Francesc Fernàndez Carrasco

Francesc Fernàndez Carrasco

Vaig nàixer a Sagunt com podria haver nascut en una altra ciutat, de fet allò important per a mi no és tant el lloc on he nascut sinó el compromís que tinc amb el meu poble ,amb la meua gent i amb la humanitat. Sóc polític, i n’estic ben orgullós. Sóc filòleg per afició i professor per devoció, i sóc moltes altres coses, un sapiens curiós que no es cansa d’opinar i de xarrar. I evidentment intente convéncer els altres que tinc raó, com quasi tots i totes. Espere que el blog que ara comence servisca per conéixer-nos millor.

Viernes, 12 Junio 2020 19:05

El Grau Vell es renova

Print Friendly, PDF & Email

El Grau Vell de Sagunt constituïx un dels conjunts monumentals més singulars de la ciutat i del nostre País, i és un dels pocs espais preservats de la costa mediterrània, que a més té un valor afegit per la seua situació en un paratge natural tan valuós en la Marjal dels Moros. La seua importància històrica és de primer ordre, ja que és el testimoni de més de 2500 anys d’història de Sagunt i és un dels pocs ports de l’antiguitat que encara conserven restes rellevants. Una ciutat oberta al mar i a la civilització que a través del comerç va esdevenir un pol de riquesa i de cultura que la va posicionar entre les més desenvolupades en l’època ibera i romana.

En realitat es tractaria de dos ports situats al sud de l’actual: el més antic, en la zona coneguda com a Trencatimons, excavat parcialment a finals dels 80, i el Grau pròpiament dit, que va substituir-lo en l’època medieval i moderna. La part més visible és la situada al costat del mateix poblat, encara habitat i també interessant per la seua fesonomia tradicional pràcticament intacta. La zona més antiga és invisible perquè es troba totalment abandonada i oculta sota matolls i rodejada d’una tanca degradada.

I és que lamentablement la importància del conjunt del Grau Vell només és superada per la desídia en la seua conservació. A pesar dels requeriments i de l’obligació que tenen els seus titulars, han passat els anys i un patrimoni tan espectacular s’ha anant degradant de manera vergonyosa. Fins que fa cinc anys decidírem prendre les regnes del nostre patrimoni i començar un projecte per fases per a la rehabilitació integral del conjunt.

Precisament ara està a punt de finalitzar la primera fase, la rehabilitació de la torre, bateria i magatzems, a més d’altres elements importants. Vam encarregar un projecte i vam obtenir recursos de diferents administracions, al mateix temps que vam haver de superar els obstacles que el Ministeri titular ens va posar per obtindre una concessió per 50 anys. Una vegada acabada la restauració hem de treballar en la posada en valor d’este espai com a centre d’interpretació de la història portuària i comercial de Sagunt.

De manera immediata s’ha d’exigir a l’administració una actuació en la zona més antiga, la més important i abandonada. La proposta passa per ampliar les excavacions al màxim i fer visibles les restes de les instal.lacions portuàries iberoromanes, fins i tot restaurant el moll que sembla que hi ha submergit. Esta segona fase pot ser la més costosa i llarga, però també és la més necessària.

I evidentment no es pot oblidar el mateix poblat, que per ell mateix constituïx un patrimoni històric, i està inclós dins del BIC que protegix tota la zona. Per una banda el Ministeri responsable hauria de regularitzar la situació legal garantint als seus habitants una possessió de les vivendes que siga raonable i que elimine la incertesa, perquè no es pot mantenir els immobles sense els seus ocupants i perquè el Grau és i ha de ser un poblat viu. D’altra banda, l’Ajuntament ha de conseguir la concessió de tot l’espai públic per poder intervenir en la millora de les seues infraestructures i serveis.

Una vegada completades totes estes fases, la nostra ciutat haurà complit amb la seua obligació amb el seu patrimoni i podrà oferir al ciutadans i a la humanitat un testimoni excepcional del seu passat, com poques ciutats poden mostrar. Mirant al passat continuem avançant.

Print Friendly, PDF & Email
Print Friendly, PDF & Email

En aquest present d’incerteses, en què ens trobem tancats i a la deriva, situats en un punt estrany on sembla que el rellotge s’ha parat i l’horitzó són les parets de casa, necessitem reflexionar, pensar el futur i actuar.

Estem exposats a la desinformació i a la manipulació perquè no és fàcil destriar allò que realment és fiable. En el volum ingent de notícies que ens arriben pels mitjans audiovisuals i les xarxes, es barregen xifres oficials amb tot tipus d’interpretacions subjectives, que van des de confabulacions galàctiques a comentaris de pati de veïns. La por genera molta desconfiança i és l’hàbitat perfecte per a la ràbia i el ressentiment. No és el moment de les especulacions interessades ni de la transmissió de més inseguretat. Cooperem tots a generar un clima de confiança i solidaritat, tant en l’àmbit sanitari com en el social i econòmic.

