El 18 de juliol esclata la guerra civil. El dia anterior un important nombre de militars se subleva en el nord d'Àfrica baix les directrius del general Francisco Franco. La guerra es prolongarà fins a 1939. La ciutat sofreix constants bombardejos, sobretot al llarg de 1937 i 1938. En el Port de Sagunt s'organitza una gran concentració en suport de la República. Mentrestant el ministre d'Indústria, Juan Peiró, manifesta la necessitat de «confiscar toda la maquinaria industrial y económica del país...» convertint la factoria de Sagunt en una indústria al servei de la guerra, la fàbrica de municions número 15. La població va haver de sofrir els atacs aeris que tenien per objectiu la fàbrica i les vies de comunicació. La Pava, hidroavió pilotat pel marqués de Trenor, era un vell conegut dels saguntins a penes s'acostava a la ciutat procedent de les Balears.

La conseqüència més directa del triomf del Front Popular el 1936 va ser el nomenament d'una nova gestora municipal a Sagunt per disposició governativa de 22 de febrer.

El 1936 tres ciutadans accedeixen a l'alcaldia: Miguel Vives Latorre (accidental), José Doñate Franch i Lucio Ramos Pangua. El 27 de juliol de 1936 va eixir de Sagunt una columna de milicians, voluntaris i guàrdies civils amb direcció Terol al comandament del coronel Hilario Fernández Bujada. En arribar a les proximitats de Pobla de Valverde, els guàrdies civils van sol·licitar als paisans les armes per a procedir a la seua neteja. Una vegada arreplegat el material bèl·lic la Guàrdia Civil va carregar sobre els milicians i es van passar al bàndol de Franco.

La notícia va arribar molt prompte a Sagunt. Un nombrós nombre de dones del Port de Sagunt, en solidaritat amb les víctimes de la matança de Pobla de Valverde, es dirigeix al quarter de la Benemèrita i agarren el tinent i l’assassinen en les proximitats del que fóra sanatori de A.H.V., hui Centre Cívic Municipal.

El 1937 va ser dinamitat i destruït el monument a la restauració borbònica que inaugurà Alfons XIII el 1927. Les restes pètries de-l monument van servir per a reomplir alguns carrers de la ciutat.

El 1937 Antonio Blesa Martínez, Manuel Cárdenas Berbel i Antonio Agustí Gil (accidental) seran nomenats presidents del Consell Municipal de Sagunt.

En el ple ordinari de l'Ajuntament celebrat el 12 de gener de 1937 el regidor cenetista Hipólito Delgado Ferrer va sol·licitar la segregació total del poblat del port. Presidia el ple Lucio Ramos Pangua.

Durant la guerra civil (1936-1939) Sagunt va ser una de les ciutats més durament castigades per l'exèrcit que comandava el general Franco després de la sublevació militar del 17-18 de juliol de 1936. La fàbrica va ser bombardejada constantment a partir de març de 1937. Per aquells dies la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, S. A., que crearen els naviliers i empresaris bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar, es limitava a la fabricació de rails de tren i armament.

La construcció d'un camp d'aviació en el Grau Vell per a la defensa de la siderúrgica va ser reclamada constantment en els primers dies de la guerra.

Es van plantejar grans dificultats per a la seua construcció. Tan sols va estar vigent uns mesos de 1938 ja que el dia 15 de juny d'aquell any els avions van ser traslladats a Llíria.

A Sagunt va haver-hi dos camps d'aviació; el primer amb funcions militars en el Grau Vell i el segon a les rodalies de La Vall de Segó, Les Valls. En este segon camp d'aviació construït possiblement a partir de juny de 1937 en el camí de la Malva-Rosa era utilitzat, entre altres funcions, per a transportar el correu. Els sindicats i partits polítics van emetre un unes fulletes postals d'una pesseta, sobrecarregades, els segells de les quals eren utilitzats per al correu aeri des d'este aeroport.

En perdre Bilbao, a l'estiu de 1937, per a la causa republicana no hi van haver més alts forns que els de Sagunt, dedicant la seua producció a la fabricació d'armament i material de guerra, era la Fabrica d'Armament número 15 de la Subsecretaria d'Armament.

La ciutat antiga com el seu port van ser constantment bombardejats per l’aviació nacional, sense que estos feren mossa entre els treballadors ni per descomptat van aconseguir que estos abandonaren els seus llocs de treball, més al contrari va treballar amb major afany fent realitat la proclama, bastament escrita en una pancarta que mostraven als aviadors nacionals.

Els primers bombardejos es van registrar en l'estació del ferrocarril i en les instal·lacions industrials. La ciutat, tant el nucli antic com el modern, va ser bombardejada en nombroses ocasions. Van ser més de cent vegades que van vindre els avions de l'Exèrcit sublevat que van sembrar el dolor i l'horror entre la població civil. Per descomptat i Manuel Girona ho ha dit en el catàleg de l'exposició sobre els bombardejos recentment celebrada, que «L’objectiu principal no era la fàbrica siderúrgica ni el port marítim, ni l’estació del ferrocarril, ni tampoc les carreteres de Barcelona i Terol. L’objectiu principal fou la destrucció de la moral dels ciutadans».

El primer bombardeig sobre la ciutat antiga va ser un dimecres, el 22 de desembre de 1937, dia de mercat, al migdia, moment en què més persones acudeixen a realitzar les seues compres. Sense previ avís i sense precedents, les bombes van arrasar la ciutat. El resultat va ser 33 morts i centenars de ferits de consideració. L'explicació a esta acció seria la pèrdua de Terol per les tropes nacionals el dia anterior. Va ser una gran victòria dels republicans, que calia contrarestar, i evitar que d'esta manera s'alçara la moral dels treballadors i dels soldats.

Albert Llueca Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre