Com ja ha passat des de fa un any amb totes les festes, estes han sigut silenciades per la pandèmia. Qui no necessita escoltar els passos dels músics tocant les seues cornetes, els seus tambors i els seus bombos... qui no necessita escoltar el clarí o la matraca? Enguany, 2021, la setmana santa al municipi també serà diferent, la gaudirem dins de les parròquies però crec que és necessari saber d’on venim per deixar en el record el que som i el que podem arribar a ser.

La Setmana Santa a Sagunt. Declarada “Festa d'Interés Turístic Nacional”, s'ha consolidat com un fenomen social i religiós que es manté des de fa més de 500 anys. Els joves confrares que formen la Majoralia són els responsables de la preparació dels actes que es desenvolupen en la seua majoria a l'ermita de la Sang.

No sabem quins són els orígens de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt. Sabem que al segle XVI estava establida en l'abandonada sinagoga jueva, segons ho il·lustra el cronista Antonio Chabret, en la seua coneguda obra Sagunto: su historia y sus monumentos: “La sinagoga estava al barri de la Sang Vella, i va ser convertida en església de la Sang de Crist després de l'expulsió dels israelites. Avui, només queden del temple judaic quatre arcs ogivals en la part posterior de les cases núm. 7 a l'11 de l'indicat barri”.

Els penons morats que obrin la processó del Sant Enterrament ens recorden els gremis que antigament hi havia a la vila de Morvedre, i és molt possible que aquestes organitzacions serien les autèntiques iniciadores de la commemoració de la Setmana Santa, sobretot de la processó del Divendres Sant.

En 1492 Ferran el Catòlic va concedir franquícies i beneficis econòmics als que re-poblaren la jueria. Aquesta repoblació no va ser copiosa i va tardar més del que s'esperava. El barri, abans habitat per jueus, va ser ocupat pel gremi o confraria de “peraires” o teixidors de lli, és a dir, menestrals dedicats a la fabricació de draps i teles.

No és estrany, doncs, que aquests artesans foren els fundadors de la Confraria de la Sang. El que sí que sabem cert és que des dels inicis la Confraria tenia, i té, un càrrec anual fix, aquest és el de “majoral”.

La Setmana Santa de Sagunt, o millor, el Divendres Sant que es rememora des de fa més de cinc-cents anys, constitueix l'eix principal de la commemoració. Dia que es viu amb intensitat, no solament pel clavari i els seus majorals o els prop de 1.500 confrares, amb el rostre cobert amb negra vesta, sinó per tot el poble saguntí. El Divendres Sant comença la vespra, el dijous, amb els “oficis” a l'ermita de la Sang, la visita als “monuments”, continuant a la nit amb la vetla del Santíssim, que s'uneix al Divendres Sant amb la pujada al Calvari. És el Viacrucis. A Sagunt, des de sempre, només hi ha hagut una Confraria, mentre que en altres ciutats i pobles proliferen les germandats i confraries. A Sagunt la rememoració es redueix al Sant Enterrament. El Divendres Sant és el dia d'obligada concurrència. Gent de la comarca i d'altres punts de la geografia provincial s'acosten, amb total fervor, a la nostra ciutat amb l'ànim de presenciar i viure, de ben a prop, el Divendres Sant, la piadosa processó del Sant Enterrament. Des dels inicis de la commemoració, a mitjan segle XV, fins avui, a penes s'ha alterat el cerimonial i els costums.

El poble paga la “festa”, perquè és seua, es fa loteria, rifes, s'arreplega porta a porta per a mantindre una hisenda sanejada. Tot està fixat, reglamentat, els dies i les hores, l'ordre de les desfilades, les expressions, els cants, els vestits, “les vestes” i fins els menjars.

Un dels actes més íntims i poc multitudinari és el pase de llista. Aquesta vegada l'escenari serà la plaça de la Trinitat, en aqueix espai urbà que antany, fins a 1933, on va estar situat el convent trinitari construït en 1275. Allí, el secretari de la Confraria, pujat sobre una pedra, que abans va estar en el convent, passarà llista de tots els confrares que han de participar en el Sant Enterrament. Seran més de 1.500 els confrares que, amb la vesta amb llarga cua i el rostre cobert, després de passar llista, en formació, es dirigiran per Camí Real a la plaça Major i, des d'ací, a l'ermita de la Sang, des d'on, a les vuit de la vesprada, s'iniciarà el Sant Enterrament saguntí i universal.

Setmana Santa a Port de Sagunt. És veritat que en el Port de Sagunt no se celebrava la Setmana Santa, almenys exteriorment, tan sols a l'interior dels temples parroquials com mana la tradició, malgrat els intents per consolidar la Setmana de Passió que es va celebrar durant alguns anys, sobretot en la dècada dels cinquanta.