La situació de l’epidèmia, a pesar de tot el que estem vivint, sembla més controlada. La gent es queda a casa i seguix majoritàriament les indicacions de les autoritats sanitàries i l’atenció hospitalària sembla garantida.

No es pot abaixar la guàrdia i haurem de continuar fent sacrificis. Més prompte que tard tot tornarà a la normalitat. Si de cas, hem d’aprendre que hem d’estar sempre preparats amb un sistema públic de salut potent que ens vacune contra situacions semblants.

En qualsevol cas, el present no ens pot ocultar el futur. Durant aquestes setmanes molta gent ha perdut el treball, o ha perdut parts dels seus ingressos; molts comerços, bars, restaurants, etc., han hagut de tancar. Moltes empreses han fet ERTOS i han frenat o paralitzat la seua activitat. És una autèntica catàstrofe sense precedents en les últimes dècades, que afecta tot el món, però alguns països com el nostre d’una manera més greu. I en això és en el que hem de pensar ara: com eixir d’aquesta crisi amb els mínims danys possibles, amb el menor nombre de víctimes socials i laborals.

En primer lloc cal tenir clar que hem d’eixir junts i juntes. No podem deixar en l’estacada a ningú. S’ha de forjar una aliança de cooperació entre ciutadans i institucions, entre treballadors i empreses. S’han de deixar de banda els interessos particulars i arrimar tots el muscle en benefici del bé comú. La política hauria de tornar a la senda del consens com a eix vertebrador de la societat, buscant el benestar de la comunitat i actuant d’àrbitre. No podem tornar a la selva, la polis és l’objectiu. No podem permetre que un bitxet acabe amb segles de civilització. Encara diria més, hauríem d’aprofitar aquesta crisi, amb tots els respectes al dolor, per a rectificar els efectes devastadors de la globalització i l’ultraliberalisme, si realment compartim els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

I cadascú i cadascuna de nosaltres hem de cooperar i actuar en l’àmbit de les nostres competències, personals i col·lectives. Nosaltres com Ajuntament estem adoptant mesures que busquen pal·liar al màxim els problemes dels ciutadans al nostre municipi, des de les d’abast general a les més concretes destinades a la població més vulnerable, sense caure en la demagògia i el populisme. Mesures reals que ajuden les persones que no poden pagar ara els seus impostos, que necessiten atenció de tot tipus. Ara més que mai l’administració ha d’estar al costat de la gent. I es fa gràcies a tots, des del govern a l’oposició, passant per treballadors i sindicats, i comptant també amb l’ajuda inestimable del voluntariat. Som una ciutat amable i solidària.

El nostre repte immediat és el futur, un futur que ja està ací. De fet ja s’estan prenent mesures i se n’hauran de prendre moltes més. Els pressupostos del 20 i el del 21 s’hauran d’orientar en gran part a les polítiques socials i econòmiques. Per una banda, els serveis socials s’hauran de dotar de partides més fortes encara per garantir les necessitats bàsiques de les persones més desfavorides, d’altra, caldrà implementar plans d’ocupació per a la gent que no té treball, tant de manera directa com indirecta. Haurem d’ajudar els xicotets comerços i les xicotetes empreses, també amb la cooperació dels ciutadans. Buscar la col·laboració de les administracions competents per buscar ajudes a les grans empreses de la nostra ciutat ha de ser un altre dels nostres objectius. En definitiva, necessitem un pla de xoc per mitigar els efectes de la crisi i mantenir la cohesió social.

Cooperant, entre totes i tots tenim molt de futur.

Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 20 Marzo 2020 19:35

La vida no s'ha parat

Print Friendly, PDF & Email

Estos dies en què vivim una situació que sembla irreal, una vida que pareix que no és la nostra vida, potser tenim la sensació que el rellotge s’ha aturat, que el temps no avança. Però no és així, cap déu ni cap virus tenen el poder de parar la vida. En cada casa, en cada lloc de treball, la vida batega, en cada hospital i en les carreteres el pols continua.

És cert que moltes coses han canviat, i més cert encara que en el futur hi haurà canvis en profunditat. Cada crisi és una oportunitat per a aprendre i rectificar, i encara que de vegades semble que els humans som contumaços en els nostres errors, des d’una perspectiva àmplia podem comprovar que la nostra espècie és l´única humana que ha sobreviscut. I la clau de la nostra supervivència al llarg de pràcticament 200.000 anys és la capacitat de cooperació. Els neandertals, més forts que els sàpiens i amb un cervell de dimensions semblants, van desaparéixer fa 30.000. I no va ser cap virus la causa de la seua extinció, sinó la competència amb uns individus que, arribats d’Àfrica, els van superar en capacitat d’adaptació gràcies a l’habilitat per a intercanviaar informació en grups cada vegada més grans.

