Vinculem sempre el Nou d’Octubre amb els Moros i Cristians, ja que són la repre-sentació de la reconquesta per part de Jaume I del regne àrab de Balansya.

És per això que la festa és desenvolupa el primer cap de setmana del mes d'octubre. Organitzada per l'Associació de Festes de Moros i Cristians, té lloc la festa de Moros i Cristians sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei. Les comparses dels bàndols moro i cristià hi rememoren les lluites que hi hagueren entre si per la conquesta i la defensa de la ciutat. Al capdavant marxen els capitans i abanderats amb les mi-llors gales.

Destaca el dia de l’Entrà, en la qual les esquadres de les diferents comparses desfilen mostrant les seues belles i sofisticades vestimentes al compàs de cadencioses músi-ques mores i cristianes.

El primer diumenge d'octubre, amb la pujada al Castell de totes les comparses i davant la porta d'Almenara, es desenvolupen les ambaixades mora i cristiana, amb vibrants discursos dels respectius ambaixadors, seguits de batalla amb lluita d'espases i tret d’arcabussos, que finalitzen amb la reconquesta de la ciutat per les tropes cristianes.

Posteriorment se celebra el Nou d’Octubre, a causa que el rei En Jaume I li va concedir a Sagunt la seua carta pobla en 1248. Tal com explicà Santiago Bru i Vidal, que fou cronista de Sagunt:

“D'entre les moltes commemoracions que pot celebrar una ciutat com Sagunt (cap i senyal històric de les terres comarcals), que compta amb més de dues mil dos centenars anys d'història certa i suficientment documentada; que pot presentar amb tota satisfacció una sèrie o summa d'etapes culturals que la fan digna de figurar amb tot honor en el gran llibre de la Història (etapes prehistòriques i protohistòriques, iberisme, romanització —amb l'apèndix visigot—, domini musulmà de segles i posteri-or arribada a formar part d'un regne cristià destacadíssim en la Península Ibèrica), cap tan significativa per als quals constituïm el nucli actual de la població i treballem per ella, que aquella que, a partir del segle XIII dóna naixement a un poble independent i sobirà que s'incorpora plenament al conjunt de pobles hispànics i a la cultura d'occident o, si volem definir-ho amb termes usuals en l'actualitat, a Europa.

Naturalment, ens estem referint a la incorporació del Morvedre medieval del Regne de València, creat i constituït políticament i jurídicament, per dret de conquesta usual en el seu temps, per Jaume I d'Aragó. Esdeveniment que té una transcendència tal que fa que els saguntins actuals, en major o menor grau i malgrat les successives incorporacions humanes a la població en diversos moments i per diferents motius, durant els últims sis segles d'història saguntina, ens considerem descendents d'a-quells morvedrins que, aproximadament des de mitjan segle XIII, es van acordar, en un esforç comú, per constituir una “universitat” (paraula que usem per a emprar la denominació que en els temps medievals solia donar-se a les poblacions en general i més a aquelles que depenien directament de la Corona)”.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre

Si le ha interesado esta información, puede unirse a nuestro canal de Telegram y recibirá todas las noticias que publicamos para el Camp de Morvedre. Síganos en https://t.me/eleco1986