Santa Maria l’any 1428. És, per tant, un gran motiu d’orgull per a tots els ciutadans, sens dubte, perquè este cap de setmana projectarem la imatge de la ciutat i rebrem públicament el suport del nostre Govern a la Capital Valenciana de la Romanització i al procés de projecció internacional amb la candidatura a Patrimoni de la Humanitat. Sense oblidar, per descomptat, l’espenta que entre tots hem donat al procés de reindustrialització de la comarca a través de Parc Sagunt.
 
No m’agrada gens ni mica ser triomfalista, en absolut, però he de reconéixer, si ens atenem als fets objectius, que en poc de temps ens hem convertit en una ciutat de referència al País Valencià, tant des del punt de vista patrimonial com econòmic. En poc més d’un any hem obert les finestres de la ciutat a l’exterior i moltes institucions ens han visitat i han reconegut els nostres mèrits culturals. Cal dir-ho ben clar perquè són fets que mai no havien passat.
 
Ho hem dit en moltes ocasions, l’essència del procés perquè Sagunt presente una candidatura a patrimoni de la humanitat, o al segell de patrimoni europeu, és projectar una imatge exterior positiva de la ciutat basada en el patrimoni, la cultura i el turisme que ens cohesione com a ciutadans, que ens apuge l’autoestima, que ens unisca, i alhora genere bones expectatives econòmiques per al futur.
 
Vull dir, tan important és el camí com el resultat final. Volem, d’una volta per totes, que ja és hora, que Sagunt ocupe el lloc que li correspon al País Valencià i a l’exterior, que projecte una imatge internacional que ens faça sentir-nos més orgullosos de la ciutat on vivim.
 
Tenim un patrimoni d’un valor inestimable, per descomptat. Però ja ha arribat el moment que la llegenda i el mite, tan estretament lligats al passat, es convertisquen en una realitat tangible, clara i rotunda, i que les venerables ruïnes atorguen a la ciutat una projecció de futur que els ciutadans reclamen amb insistència.
 
De la melangia del passat a l’optimisme del present i del futur. Patrimoni històric i patrimoni industrial, cal fer-los valdre definitivament i en això treballem amb passió dia rere dia, sobretot tenint en compte les limitacions i les dificultats que ens trobem pel fet que no són monuments gestionats directament per l’Ajuntament de Sagunt.
 
I ara ja toca parlar de fets concrets, d’iniciatives que ja han contribuït a projectar una imatge positiva de la ciutat. Prompte farà un any que les Corts Valencianes van declarar Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització. Era la primera vegada en la història de la ciutat que Sagunt tenia un reconeixement unànime dels representants públics de tots els valencians. Va ser un acte molt emotiu: tots els diputats aplaudint mentre miraven amb un gran somriure els representants polítics de l’Ajuntament i dels col·lectius locals presents a les Corts.
 
Posteriorment, i també per primera vegada, el Consell Valencià de Cultura, el màxim òrgan d’assessorament i consulta de la Generalitat en matèria cultural i científica, presidit per Santiago Grisolía, celebrava un plenari a l’Ajuntament on manifestava el seu suport a la candidatura de la ciutat per a patrimoni de la humanitat i encoratjava perquè es presentara també una altra candidatura a segell de patrimoni europeu.
 
El desembre passat es constituïa el Consell Assessor del Patrimoni de la Humanitat. Entre els seus membres, quatre universitats valencianes; la Jaume I, la Universitat de València, la Universitat Politècnica i la Universitat d’Alacant. Les universitats també estan amb nosaltres. Tot un luxe, ho reconec, com a alcalde, i filòleg i docent en la meua vida privada, que el coneixement i la investigació ens mostren el seu suport.
 