A dia de hui els humans hem superpoblat la Terra perquè gràcies als avenços tecnològics en tots els àmbits, hem aconseguit allargar l’esperança de vida de manera molt considerable. Ja mor més gent per obesitat que de fam, encara que ja sabem que la desigualtat al món continua sent indecent i que mentre en alguns països es gasten fortunes en operacions de cirurgia estètica, en altres moren centenars de milers de xiquets i xiquetes simplement per no disposar de medicaments o vacunes que fa dècades que van ser descoberts.

Ara és moment de màxima cooperació a nivell mundial i cadascú i cadascuna de nosaltres hem d’assumir la nostra responsabilitat en l’àmbit individual per contribuir a la solució global. D’una banda complint totes les normes que en matèria de seguretat i salut pública recomanen les autoritats sanitàries i públiques en general. Crec que no és ara el moment de les desqulificacions ni de la desconfiança. Junts i juntes, generosament i solidàriament, hem de superar este problema.

També des de l’Ajuntament de Sagunt, dins de les nostres competències, estem intentant contribuir a solucionar els problemes i a facilitar la vida de totes les persones, especialment d’aquells sectors més vulnerables a qualsevol crisi. No sols es tracta de mesures de seguretat i higiene, sinó també de caràcter social i econòmic, perquè cal reduir al màxim l’impacte en els treballadors, en els comerços i en les empreses.

Confiem en la humanitat i en la capacitat dels sapiens sapiens de cooperar i resoldre problemes. És cert que de vegades fem la impressió de no superar la nostra condició de primats i fem exhibició de conductes inhumanes, però cal mirar al futur com una oportunitat de millorar la nostra evolució. Haurem de ser més generosos i més solidaris, haurem de compartir el coneixement i el benestar si no volem que un insignificant bitxet altere el ritme de la nostra vida.

Estic segur que esta pandèmia va a acabar més prompte que tard perquè ja tenim notícies molt positives quant a medicaments i vacunes en diversos països, però m’agradaria pensar que aprofitarem per acabar amb altres pandèmies que causen més mort i dolor, com la intolerància, la supèrbia i la desigualtat. En qualsevol cas resistirem i tornarem a omplir els carrers i les places, i ens tornarem a abraçar i a besar indiscriminadament.

Una forta abraçada.

Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 10 Enero 2020 19:25

Sagunt i l’alliberament de l’AP-7

Print Friendly, PDF & Email

L’alliberament del peatge de la principal via que vertebra el nostre País és una de les millors notícies que els valencians i les valencianes hem rebut ens els últims temps, una de les poques bones notícies de fet. Ha arribat massa tard, però la injustícia era de tal magnitud que la solució no admetia més demora.

D’una banda, l’AP-7 comportava un sobrecost importantíssim per a una economia com la valenciana que en un gran percentatge depén del comerç exterior, principalment amb Catalunya i Europa. Tant les exportacions com el sector turístic estaven gravats per un peatge inexistent en altres vies de l’Estat.

I no sols pel peatge, sinó per l’absència d’alternatives tant per carretera com ferroviàries. Cap recordar que no existix ara per ara una autovia que travesse de nord a sud l’allargada geografia valenciana, com passa en altres territoris, on conviuen vies de gran capacitat amb i sense peatge, pràcticament en paral·lel. I a més no hi ha una xarxa ferroviària per a passatgers i mercaderies que puga resultar una opció realista. A Madrid, per exemple, l’A-3 és gratuïta i a més podem viatjar amb AVE, així ens resulta més fàcil anar a ofrenar velles i noves glòries i podem tornar més ràpid amb la cua entre cames.

De fet, podem arribar des de Sagunt a Huelva, Almeria, A Coruña, Saragossa i a mitja Espanya sense haver de pagar un euro de peatge, però on més falta ens fa, no. Quin pecat hem comés els valencians perquè ens tracten així? Totes les capitals andaluses i totes les castellanes, passant per les extremenyes i les gallegues, estan connectades per autovies lliures.

Per què no ho anàvem a estar nosaltres, els valencians, que per si fóra poc pertanyem al club dels pobres? Infrafinançats, marginats en inversions i damunt amb un peatge dels durs. Potser han llevat el peatge per por que ens rebel·làrem ( és broma!), o potser fa ja temps que la concessió està més que amortitzada i seria una broma de mal gust renovar-la. Per no parlar de l’impacte que en alguns municipis valencians tenia fins ara la travessia de la N-340, amb un intens trànsit que fugia de pagar l’impost revolucionari i interferia en la vida quotidiana de milers de ciutadans que han estat suportant durant dècades accidents i contaminació tercermundistes dins del recinte urbà.

