De fet, Sant Jordi va ser instaurat patró de "la ciutat i regne de València" pel rei Jaime I, què li tènia una gran estima i devoció.

I precisament, fent-li honor, va sorgir la companyia del Centenar del Gloriós Patró Sant Jordi, més coneguda com Centenar de la Ploma, una antiga institució valenciana fundada pel rei Pere el Cerimoniós en 1365 i abolida, com tantes d’altres, per les autoritats borbòniques l'any 1707.

Els seus orígens es troben en la resistència que la ciutat de Morvedre (l'actual Sagunt) va oposar a les tropes castellanes, lluita en la qual van destacar les milícies de la ciutat de València a les quals el rei va voler premiar creant una companyia de cent ballesters sota la advocació de Sant Jordi.

Entre les funcions d'aquestes milícies destacava la de servir d'escorta de la senyera o bandera real dels quatre pals de gules, tant en el camp de batalla com en actes i processons.

Els membres del Centenar de la Ploma eren constantment renovats per tal de facilitar la participació de tots els habitants de la ciutat en aquesta institució, encara que sempre convivia un 50% sense experiència i un 50% de veterans.

A partir del segle XIV els seus contingents van ser ampliats a 300, cent cavallers, cent ballesters i cent arcabussers. Amb el temps començaren a ser coneguts com “de la Ploma”, per la que portaven els ballesters en el birret.

Com a record d’aquesta multi centenària institució ens queda una de les obres pictòriques més representatives de la història dels valencians, desgraciadament hui ocultada i mancillada en la ciutat del Cap i casal. Però serà cert la llegenda de que l’actual església del Salvador va ser edificada en honor de Sant Jordi?

Esglèsia del Salvador i El Raval de Sagunt

Ens trobem a l'Església del Salvador, al barri del Raval. En un punt en què es creuaven tres camins, la Via Augusta, el camí Reial i el camí de la Mar que enllaçava Sagunt amb el port romà del Grau Vell. És la més antiga de la ciutat. La seua construcció s'inicia el 1248, tan sols 10 anys després de la conquesta cristiana de la ciutat pel rei Jaume I.

Des de l'exterior la imatge és d'una gran austeritat, gairebé sense finestrals perquè entrés la llum. Un altre aspecte interessant és el tall que marquen dues línies que es poden veure clarament inscrites en els carreus de la façana, entre la zona immediata a l'entrada i la resta del front, diferenciant el que semblen ser dues fases en la construcció.

Pertany la nostra església a un estil típic valencià, l'anomenat gòtic de conquesta, que conserva molts elements del romànic. És un estil molt senzill, i es construeixen esglésies molt sòbries i en poc temps. És època de conquesta i els cristians que van recuperant terres, als antics ocupants, necessiten edificar temples per poder satisfer les necessitats espirituals dels nous pobladors, que es van establint en els territoris conquistats als musulmans. Són esglésies d'una planta, generalment amb la teulada a dues aigües sustentada per tres arcs.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre

Si le ha interesado esta información, puede unirse a nuestro canal de Telegram y recibirá todas las noticias que publicamos para el Camp de Morvedre. Síganos en https://t.me/eleco1986