I encara més. El Congrés dels Diputats, per iniciativa del diputat del Partit Popular, José María Chiquillo, també es va afegir al procés i va donar suport per unanimitat a la candidatura de Sagunt a Patrimoni de la Humanitat. A pesar de tot, no ens conformem, per a res. Volem continuar treballant, amb passió, humilitat i constància, com deia, per continuar endavant i que estes iniciatives es materialitzen en resultats concrets per al futur de la ciutat.
Print Friendly, PDF & Email
Print Friendly, PDF & Email
L’ocupació, l’atur i la precarietat laboral són algunes de les qüestions que més preocupen a la ciutadania, i no en va, perquè el treball és un element bàsic a l’hora de gaudir d’una mínima qualitat de vida. Combinar les necessitats del nostre mercat laboral amb l’oferta de persones disposades a ocupar cada lloc de treball, és una prioritat per una comarca que ha basat bona part de la seua estratègia a curt i mitjà termini a la Reindustrialització, enfortiment i millora del seu teixit sociolaboral..
 
Una de les eines idònies en la reducció de la desocupació són els Pactes Territorials per a l'Ocupació. Este compromís, emmarcat en una comarca amb innumerables avantatges competitius, ha de suposar alguna cosa més que la mera suma d'entitats i configurar-se com un instrument capaç d'articular amb major potència les iniciatives impulsades pels nostres ajuntaments i agents econòmics i socials, proposant accions innovadores que ens ajuden a anar assolint els objectius definits per la pròpia situació econòmica i social del Camp de Morvedre.
 
Gràcies al nostre treball, en concret al de la nostra Diputada d’Indústria i Regidora, Teresa Garcia, i al suport del Servef i la participació de l’Ajuntament de Canet, les Mancomunitat de La Baronia i Les Valls, els sindicats CCOO i UGT, les associacions ASECAM, AVA i FACOSA, podrem dur endavant un procés en el qual els espais de participació ens permeten compartir coneixements, enfocaments i aprenentatge, per convertir-los en eines dissenyades en xarxa com a elements d'unió que constituisquen els pilars en la posada en marxa de la iniciativa que requereix de la màxima responsabilitat social dels agents participants.
 
El principal objectiu del pacte territorial resideix a abordar la problemàtica de la desocupació de manera coordinada i planificada, des de la màxima professionalitat i compromís envers les iniciatives locals i socials i aprofitant al màxim els recursos existents i amb vocació de servei públic envers la nostra ciutadania.
 
El nostre acord se sustenta en un model de governança a nivell múltiple sobre el qual es necessita aprofundir, com així recomana el Comitè de les Regions en honor d'una efectiva contribució a la consecució dels objectius fixats per l'Estratègia 2020. En definitiva, hui hem signat els compromisos necessaris per impulsar un instrument capaç d’abordar des de diferents perspectives la problemàtica de la desocupació i aprofundir en la seua resolució. Capaç, en definitiva, de prioritzar davant l’evidència que les persones són allò més important, i així ha de quedar patent en la gestió de les administracions.
Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 18 Noviembre 2016 16:20

Turisme de qualitat

Print Friendly, PDF & Email
El Turisme és un sector clau per al nostre desenvolupament com a ciutat, per a la vertebració de la nostra comarca, on són moltes les possibilitats que es poden combinar per tal de crear paquets atractius i de gran interés. Conformem un conjunt amb gran potencial, però cal perfilar més adequadament la planificació d’esta oferta per enfortir-la amb les estratègies que estem duent a terme.
 
Este matí ens hem reunit amb el Patronat de Turisme per tal de poder optar als Plans de Competitivitat Turística, d’àmbit comarcal, que ens permeten donar forma als projectes que estem tractant de definir des de l’Ajuntament.
 
Obrir la nostra comarca ens obliga a fer una reconsideració de la imatge que projectem cap a fóra, per tal de treballar les millores que calen i encetar un vertader projecte, professional i integrador, d’oferta turística. On espais naturals, rutes temàtiques, espais històrics etc. donen resposta a la demanda dels nostres visitants.
 