Precisament Sagunt va ser la primera ciutat que va aconseguir el desviament de la N-340, i no amb la construcció d’una circumval·lació paral·lela a l’AP-7, sinó tal i com demanava la Coordinadora Pro-alliberament de l’A-7, traslladant el peatge al Pontasgo, és a dir, eliminant al mateix temps la travessia de la carretera i alliberant un tram de l’autopista. Corrien els anys noranta i no va ser un regal, sinó el resultat d’una mobilització de milers de persones que eixien al carrer i tallaven la carretera, un èxit sense precedents en la nostra ciutat i segurament en cap altra. Aquella plataforma ciutadana, liderada per Enric Ariño, va comptar amb el suport de tots els partits i de tots els col·lectius i va ser una demostració d’unitat i de força. Hui la carretera és una avinguda amb àmplies voreres i abundant vegetació, un espai amable que en res recorda el soroll i el fum dels anys huitanta. Però encara tenim treball pendent, una bona connexió amb l’autopista al nord del nostre terme, precisament en la zona del Pontasgo, que facilite un accés ràpid des de Sagunt, el Port i Canet, les Valls i la Baronia.

Des de Compromís ja hem fet la demanda i esperem la mateixa unitat i la mateixa força que demostràrem fa vint anys per aconseguir l’alliberament. Ara la connexió.

Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 20 Diciembre 2019 15:55

Contiuem avançant

Print Friendly, PDF & Email

Arribats pràcticament al solstici d’hivern, podríem fer ja un primer balanç de com s’està desenvolupant esta nova legislatura. Les valoracions sempre són donades a la subjectivitat i més encara quan es fan des de la implicació més directa i personal, com és el meu cas. Ni es tracta de fer un exercici de nostàlgia gratuïta ni de practicar la falsa modèstia.

No seria sincer si negara que, durant els quatre anys que vam dirigir el govern de la nostra ciutat, els importants objectius que ens vam proposar es van aconseguir raonablement, des de l’èxit de Parc Sagunt, que ha culminat amb la comercialització de la pràctica totalitat de les parcel·les i la instal·lació de grans empreses, fins al gran impuls de la nostra cultura i el nostre patrimoni, passant pel conveni amb l’APV. Mai la nostra ciutat havia ocupat tantes portades en positiu en tots àmbits de la gestió, i vam aconseguir ser un referent per a molts altres municipis i per al mateix Govern de la Generalitat.

No tot va ser, però, un camí planer, no és este un poble exempt de conflictes, tenim molta història i una societat molt dinàmica, i no sempre tots estan disposats a col·laborar en el progrés, fins i tot quan els objectius són clarament positius i compartibles. La idea de cohesionar la ciutat i d’avançar units en benefici del benestar comú xoca contra els que estan interessats justament en el contrari i busquen qualsevol excusa per posar pals a les rodes.

L’interés general sempre ha guiat la nostra acció de govern i sempre hem posat els principis i les conviccions per damunt d’interessos particulars, per molt de poder que tingueren darrere. I d’això és del que més orgullosos ens podem sentir, de saber trobar en la pedra i el ferro una aliança insubornable contra la destrucció i la prepotència del Poder que s’amaga en les ombres obscures del Sistema.

No era fàcil resistir, però vam aguantar unes eleccions complicades, i no var ser fàcil continuar governant a pesar de no haver guanyat l’Alcaldia. Però ací estem, de nou, com sempre, ajudant, aportant, de manera lleial i constructiva, per a portar endavant vells i nous projectes. A nosaltres no se’ns cauen els anells i des del primer dia ens hem arromangat per continuar fent millor esta ciutat, començant per acabar tot el no vam saber o no vam poder fer durant quatre anys, que no és poc.

No valen excuses, la nostra gestió va fallar en massa ocasions, i a pesar d’aprovar tres pressupostos seguits i de disposar de recursos, no vam posar en marxa molts dels projectes que havíem anunciat. Poca ajuda de les altres administracions, però massa lentitud en la nostra.

