“De la festa, la vespra”, diu el refranyer valencià. En aquest cas la vespra és el dia en què s'acumulen els nervis, les cavil·lacions, les angoixes i el mal dormir dels protagonistes. I també dels seus sers més volguts, que són els que de veritat pateixen aquestes hores.

Les festes patronals. I les festes religioses en general han sigut una de les manifestacions culturals més importants al llarg de la història, i, en certa manera, encara ho continuen sent. Molt s'ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia és incapaç d'explicar-les de manera satisfactòria, i ha sigut l'Antropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu caràcter popular. No obstant açò, aqueixa explicació antropològica continua sense explicar nombrosos aspectes de les festes religioses i patronals. El seu caràcter identitari, per exemple, no explica per què les festes religioses i patronals tenen molt major arrelament popular que altres símbols identitaris locals o nacionals, o per què continuen tenint tant d’arrelament popular en una societat majoritàriament laica. Tampoc explica per què els portants han de patir en portar sobre els seus muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què aqueixos passos, i les imatges que sustenten, s'adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots aqueixos aspectes d'aquestes festes cal recórrer a la història. És el paral·lelisme entre els elements festius i els històrics i socials el que permet comprendre’n l’origen, el desenvolupament i les característiques peculiars, ja que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la societat de cada període històric. El mètode hermenèutic està vigent, però els símbols festius s'interpreten ara tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els elements i institucions de la societat al llarg de la història. Els resultats d'aquest mètode són significatius i les conclusions, clares i clarificadores.

Cultura de la Comunitat Valenciana. La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles. A més de la història, la geografia i la presència del mar Mediterrani han contribuït significativament en la formació de la cultura actual.

Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la música, la gastronomia, les festes, etc.

Per a dividir les festes s’ha gastat el mètode astronòmic. En astronomia, els solsticis i equinoccis marquen l'inici de l’estació respectiva. Per exemple, el solstici d'hivern, que és el dia de l'any amb menys hores de llum diürna, indicaria l'inici d'aquesta estació.

Enguany les festes patronals s’han cancelat, amb encert crec, però tornaran en 2021 amb més força que mai.

Albert Llueca i Juesas
President de l'Arxiu Camp de Morvedre

Si le ha interesado esta información, puede unirse a nuestro canal de Telegram y recibirá todas las noticias que publicamos para el Camp de Morvedre. Síganos en https://t.me/eleco1986