Des de l'Ajuntament, i en col·laboració amb la resta dels ajuntaments de la nostra comarca, hem de comerçar a treballar per fomentar, promoure, divulgar i crear interés per la preservació dels espais i béns que ens permet el repartiment de gestions. I ho hem de fer tot amb els recursos que tenim a l'abast, plans adequadament establerts i l'ajuda i suport d'associacions locals, el treball de les quals resulta imprescindible, molt didàctic i enriquidor.
 
Tanmateix, és imprenscindible que les diferents administracions públiques compartim l'objectiu de posar en valor el nostre patrimoni en el seu conjunt, com un tot, amb totes les seues peces incloses dins d'un mapa complet de recursos, per facilitar la seua interpretació, el seu ús públic i la creació d'estratègies turístiques i de desenvolupament local.
 
Comptem amb grans atractius turístics. A destacar, les nostres dues festes considerades ja Festa d’interés Turístic Nacional. Falles i Setmana Santa són ja molt més que una tradició i un orgull. Suposen, no ho oblidem, un element clau per dotar a la nostra ciutat del reconeixement turístic que mereix el seu gran potencial. Sagunt va ser un lloc clau dins de la Història, i ha de ser-ho de cara al futur, com a destinació turística.
Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 04 Noviembre 2016 17:22

Ser d'un temps i d'un país

Print Friendly, PDF & Email
Un any més celebrem una nova edició dels premis literaris Ciutat de Sagunt, en poesia, narrativa i teatre. He de reconéixer que per a mi és una gran satisfacció i un plaer molt gran, com alcalde i com a professor de literatura, estar present en el lliurament d’uns premis que, després de quasi vint edicions, s’han convertit en una referència indispensable en les lletres valencianes i s’han consolidat perfectament dins dels actes culturals que organitza l’Ajuntament de Sagunt.
 
Primer que res, per tant, cal donar l’enhorabona a tots els premiats en esta nova edició. Hem pogut comprovar la bona salut del nostre certamen i hem prestat atenció una vegada més als creadors de la paraula, tan necessaris en estos temps que corren, de vegades desficaciats i poc reflexius, molt sovint dominats en gran part per la cultura de la imatge, la xafarderia i els valors purament materials.
 
L’any passat es van complir quinze anys de la mort del nostre poeta i cronista Santiago Bru i Vidal. Enguany, que l’eix temàtic dels premis ha sigut la creació literària, m’ha semblat pertinent aprofundir en aquella reflexió. Certament, l’obra poètica de Bru i Vidal no haguera estat reconeguda si darrere no hi haguera hagut una generació de joves escriptors que la van reivindicar. I esta generació d’escriptors més joves l’hem tingut ací, a Sagunt.
 
Com deia el gran poeta T. S. Eliot, les obres noves de veritat no dinamiten sinó que recorden i modifiquen substancialment la tradició. Això ha passat ara i ací, és el moment oportú per a recordar-ho. Els joves escriptors, seguint la tradició, han reivindicat Bru i Vidal, però alhora han creat obres originals i diferenciades.
 
Una generació d’escriptors que ha deixat un important testimoni literari amb tres antologies poètiques –Antologia de poetes saguntins, Donde el eco al vuelo i Elogi de la constància, una col.lecció de poesia –Ardeas-, una tertúlia literària –Divendres de poesia- , una revista literària –Abalorio- i sobretot una important obra poètica i crítica publicada en editorials de prestigi.
 
Un grup de lletraferits que va fer de la tolerància lingüística i intel·lectual un llibre d’estil. Un llibre d’estil conseqüència d’una convivència natural en una comunitat bilingüe: assumint les dues llengües –el valencià i el castellà- com a pròpies, com a vehicles enriquidors de cultura i coneixement, sense traumes, sectarismes ni complexos.
 
És per a mi una responsabilitat i un deure reivindicar la qualitat, l’elegància i el bon fer del seu treball. De vegades patim la síndrome del filòsof Tales de Mileto, que mirant al cel no veia el que tenia al terra.
 
M’arriscaré a donar noms i que em perdonen aquells a qui no anomene. Vull reconéixer el treball dels antologadors Rafael Tomás, Evangelina Rodríguez Cuadros, Rafael Català i Antoni Gómez.
 