De fet la majoria dels projectes que ara es fan realitat, formen part d’eixa ambiciosa llista que no vam saber executar amb més celeritat. A punt estem d’acabar la Ronda Nord, que connectarà en poques setmanes l’avinguda del Mediterrani amb el barri de Sant Josep i Canet, la rehabilitació del conjunt històric del Grau Vell porta mesos en marxa, ja hem finalitzat la primera fase d’intervenció a l’Alqueria de l’Aigua Fresca, el CEAM de Sagunt obrirà de manera imminent les seues portes i ja ha quedat perfectament garantit el projecte de Centre de Dia i CEAM a l’antic Economat de la Gerència, s’ha firmat fa uns dies l’acta de replanteig, prèvia a les obres, de la Senda Blava que unirà els passejos marítims del Port i Canet, també s’acosta la construcció del Centre d’Oci per les persones majors del nucli històric, i a poc a poc, lentament, però sense pausa, aniran fent-se realitat els nostres desitjos.

Demanem disculpes pel retard, però el temps i la realitat aniran fent justícia. Amb el solstici, de manera quasi imperceptible, les nits seran cada dia més curtes i el sol invicte ens acompanyarà uns segons més cada jornada, de manera imparable.

Són ara dies per a celebrar que continuem avançant, i un bon moment per desitjar-vos bones festes i un gran any nou.

Print Friendly, PDF & Email
Jueves, 05 Diciembre 2019 20:07

Una Constitució segrestada

Print Friendly, PDF & Email

La pràctica totalitat de la ciutadania que va poder votar la Constitució del 78 ha desaparegut, o forma part del que es coneix com a classes passives, o està a punt de jubilar-se. Poca broma amb això, perquè la majoria de les persones que vivim, treballem i votem en este país, no hem tingut la possibilitat de decidir aspectes bàsics per a la nostra convivència i per al nostre benestar. Estem sotmesos a l’imperi de la llei, com se sol dir solemnement, però no ens donen l’oportunitat de revisar, d’actualitzar el que una altra societat, la del tardofranquisme i la predemocràcia, va aprovar en un context que no té res a veure amb l’actual, més de quaranta anys després.

En aquells anys, totes les institucions de l’estat estaven encara en mans dels vencedors de la Guerra Civil i dels responsables de la dictadura més longeva d’Europa, des del govern a l’exèrcit, passant per la judicatura. La mateixa societat que havia contemplat plàcidament la mort natural del Caudillo, havia votat majoritàriament en les generals del 77 els líders i els partits que provenien del règim feixista. Es vivia una etapa de trasvestisme polític sense comparació en cap altre país. Es canviava la camisa blava per la blanca i el cavaller falangista es transformava en un demòcrata de tota la vida.

En l’essència d’aquella “modèlica” transició podríem trobar algunes claus de la indecència actual. El blanqueig d’una dictadura tan llarga i tan cruel es va resoldre com un acte de conciliació entre dos bàndols, quan la guerra feia quaranta anys que havia acabat. Es va posar al mateix nivell víctimes i botxins, i així es va legitimar una Constitució que naixia viciada per la por i la prudència, que va acontentar els còmplices de la ignomínia i els partits que anaven a aprofitar l’oportunitat sense afrontar el conflicte que haguera suposat exigir justícia als responsables de tants i tan greus crims contra la humanitat.

Aquella novena Constitució espanyola, aprovada el 6 de desembre de 1978, està pràcticament intacta, com un text sagrat, llevat de la reforma exigida pel Tractat de Maastricht, i de la nefasta reforma de l’article 135 pactada entre el PP i el PSOE pel procediment d’urgència i sense referèndum, durant el govern de Zapatero en 2011, i que establix un sostre de deute constitucional. En quaranta anys només dos canvis, un obligatori i l’altre fatal. No ha passat res en els últims quaranta anys? És que no hi ha hagut transformacions importants, no sols en la societat o en els valors i drets personals , sinó també en l’àmbit científic i tecnològic?

I encara més, ni s’ha modificat ni s’ha aplicat en tota la seua literalitat. Els articles que tracten del dret a la vivenda digna o a un treball, i en general tots aquell que tracten aspectes socials, estan redactats de manera que el seu incompliment no genera sentències contra els infractors; en canvi altres es porten al peu de la lletra i més enllà, i es descarreguen com un martell sobre persones i pobles que aspiren a ampliar el seu horitzó de llibertat.

Ni què dir d’articles que ens afecten a les comunitats autònomes, especialment a la nostra. Sembla que la solidaritat siga un deure constitucional, que la suficiència financera per a prestar serveis públics està garantida, i a l’hora de la veritat, la Constitució és paper banyat. Com es pot justificar que el nostre País que suposa més d’un 10% de la població i del PIB, i que té una renda per sota de la mitjana d’Espanya, siga un contribuïdor net a la caixa comuna? Com pot ser que sent més pobres que la mitjana de la població espanyola la nostra comunitat siga la més infrafinançada? Per què no hi diu res el Tribunal Constitucional?