De tots és sabut que el Port es va formar, inicialment, amb gents vingudes de tots els punts de la geografia espanyola en instal·lar-se en el nostre sòl, primer la Companyia Minera de Sierra Menera, i després els Alts Forns del Mediterrani. A Sagunt van vindre famílies senceres per a residir i iniciar un nou futur. Aquestes gents van portar amb si els seus costums, les seues tradicions, integrant-se, al mateix temps, en la vida quotidiana i els seus costums en la nova terra que els acollia.

Entre els costums que van aportar els immigrants destaca la Setmana Santa. Pel comentari que de la Setmana Santa en el Port de Sagunt, que signa Fernando Cos-Gayón Domínguez (Revista Setmana Santa Saguntina. 1991), sabem com celebraven els portencs, antany, la seua Setmana Santa.

Després del “ciri” dels Monuments que finalitzava al migdia del Divendres Sant, se celebrava un solemne Viacrucis en l'albereda, enfront de l'església de Ntra. Sra. de Begoña, patrona del Port de Sagunt i únic temple (inaugurat en 1929) que existia per aquells dies.

En 1955 la capella de Ntra. Sra. del Carmen va ser elevada a la categoria de parròquia. Més tard es consagrarien dues noves parròquies: Sant Pere i San José.

La processó més important se celebra el Divendres Sant. És el Sant Enterrament, raó principal d'aquestes celebracions. En el Port de Sagunt i fins a 1956 la processó eixia amb un sol pas, el “Crist Crucificat”.

En 1956 es crea la primera Germandat afavorida pels feligresos de les parròquies de Sant Pere i San José. Serà la germanor “Jesús Natzarè”.

En 1959 són ja quatre els passos que prenen part en la processó del Divendres Sant. El recordat pare Jaime, responsable de la parròquia del Carmen, va aconseguir que un grup de feligresos constituïren la germanor de

Ntra. Sra. dels Dolores, “La Dolorosa”. En 1964 la Companyia Minera de Sierra Menera va costejar el pal·li d'aquest pas. Hui aquesta imatge forma part del patrimoni de la parròquia del Carmen.

La processó del Divendres Sant es va celebrar fins a 1969. El Dissabte Sant o de Gloria, a les deu del matí, el goig era general. La sirena de la “Fàbrica” feia sonar el seu conegut “xiulit” que avisava de l'entrada i eixida dels treballadors de la llavors A.H.V. A aquest senyal acústic els joves i xiquets feien sonar tambors, xiulets i tota sort d'artefactes que produïen sorolls eixordadors en senyal d'alegria, perquè Jesús ha ressuscitat.

Concloem el nostre comentari de la mateixa forma que Fernando Cos-Gayón acaba el seu escrit: “Per això, en parlar de la Setmana Santa o de Passió, he preferit fer-ho amb records de la meua joventut, fins i tot de la meua infantesa, perquè –com molts altres cristians del Port– enyorem aquelles celebracions, fins i tot, per què no?, amb les saetas eixides de les veus estripades d'alguns dels nostres paisans. Eren moments de vertadera emoció, semblants als descrits pel poeta Gabriel y Galán, en el seu cèlebre poema “La Pedrada”, quan un xiquet llança una pedra contra el botxí, que en un dels passos representava els assots a “Jesús en la columna”, i en pregun-tarli, “per què has fet això?”, contesta amb la innocència que només un xiquet és capaç de tindre: “Perquè sí, perquè li peguen sense fer cap motiu”.

La Setmana Santa de Port de Sagunt va començar a celebrar-se, de nou, entorn de l'any 2009, sent la Confraria de la Germandat de la Dolorosa Mare del Ressuscitat qui va començar a fer els primers passos. En l'actualitat està organitzada per l'Associació Cultural Confrare de la Setmana Santa del Port de Sagunt, formada per tres Confraries: la Germandat del Natzarè, la Confraria de la Verge de la Dolorosa del Ressuscitat i la Confraria del Sant Sepulcre. Després de diversos anys sense celebrar-se la Setmana Santa del Port en els darrers anys s’ha consolidat. Recuperant molts dels actes que se feien en el passat.

Tota la informació que baix el títol #wikimorvedre publicada en este diari s’ha publicat també en la wikipedia.org per tal d’aportar un granet d’arena per a que siga coneguda per totes.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre

---

Si le ha interesado esta información, puede unirse a nuestro canal de Telegram y recibirá todas las noticias que publicamos para el Camp de Morvedre. Síganos en https://t.me/eleco1986