El consell de redacció de la revista Abalorio, Pedro Luis Alonso, Manuel Bellver, Juan Antonio Millón, Jesús Fernández Cabellos, Enrique Ruiz, Ximo Cruz, José Martín, Francisco Salinas, Francisca Sánchez Pinilla, Ramon Chantri, Rafael Tabarés, Evangelina Rodríguez, Rafael Català.
 
El treball també, en la segona etapa de la publicació, del director de la revista Antoni Gómez, de Vicent Blasco, Vicent Penya, Manel Alonso i Begonya Mezquita. No és el moment d’opinar o analitzar críticament l’obra d’alguns d’ells, però estic segur, molt segur, que el pas del temps serà generós i benevolent i posarà en el lloc que correspon el treball d’esta generació d’escriptors saguntins que han escrit en valencià i en castellà.
 
Una generació que ha tingut la virtut d’escriure i crear des de Sagunt a través de diverses plataformes, sense complexos ni traumes localistes. Lletraferits perfectament cosmopolites i connectats amb els ambients culturals valencians i espanyols.
 
Gràcies a ells Sagunt ha tingut vincles amb escriptors de la talla de Vicente Aleixandre, Lluís Alpera, Francisco Brines, Claudio Rodríguez, Jaime Siles, Jaume Pérez Montaner, César Simón, Jenaro Talens, Antoni Ferrer, Enric Sòria, Josep Piera, Marc Granell, Vicente Gallego, Carlos Marzal o Luis Antonio de Villena, entre molts i molts altres.
 
O artistes de la talla d’Artur Heras, Michavila, Antoni Tàpies, Andreu Alfaro, Hernández Mompó, Jaime Jiménez de Haro, Sento Llobell, Vicent Forment, Manuel Bellver, Elena Uriel, Antoni Llena, Tomás Bueno, Genovés, Miguel Calatayud, etcètera, etcètera.....
 
Ser d’un temps i d’un país. Este és el secret de la poesia més humana i vertadera, com deia el poeta italià Salvatore Quasimodo. Estos poetes han sigut i són d’un temps i d’un país, d’una ciutat, de la nostra. I la creació literària a Sagunt ha viscut i viu un moment d’extraordinària creativitat gràcies al seu treball. És de justícia reconéixer-ho. És el moment oportú, en esta nova edició del lliurament dels premis literaris Ciutat de Sagunt.
Print Friendly, PDF & Email
Print Friendly, PDF & Email
La nostra història més recent ha estat testimoni directe de la gran vinculació que va nàixer entre Sagunt i el poble d’Ojos Negros fa ara ja més d’un segle. L'explotació de les mines de ferro de Serra Menera s’encetà al 1900, després de la constitució de la Companyia Minera i fruit de la inquietud i l'esperit emprenedor d'un home de negocis basc, Ramón de la Sota, qui associat al seu cosí, Eduardo Aznar, va posar la seva mirada en els rics vivers de ferro d’eixe enclau.
 
Ojos Negros-Serra Menera i Sagunt són dues peces fonamentals d'una mateixa història durant la qual Sagunt va veure créixer la seua economia, demografia i indústria als albors d'una futura referència siderúrgica que avui en dia manté gràcies a algunes de les seues empreses més importants.
 
Després de quasi un segle d'activitat, amb l'únic parèntesi del període de la Guerra Civil, i després de patir diversos avatars durant la dictadura franquista, les exigències de reorganització de la producció siderúrgica nacional, derivades del nostre ingrés a la UE, van provocar el tancament d'aquesta activitat entre els anys 1983 i 1986.
 