En les preguntes s’entenen les respostes. La Constitució espanyola és ambigua i s’interpreta des de postures ideològiques. Cal una reforma en profunditat tant pel que respecta al desenvolupament dels drets i llibertats individuals, com pel que atén a l’aprofundiment en la descentralització territorial en la línia d’un model, si més no, federal.

Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 15 Noviembre 2019 13:48

La política no és un joc de daus

Print Friendly, PDF & Email

Deia Bismark que la política no és una ciència, sinó un art. No sabria dir amb certesa si és un art atenent l’actualitat política, però no és l’únic que defensava que la política no seguix regles exactes. Coincidia amb l’autoritari canceller prussià, el matemàtic i filòsof gal·lés Bertrand Russell, quan afirmava que els científics s’esforcen per fer possible l’impossible i els polítics per fer el possible impossible.

Si la política fora almenys tan previsible com la meteorologia de butxaca, segurament ens estalviaríem espectacles tan lamentables com els que estem vivint els últims dies, que recorden més una cançó coenta de Pimpinela que un diàleg seriós i responsable, digne d’una democràcia avançada.

L’ego d’alguns polítics supera certament el d’alguns artistes megalòmans que es creuen el centre de l’univers i són capaços de posar en risc l’estabilitat i la convivència d’un país per aconseguir més poder. Això és el que ha fet el president en funcions: no es va acontentar amb ressuscitar d’entre els morts, no va tindre prou amb guanyar el tron del seu partit i aprofitar el recolzament de tots els demòcrates que després va estigmatitzar per traure endavant una moció de censura, ni tan sols sembla que li era suficient guanyar unes eleccions i formar un govern de progrés amb algunes de les forces que l’havien ajudat. Algun oracle li havia anunciat que el seu bon fat continuaria portant-lo al cim amb més de 140 diputats, i el que quasi aconseguix és portar-nos a tots a la caverna. Esta és una demostració que la política no és una ciència.

La dreta ha aprofitat l’ocasió i com l’au fènix ha reviscolat, una au que no recorda precisament els documentals de Rodríguez de la Fuente, sinó més prompte la de l’escut del NODO. Poca broma amb els efectes de la frivolitat i la prepotència, que quan no es calibren les forces, altres estan a la joca esperant la peça. I el problema no el tindrien sols Sánchez o Iglesias, els tindríem tots, especialment les peces il·legalitzables, que són les més preuades per les àguiles mesetàries.

Segurament inspirats en el famós duo dels anys huitanta, els que fa quatre dies semblaven irreconciliables, ara es mengen a besos i s’han jurat fidelitat. En vint-i-quatre hores han retrobat l’amor i tenen per davant un repte difícil, celebrar una boda amb un menú que siga del gust de tots els convidats. Tenen molta pressa perquè l’ensurt ha sigut important i sembla que han aprés que amb la cosa pública no es pot jugar. Si de cas amb l’amor, l’amor que Ausiàs March comparava amb un joc de daus, però no els daus de Juli Cèsar quan va travessar el Rubicó.

I si a Hispània la cosa ha anat com ha anat, ací ha anat com allà. Som de segona i anem a continuar sent-ho, perquè és la nostra vocació: l’infrafinançament i la marginació en inversions decisives per al benestar de les persones valencianes no pesen en els electors, estan immunitzats, es veu que la devoció per ofrenar supera la consciència del maltractament crònic que patim com a poble. Això sí que és patriotisme i no el dels que no tenen queixa. Ara, del que sí que estem segurs és que “Teruel existe”!

En esta històrica i industrial ciutat, l’àguila cavernària també ha remuntat el vol, algunes forces han perdut vots, unes més que altres, d’altres hem augmentat en major o menor proporció, i poques singularitats dignes de comentaris profunds. Més o menys com en abril.

Valia realment la pena córrer el risc d’introduir-nos al túnel del temps, per al final abraçar-se i menjar perdius. No sols no valia la pena, ha sigut una temeritat que ni tan sols l’última cita d’este article pot dissimular: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”. Com veuen, Groucho tampoc creu que la política siga una ciència, si de cas un art, encara que massa sovint sembla un joc d’infants.

Print Friendly, PDF & Email
Jueves, 31 Octubre 2019 20:08

Compromís contra el “catastrazo”

Print Friendly, PDF & Email

Un dels últims regals del PP de Rajoy va ser el catastrazo, una pujada del valor cadastral del immobles que directament augmentava l'IBI que havien de cobrar els ajuntaments. Un regal enverinat que va afectar l’economia domèstica de moltes famílies en plena crisi econòmica. Un autèntic drama. Una més —de tantes i tantes— dels governs de la dreta del Partit Popular en la seua fixació a carregar el pes de la crisi econòmica a les classes baixes i mitjanes.

Des de Compromís per Sagunt vam afrontar de seguida el problema perquè ens va semblar una mesura absolutament injusta i desproporcionada. I ho vam continuar fent des del govern municipal, des de dues línies de treball. D’una banda, vam haver de rebaixar el coeficient que aplica l’Ajuntament fins arribar pràcticament al mínim legal, que és del 0,4 per cent, per neutralitzar l’increment del cadastre, que no depén en absolut de nosaltres. De fet, durant els últims anys l'IBI no ha pujat i fins i tot ha baixat en alguns casos. Ens referim sobretot al rebut que paguen els ciutadans per la seua vivenda.

D’altra banda, una altra qüestió que ens semblava molt injusta i desproporcionada és el fet que la revisió cadastral no s’ajustava a la realitat del mercat i moltes vivendes tenien un valor molt superior al que tenia en el mercat immobiliari. En alguns casos el doble que el valor real de les vivendes: una autèntica temeritat i una disfunció que de cap manera havien de pagar els veïns i les veïnes contribuents.

Per esta mateixa raó vam treballar de valent perquè s’anul·lara o es modificara a la baixa aquella revisió. Vam negociar amb el cadastre reduir els percentatges que els efectes de la bombolla immobiliària va comportar en ciutats com Sagunt. En definitiva, no pot passar un any més sense que ajustem els valors de les vivendes als preus de mercat reals, ja que el marge que tenim des de l’ajuntament per reduir el coeficient no és molt gran i les famílies no tenen per què pagar el mal funcionament de l’administració, que es coneixedora de la problemàtica i no actua amb la diligència necessària.

De fet, sembla que es produirà una rebaixa per al proper exercici, però encara no coneixem els límits d’esta presumpta rebaixa. També hem de demanar el compliment de la normativa fiscal que diu que el valor cadastral mai pot ser major que el 50% del valor de mercat. Una proposta que no es redacte sobre eixes premisses causa les desigualtats en les quals ara estem immersos. No podem perdre un altra oportunitat.

En qualsevol cas, el treball de Compromís constant i perseverant per demostrar el desajust i la desproporcionalitat entre el valor real de les vivendes i el que atorga el cadastre va per bon camí i possiblement el 2020 ja podrà beneficiar els veïns i les veïnes del nostre municipi.

Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 25 Octubre 2019 16:37

Continuem treballant per la ciutat

Print Friendly, PDF & Email

La meua ocupació actual com a regidor d’Urbanisme i Habitatge em permet continuar contribuint, amb la mateixa convicció de sempre, a consolidar un projecte de ciutat en el qual hem treballat des que tenim responsabilitats de govern. En este sentit, no hem perdut el temps i ens hem posat a la faena de seguida i hem començat la legislatura municipal desbloquejant antics projectes paralitzats des de fa anys a causa de la crisi econòmica i l’abandonament dels agents urbanitzadors.

En primer lloc, hem actuat al barri de Churruca del Port de Sagunt, una actuació per a començar el procés d’urbanització de tot el sector,UA-5, que tants problemes ha generat en últims anys. És molt important perquè el procés ja no es detindrà i es crearan espais verds, dotacionals i solars per a edificar. Així podrem resoldre tots els problemes pels quals, amb molta raó, es queixaven els veïns del barri. També actuarem en altres àmbits amb urbanització pendent, com és la plaça de Bilbao, la zona del Ferroland o el barri dels Metalls. En el sector centre, tenim pendents obres al gran sector de Fusió i tenim en procés la reparcel·lació del terreny que hi ha entre el Baladre i la zona comercial, amb el qual es completaria la trama entre els dos nuclis principals de la ciutat.

Una altra de les actuacions pendents és el polígon d’El Ventorrillo, que es troba en la fase final d’informació pública per a regular tota la urbanització (vials, parcel·les edificables, etcètera) i permetrà atorgar llicències urbanístiques de manera definitiva. Es tracta d’un espai que fins ara tenia un caràcter precari i que a partir de la nostra gestió podrà regular-se com cal. És una molt bona notícia perquè són 230.000 metres quadrats que tenen moltes possibilitats, ja que és una zona molt ben comunicada que pot facilitar la instal·lació d’empreses i crear llocs de treball. L’ampliació del polígon ja es va plantejar en la legislatura quan vaig ser regidor d’Urbanisme, però el projecte del segon bypass la va paralitzar. Estem treballant també en un altre polígon industrial molt rellevant, el del Camí de la Mar, sobretot amb la xarxa elèctrica, ja que la demanda de parcel·les per part de les empreses s’ha incrementat els últims anys i hem de facilitar la seua instal·lació.