No obstant, les empremtes d’esta relació continuen marcant la vida de la nostra ciutat. Un clar exemple: l'antiga línia Ojos Negros-Sagunt és avui la Via Verda més important d'Espanya, amb 160 km de traçat amb 20 túnels i 21 ponts. Un fet que es podria considerar una bona metàfora de l’estreta relació entre els dos municipis. A més a més, el llegat d'aquesta relació està immensament present als nostres carrers, al nostre patrimoni i en la memòria col·lectiva d'una ciutat que mai no ha oblidat que Ojos Negros-Serra Menera va ser clau en el seu desenvolupament.
 
Aquesta premissa és la que ens ha portat a plantejar la necessitat que els nostres municipis queden agermanats a través d'un Protocol d'Amistat, per mantindre viva aquesta relació i reprendre l'intercanvi entre les nostres cultures, experiències i tradicions. Una iniciativa que ha estat molt ben rebuda per part de la corporació terolenca amb la qual ja hem encetat els tràmits per formalitzar esta condició.
 
Mines, ferrocarril i siderúrgia, van adaptant-se a nous usos (principalment en l'àmbit turístic i cultura) que mantenen viva la memòria dels que van protagonitzar este capítol fonamental dins del desenvolupament de la nostra ciutat. L'empremta industrial que mantenim, tant en la nostra ciutat com en nosaltres mateixos, constitueix un recurs fonamental en la dignificació de la nostra memòria obrera i el patrimoni heretat d'aquesta singular epopeia industrial.
 
Hui el que va nàixer com a pla miner-siderúrgic ha esdevingut tot un emblema de la nostra fisonomia com a ciutat. “Pot dir-se que el crit de la Història naix amb nosaltres i que és un dels nostres dons més importants”, va dir Thomas Carlyle, i nosaltres continuarem treballar per fer-ho evident.
Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 07 Octubre 2016 15:53

Hem de caminar junts

Print Friendly, PDF & Email
El 9 d’octubre és el dia dels valencians i és l’ocasió que els polítics aprofitem normalment per llançar a l’opinió pública missatges d’unió i fraternitat entre tots els valencians més enllà de les ideologies i les diferències culturals o territorials. Reconec amb sinceritat que sovint el nostre missatge pot semblar als ciutadans un tòpic. Però no és veritat, ara més que mai necessitem compartir, estar units, assumir la diferència com una experiència de coneixement enriquidora des del respecte i la tolerància. Per damunt de tot, més enllà de qualsevol discrepància, som valencians i ens necessitem els uns als altres.
 
Únicament des de la unió, tots a una veu, els saguntins i els valencians serem capaços de superar a poc a poc els greuges acumulats al llarg dels anys que ens han convertit en un país menystingut i bandejat pels poders polítics centrals. Estos greuges històrics no són qualsevol cosa. Els valencians aportem a l’estat molt més del que rebem i la nostra renda per capita, el nostre nivell de riquesa, és un 13 per cent més baix que la mitjana estatal. L’estat no ens financia com correspon.
 
Tenim el compromís d’atendre les famílies més necessitades, atendre els nostres malalts, millorar l’educació dels nostres fills, millorar les infraestructures que possibiliten el desenvolupament econòmic i faciliten la creació de llocs de treball per a assegurar un futur per als més joves. Sense la unió de tots, mai no podrem millorar les condicions de vida dels valencians i fer regnar la justícia, com diria el rei En Jaume I.
 
El febrer passat vam viure un moment històric. Les Corts Valencianes van declarar Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització. Una declaració molt important si tenim en compte que des del segle V a.C el Grau Vell, l’antic port d’Arse-Saguntum, va ser un empori comercial cruïlla de camins entre l’Orient i l’Occident on van conviure les cultures més importants de la Mediterrània: ibers, grecs, fenicis, púnics, romans. Una integració cultural pionera al Mediterrani: un gran motiu d’orgull per a tots.
 
L’Ajuntament de Sagunt ha posat en marxa el procés per a elaborar una candidatura a Patrimoni de la Humanitat. Sabem que el camí serà llarg i difícil. Però ja està iniciat. Caminarem a poc a poc però de manera consistent i rigorosa. Tenim la fortuna de tindre també un riquíssim patrimoni industrial al Port de Sagunt que hem de fer valdre. El patrimoni industrial és una mostra d’incalculable valor documental sobre la factory town del segle XX.
 