Al nucli d’Almardà acabem de rebre la urbanització de Malvasur i estem programant la solució, d’acord amb la nova legislació urbanística, per a tots els sectors que encara estan pendents d’urbanitzar. Un dels grans objectius és connectar totes les vivendes a la xarxa municipal.

Comptat i debatut, continuem treballant per la ciutat, en esta ocasió com a regidor d’Urbanisme i Habitatge, amb la mateixa energia, passió i devoció, com sempre: és la meua manera d’entendre la política local. Una ciutat rica i complexa que ha de servir al benestar de les persones.

Print Friendly, PDF & Email
Viernes, 20 Septiembre 2019 17:37

Recollint els fruits

Print Friendly, PDF & Email

La setmana passada vam llegir amb una certa perplexitat que es tornava a signar el conveni entre l’APV i l’Ajuntament de Sagunt, ja que l’acord no sols es va aprovar en sessió plenària a finals de la passada legislatura, sinó que a més es va firmar protocol·làriament i públicament. El conveni signat després de diverses modificacions, només quedava condicionat a l’aprovació per part del Ministeri d´Hisenda de les obligacions que l’Estat adoptava amb la signatura. Quan ens vam assabentar per la premsa de l’acte, pensàvem que s´havia modificat, però deduïm que no hi ha hagut cap canvi i per tant és exactament el que es va ratificar la primavera passada.

A nivell personal, he de dir, com molts de vostés ja saben, que per a mi l’obertura de la ciutat al mar ha sigut i és un dels grans projectes pels quals he lluitat amb totes les meues forces al llarg de quasi vint anys, sobretot en la passada legislatura en la qual he gaudit de l’honor de ser l’alcalde de Sagunt. La integració del moll nord en la ciutat sempre havia comptat amb l’oposició de l’APV i la recuperació del Pantalà sempre s´havia condicionat a una futura ampliació. En el conveni que nosaltres vam firmar, el moll nord quedarà completament lliure i accessible per als ciutadans a partir de 2022 i la rehabilitació del Pantalà com a espai públic compta amb una dotació pressupostària de 7 milions d’euros.

Des de Compromís per Sagunt sempre hem tingut molt clar que esta era una de les iniciatives de transformació de la ciutat essencial per a millorar el benestar de la ciutadania i canviar la fisonomia del Port de Sagunt. Per a nosaltres és un compte que tenim pendent des de fa anys. He de dir que l’obertura al mar haurà d’anar acompanyada de la recuperació patrimonial de l’eix format per la Nau Industrial, l’Alt Forn número 2 i el futur Museu Industrial. Les possibilitats de futur són molt positives perquè aniran lligades al creixement de Parc Sagunt i la inclusió del corredor mediterrani-atlàntic en les xarxes transeuropees. Tot i això, encara queden qüestions importants per resoldre, com és el cas del desdoblament de la CV309.

El canvi de direcció en l’Autoritat Portuària de València , com he dit en tantes ocasions, ha sigut fonamental per a millorar les relacions amb Sagunt, i no sols pel que respecta al Conveni, sinó també per a desbloquejar Parc Sagunt, millorar les infraestructures i accelerar tot el procés de recuperació econòmica. Hi ha molt de treball pendent, com ara la finalització de la segona dàrsena, però la construcció el Punt d’Inspecció fronterera va a augmentar les oportunitats de negoci del nostre port.

D’altra banda la participació de Sagunt —l’única ciutat de la província de València— en la segona edició del fòrum d’inversors “Invest in Cities”, un esdeveniment a nivell estatal, on participen les vint ciutats espanyoles considerades les més atractives per a invertir serà una bona oportunitat per a mostrar als inversors els avantatges que els pot comportar apostar per una ciutat com la nostra, que és un node logístic i econòmic de referència al sud d’Europa, gràcies justament al desenvolupament de Parc sagunt i el port.

Un dels nostres punts forts és la ubicació estratègica. Som cruïlla de camins i tenim un port des de fa 2.500 anys que ha sigut el que ens ha obert la porta al món. Un dels punts claus per a participar en este important fòrum ha sigut, entre altres motius, gràcies a una de les fites importants que vam aconseguir la legislatura municipal passada: la inclusió de Sagunt en l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI).

Aconseguir l’EDUSI va ser una de les notícies importants de la legislatura passada perquè vam aconseguir una subvenció dels fons europeus de 6’5 milions d’euros que haurà d’anar acompanyada de la mateixa quantitat de diners per part de l’Ajuntament per a millores de la ciutat en àmbits tan importants com són el medi ambient i el patrimoni. En definitiva, a poc a poc l’Ajuntament va recollint els fruits d’un treball conjunt que vam iniciar la legislatura municipal passada.

Print Friendly, PDF & Email
Página 1 de 7