Fa pocs dies vam rebre un suport molt significatiu al nostre procés: Federico Mayor Zaragoza, director de la UNESCO al llarg de més 10 anys i una personalitat de gran prestigi internacional, ens va enviar un vídeo amb declaracions seues per a donar suport a la nostra candidatura. Som realistes, però estem esperançats.
 
Tanmateix, si volem convertir Sagunt en una ciutat visible que ocupe el lloc internacional que per mèrits propis del seu patrimoni històric i industrial li correspon, únicament podrem aconseguir-ho si caminem junts.
 
Per este motiu aprofite l’avinentesa per a proposar-los a tots, com a alcalde de la ciutat, que treballem com un sol poble, el poble valencià, el poble saguntí, més enllà de les diferències ideològiques que ens puguen separar. Hem d’aconseguir-ho. De tot cor.
 
I acabaré, com correspon cada 9 d’octubre, amb unes breus paraules del rei En Jaume I que hauríem de convertir en el nostre deure: “Amar i protegir les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts”.
Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 30 Septiembre 2016 16:23

Rodalíes: ni respostes ni solucions

Print Friendly, PDF & Email
Mentre treballem, estructurem i dissenyem polítiques que ens ajuden a transformar la nostra societat per augmentar les taxes de mobilitat sostenible, situacions com ara la que pateix Sagunt (i moltes altres ciutats i pobles en la confluència entre València i Castelló) converteix l’objectiu en un desig difícil d’aconseguir.
 
Un any d’obres del tercer carril, per crear la nova línea de l’AVE (una vergonyosa línia de tercera, per cert), està suposant el trastorn diari de milers d’usuaris i usuàries. Ahir em vaig reunir, junt amb els alcaldes i alcaldesses de Castelló, Almassora, Vila-real, Vilavella, Burriana, Alqueries, Xilxes, Moncofar, La Llosa, València, Puçol i Massalfassar, amb la Consellera, Mª José Salvador i el Director General d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat de la Generalitat, Carlos Domingo, per tal de tractar esta situació insostenible.
 
El problema, a més de la contínua improvisació en el canvi d’horaris i els retards, és que no existeix una data real de finalització de les obres. L’horitzó es va postergant, mentre la incomoditat, les molèsties i el caos en la línia de rodalies que ens enllaça amb València i Castelló van augmentant de manera incessant.
 
El Govern Central és incapaç d’aportar llum sobre una qüestió que ens preocupa, i molt, als que estem en contacte diari amb el problema. Ni dates reals ni informació sobre la programació i horaris (amb el temps raonable per poder resultar útil als usuaris). Per la seua part, Adif no ens ha donat resposta a eixes inquietuds bàsiques de la ciutadania, ni tan sols ha estat capaç de reconéixer la seua ineficiència en la planificació d’estes obres, tot i quan continuem insistint en el fet que el desdoblament de la plataforma actual hauria evitat estos problemes i tenint en compte que no han estat capaços, ni tan sols, de rebaixar les tarifes pertal d’equilibrar un poc la situació.
 
Ho hem tornat a exigir, i en esta ocasió, com a ultimàtum: ambdós, el Ministeri de Foment i Adif han de mantindre’ns informats sobre la planificació de les obres i la seua vertadera durada perquè els nostres conciutadans i conciutadanes puguen conèixer els horaris amb major antelació i patir en menor mesura esta actuació, interminable en el temps, que els està suposant un milió d’euros al mes.
 
Som el que som gràcies al lloc que ocupem al mapa. I esta premissa és innegable. Ara esta ubicació estratègica ens comporta seriosos problemes de mobilitat per la total irresponsabilitat d’organismes que no treballen al servei dels ciutadans. Tota una contradicció. I en el camí, el mateix dels últims mesos: res, ni respostes ni solucions.
Print Friendly, PDF & Email
Página 4 de 7